Archive for març, 2008

"Senyor meu i Déu meu"

Diumenge, març 30th, 2008

– Com era Jesús ressucitat…?
– Per què no el reconeixien…?
– Al partir el pà el reconeixen…
– “La pau sigui en vosaltres”

– Com és un cristià…?
– Per què, sovint, no el reconeixem..?
– El reconeixem a travès de l’Església…?

– Com s’hauria de reconèixer…?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

– Com s’hauria de reconèixer l’Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

– Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
– Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic…? Què dic…?
En allò que crec…? Què crec…?
En allò que faig? Què faig…?

"Senyor meu i Déu meu"

Diumenge, març 30th, 2008

– Com era Jesús ressucitat…?
– Per què no el reconeixien…?
– Al partir el pà el reconeixen…
– “La pau sigui en vosaltres”

– Com és un cristià…?
– Per què, sovint, no el reconeixem..?
– El reconeixem a travès de l’Església…?

– Com s’hauria de reconèixer…?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

– Com s’hauria de reconèixer l’Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

– Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
– Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic…? Què dic…?
En allò que crec…? Què crec…?
En allò que faig? Què faig…?

Bona Pasqua

Dilluns, març 24th, 2008

Bona Pasqua a tothom…

Reflexions en el dia d’avui:

– Ganes de viure amb plenitud ja ara…A partir d’ara…
– Com es pot viure amb plenitud tot pensant que al treball, amb els companys,en prou feines podem parlar perquè la cadena ens esclavitza?
– Com…sabent d’amics, famílies, amb dos i tres fills que en prou feines arriben a final de mes…
– Sabent que potser hauran d’intervenir quirúrgicament aquella amiga, amic, familiar i no els se transmetre la confiança que jo tinc que Déu està amb ells/es.
– No se comunicar als meus amics/gues el meu convenciment que aquell amor que cerquen en aquell noi o noia és un reflex de l’amor de Déu.
– Com he de ser i viure perquè la gent, en parlar del meu germà que acaba de morir, sàpiguen que crec que el meu germà viu..?
– Com dir als meus amics/gues que tot el que fan a “un d’aquests més necessitats ho fan a Jesús”?
– Com fer-los entendre que si dic que sóc creient vol dir que les persones són el primer interès de germanor?
– Una persona pot ser empresari, gerent, etc i ser seguidor de Jesús Ressucitat?
– Com hem d’entendre ser cristià…si n’hi ha molts que se’n diuen i no són imatge d’ell en les seves vides i obres?
———–
Misteri de la Resurrecció de Jesús
Misteri de la nostra resurrecció
Misteri de la “Nova vida” de Pasqua..
Misteri de l’Amor, de la Misericordia i del perdó de Déu…

Via crucis…

Dissabte, març 22nd, 2008

Avui no sabria posar altra cosa que aquest via crucis, crec que és d’en Pere Casadaliga.. i que una amiga meva ha posat al seu Bloc (la Saltinbanquineta)
Fins demà:
I Estació: L’afany de lucre condemna els pobres a la mort.

II Estació: La Banca Internacional i els nostres governs corruptes ens van endeutar alegrement.

III Estació: El deute es fa impagable i significa la mort de milions.

IV Estació: Els deutes socials s’acumulen sobre les mares.

V Estació: El FMI sacrifica el Poble amb les “mesures” per cobrar el deute.

VI Estació: Els governs li fan el joc al FMI.

VII Estació: Les devaluacions condemnen el Poble a pagar el deute.

VIII Estació: Els poderosos condemnen el Poble a la mendicitat per seguir sobrant el deute.

IX Estació: Si el Poble protesta, li espera la repressió.

X Estació: Les privatitzacions ens deixen al carrer, i tot pel deute.

XI Estació: El deute extern crucifica el Poble.

XII Estació: Juntament amb el Poble, també la mare Terra està essent assassinada.

XIII Estació: El Poble segueix a la creu i els senyors del deute es consideren absoluts.

XIV Estació: Amb tots els nostres morts, cridem: -Pagar és morir, volem viure!

XV Estació: Volem un Jubileu per vèncer la creu del Deute.

