A qui serveixo…


Hem arribat al camping. El bungalow és maquíssim. Els meus amics també s’han instal·lat en un altre. Van amb les seves nétes…una de quatorze anys, una altra de onze i l’altra de deu.
Les nenes darrera dels nens i nenes de camping. Canviant de modelets de vestir…
La seva única preocupació era fugir de la gent gran i anar a fer nous amics i amigues. Ara és posen un vestit diferent, ara es posen colonia, ara una braçalet, ara les sabates, ara el pentinat, ara el banyador…
Ara els nois hi van al darrera i els proposen coses més o menys atrevides…
Les noies i joves d’avui per què tenen aquestes necessitats? Cal que les experimentin per fer-se madurs?

Els avis preocupats pel que fan les seves nétes…
Quins dies de vacances pobres avis…!
Quines vacances pobres noietes…!

I jo responent preguntes i dient el que penso…
M’adono que són molt maques les il·lusions i els somnis de les nenes…
M’adono que els avis són d’una altre generació i que la seva pedagogía no lliga em la meva manera de fer amb les nenes.
I si es fan més amigues de mi que dels seus avis…? És que els avis no han d’ésser amics seus…i jo , encara que més vellet, sintonitzo millor perquè tota la meva vida he tractat infants i joves…
Com els puc ajudar a tots, nétes i avis….?
I és que les nétes viuen amb el pare i una nova companya… la mare està malalta i internada per addicció a l’alcohol…
Els avis preocupats per sa filla internada i les nétes…amb una altre mare…
Jo també em trobo alguna vegada amb la mare de les nenes, malalta…

Sovint m’he de preguntar a qui serveixo? A mi, als avis, a les nétes, als pares,, a Jesús? I com ho sabré ?

Ja us ho aniré explicant si ho descobreixo