Dia a dia

El passat dia 24 d’agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d’agost…

Què n’estem de contents!!!
Que n’estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

– Quina meravella…!!!una NOVA VIDA
I després de tot l’enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan…sabeu què és el que em va emocionar molt…?
– El meu fill Marc, el pare d’en Joel i de n’Oriol…ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit… I doncs..per què, li dic?
– Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare….Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara….ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure’l….sinó per l’encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l’altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d’adobar… em diu:
– Hauries d’estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l’educació rebuda…

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d’educar? Ja saps que sempre estem educant…?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d’una família que van fent el que han vist fer als seus pares…ajudar, netejar…llegir..i creuar les cames!!!

“Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre” salm 116,1,2.

Ah…i per respecte a la voluntat dels pares d’en Joel i de n’Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog…jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les “marques comercials” que l’esperen i que sàpiga que si de cas ve “marcat” per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics “bloguers” cristians.

El passat dia 24 d’agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d’agost…

Què n’estem de contents!!!
Que n’estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

– Quina meravella…!!!una NOVA VIDA
I després de tot l’enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan…sabeu què és el que em va emocionar molt…?
– El meu fill Marc, el pare d’en Joel i de n’Oriol…ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit… I doncs..per què, li dic?
– Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare….Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara….ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure’l….sinó per l’encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l’altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d’adobar… em diu:
– Hauries d’estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l’educació rebuda…

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d’educar? Ja saps que sempre estem educant…?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d’una família que van fent el que han vist fer als seus pares…ajudar, netejar…llegir..i creuar les cames!!!

“Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre” salm 116,1,2.

Ah…i per respecte a la voluntat dels pares d’en Joel i de n’Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog…jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les “marques comercials” que l’esperen i que sàpiga que si de cas ve “marcat” per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics “bloguers” cristians.