
– Hola J. Què fem?
– Vinc de fer “cinc piscines…” I les faig dos cops per setmana…
– Per això estàs tan àgil i fort.
– Però, és el cas que també camino una bona estona cada dia, vaig en bicicleta i faig gimnàs uns altres dies.
En J. Té 85 anys i cada cop es cuida més per no perdre l’agilitat i no agafar cap malaltia greu. Quines ganes de viure..!
I jo que alguna vegada m’agradaria parlar amb ell de “l’altre vida..” que cada vegada la té més a prop…. M’agradaria preguntar-li quin any pensa rebre el sagrament de “la unció dels malalts” , però amb l’interés que té per tenir una vida de “qualitat” no m’he atrevit encara a parlar-ne…
“- Vosaltres en sou testimonis-“
En P. té 12 anys i el conec d’anar-lo a visitar a l’hospital.
Pel MSN algunes vegades m’ha explicat que ha estat plorant molta estona i no entén per què li ha tocat a ell de tenir leucèmia i que de tant en tant l’han d’ingressar perquè no té les “plaquetes” que hauria de tenir…
A l’hospital s’hi fan moltes activitats i tallers per tal que els nens, nois, nenes i noies s’ho passin bé els dies que els toca d’estar-hi i no pensin en la seva greu malaltia.
I jo mai els he parlat que potser algun dia es moririen, com jo mateix, que vaig tenir un infart de miocardi…
El ditxós tabú de la mort, del dol… i de no encarar la realitat i assumir-la tranquil·lament i conscientment
“-Vosaltres en sou testimonis-“
És que deu ser que “ser testimoni” requereix haver tingut experiència personal de Jesús. I si un no el coneix, no l’estima, no en pot ser testimoni…Ens cal “la força que ve de Déu”.
