Archive for abril, 2009

CURS D’ICONOGRAFIA

Dilluns, abril 27th, 2009

Una amiga meva, Na Carme Ayguavives, en ocasió del proper “Curs d’iconografia” al Museu dels Sants d’Olot (Gironès) m’ha enviat el tríptic informatiu d’aquest esdeveniment i del que n’és la “coordinadora”. Jo amb molt gust us el trameto per a la vostra informació i si és del vostre interés, inscripció.

Però què són les icones? I quin sentit tenen les icones?
Us enllaço a un article que té per títol precisament “El sentit de les icones” d’Àngels Lloria.

I a continuació us presento el tríptic informatiu:

CURS D’ICONOGRAFIA

Dilluns, abril 27th, 2009

Una amiga meva, Na Carme Ayguavives, en ocasió del proper “Curs d’iconografia” al Museu dels Sants d’Olot (Gironès) m’ha enviat el tríptic informatiu d’aquest esdeveniment i del que n’és la “coordinadora”. Jo amb molt gust us el trameto per a la vostra informació i si és del vostre interés, inscripció.

Però què són les icones? I quin sentit tenen les icones?
Us enllaço a un article que té per títol precisament “El sentit de les icones” d’Àngels Lloria.

I a continuació us presento el tríptic informatiu:

“Vosaltres en sou testimonis…” (Lc.24,48)

Dissabte, abril 25th, 2009


– Hola J. Què fem?
– Vinc de fer “cinc piscines…” I les faig dos cops per setmana…
– Per això estàs tan àgil i fort.
– Però, és el cas que també camino una bona estona cada dia, vaig en bicicleta i faig gimnàs uns altres dies.

En J. Té 85 anys i cada cop es cuida més per no perdre l’agilitat i no agafar cap malaltia greu. Quines ganes de viure..!
I jo que alguna vegada m’agradaria parlar amb ell de “l’altre vida..” que cada vegada la té més a prop…. M’agradaria preguntar-li quin any pensa rebre el sagrament de “la unció dels malalts” , però amb l’interés que té per tenir una vida de “qualitat” no m’he atrevit encara a parlar-ne…

“- Vosaltres en sou testimonis-“

En P. té 12 anys i el conec d’anar-lo a visitar a l’hospital.
Pel MSN algunes vegades m’ha explicat que ha estat plorant molta estona i no entén per què li ha tocat a ell de tenir leucèmia i que de tant en tant l’han d’ingressar perquè no té les “plaquetes” que hauria de tenir…

A l’hospital s’hi fan moltes activitats i tallers per tal que els nens, nois, nenes i noies s’ho passin bé els dies que els toca d’estar-hi i no pensin en la seva greu malaltia.

I jo mai els he parlat que potser algun dia es moririen, com jo mateix, que vaig tenir un infart de miocardi…
El ditxós tabú de la mort, del dol… i de no encarar la realitat i assumir-la tranquil·lament i conscientment

“-Vosaltres en sou testimonis-“

És que deu ser que “ser testimoni” requereix haver tingut experiència personal de Jesús. I si un no el coneix, no l’estima, no en pot ser testimoni…Ens cal “la força que ve de Déu”.

“Vosaltres en sou testimonis…” (Lc.24,48)

Dissabte, abril 25th, 2009


– Hola J. Què fem?
– Vinc de fer “cinc piscines…” I les faig dos cops per setmana…
– Per això estàs tan àgil i fort.
– Però, és el cas que també camino una bona estona cada dia, vaig en bicicleta i faig gimnàs uns altres dies.

En J. Té 85 anys i cada cop es cuida més per no perdre l’agilitat i no agafar cap malaltia greu. Quines ganes de viure..!
I jo que alguna vegada m’agradaria parlar amb ell de “l’altre vida..” que cada vegada la té més a prop…. M’agradaria preguntar-li quin any pensa rebre el sagrament de “la unció dels malalts” , però amb l’interés que té per tenir una vida de “qualitat” no m’he atrevit encara a parlar-ne…

“- Vosaltres en sou testimonis-“

En P. té 12 anys i el conec d’anar-lo a visitar a l’hospital.
Pel MSN algunes vegades m’ha explicat que ha estat plorant molta estona i no entén per què li ha tocat a ell de tenir leucèmia i que de tant en tant l’han d’ingressar perquè no té les “plaquetes” que hauria de tenir…

A l’hospital s’hi fan moltes activitats i tallers per tal que els nens, nois, nenes i noies s’ho passin bé els dies que els toca d’estar-hi i no pensin en la seva greu malaltia.

I jo mai els he parlat que potser algun dia es moririen, com jo mateix, que vaig tenir un infart de miocardi…
El ditxós tabú de la mort, del dol… i de no encarar la realitat i assumir-la tranquil·lament i conscientment

“-Vosaltres en sou testimonis-“

És que deu ser que “ser testimoni” requereix haver tingut experiència personal de Jesús. I si un no el coneix, no l’estima, no en pot ser testimoni…Ens cal “la força que ve de Déu”.