Via crucis…

Dissabte, març 22nd, 2008

Avui no sabria posar altra cosa que aquest via crucis, crec que és d’en Pere Casadaliga.. i que una amiga meva ha posat al seu Bloc (la Saltinbanquineta)
Fins demà:
I Estació: L’afany de lucre condemna els pobres a la mort.

II Estació: La Banca Internacional i els nostres governs corruptes ens van endeutar alegrement.

III Estació: El deute es fa impagable i significa la mort de milions.

IV Estació: Els deutes socials s’acumulen sobre les mares.

V Estació: El FMI sacrifica el Poble amb les “mesures” per cobrar el deute.

VI Estació: Els governs li fan el joc al FMI.

VII Estació: Les devaluacions condemnen el Poble a pagar el deute.

VIII Estació: Els poderosos condemnen el Poble a la mendicitat per seguir sobrant el deute.

IX Estació: Si el Poble protesta, li espera la repressió.

X Estació: Les privatitzacions ens deixen al carrer, i tot pel deute.

XI Estació: El deute extern crucifica el Poble.

XII Estació: Juntament amb el Poble, també la mare Terra està essent assassinada.

XIII Estació: El Poble segueix a la creu i els senyors del deute es consideren absoluts.

XIV Estació: Amb tots els nostres morts, cridem: -Pagar és morir, volem viure!

XV Estació: Volem un Jubileu per vèncer la creu del Deute.

Dijous sant…

Dijous, març 20th, 2008

Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat…
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes…
– Però..oh avui!!!…un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou…
– Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
– El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia…i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona… A l’homilia…repàs de l’últim sopar i res més…
– S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
– Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia….en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
– Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell…no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
– Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
– També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies… per repensar com és la meva relació amb Jesús.
– Sovint relació petitoria….no tinc correcció…De petit em van ensenyar que s’havia de fer així…
– Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència…
– Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

Dijous sant…

Dijous, març 20th, 2008

Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat…
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes…
– Però..oh avui!!!…un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou…
– Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
– El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia…i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona… A l’homilia…repàs de l’últim sopar i res més…
– S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
– Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia….en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
– Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell…no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
– Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
– També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies… per repensar com és la meva relació amb Jesús.
– Sovint relació petitoria….no tinc correcció…De petit em van ensenyar que s’havia de fer així…
– Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència…
– Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

…No queremos ser pesados

Diumenge, març 16th, 2008


No, no tenemos intención de ser pesados…pero es que todavía existen muchos amigos que siguen visitando este blog y que no saben que nos hemos cambiado.

Pues eso…actualiza tus feeds.


© ECOURBAN BLOG | Esta feed se puede compartir siempre que cites la fuente, y nunca para uso comercial.

…No queremos ser pesados

Diumenge, març 16th, 2008


No, no tenemos intención de ser pesados…pero es que todavía existen muchos amigos que siguen visitando este blog y que no saben que nos hemos cambiado.

Pues eso…actualiza tus feeds.


© ECOURBAN BLOG | Esta feed se puede compartir siempre que cites la fuente, y nunca para uso comercial.

Recompte a BCN

Dijous, març 13th, 2008

Què són aquesta gent.? Fins i tot potser en reconeixem alguns…
Són el components de la Zona de nou barris apunt de fer el “mostreig”

Ahir vaig col·laborar en el “Recompte 0’8” que es va fer a tot Barcelona.
Jo vaig fer el “mostreig” d’una zona encara no explorada, com és la de Nou barris.
Des de les 8 del vespre fins a les 2 de la matinada va durar el recompte.
Espero que se’ns informarà del resultat…
Si voleu llegir una crònica d’un grup que estava a l’eixample podreu fer-vos càrrec de la jornada viscuda: Informació Social

Jo per la meva part tot i que no vàrem trobar ningú al carrer he quedat corprès per tanta gent…a la vora de 800 persones sensibilitzades en aquest tema i amb qui podies parlar de l’assumpte com si fos un afer ben bé nostre.
Persones compromeses en alguna entitat per tal de col·laborar, quan calgui en assumpt que toquin les persones germans nostre.
Jo ja veia la Pasqua en la l·lusió i el testimoniatge d’aquesta gent creient o no creient…però que col·laboren en el construcció del Regne de Jesús.