– Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l’articulació del genoll dret…
– Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar…
– La meva sogra també té dolor a les cames…
– El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l’altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el “liquen plas” crònic, a la pell.
– El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
– L’altre fill va valorant unes ofertes de treball.
– La meva jove a finals d’agost espera el seu segon fill, l’Oriol.
– La meva dona i jo , dijous, assistirem a la “12a. Escola d’estiu del Voluntariat” a la Seu d’Urgell.
I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets…fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se’n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.
I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l’ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure’ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten…
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran…..Ara només pensen en ells.
I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d’il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?
Penso en l’ordre còsmic que ens envolta… Jo en dic “Projecte de Déu”… I davant d’això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l’acompliment del dit “Projecte…” i el dels meus néts i cosinets…
L’estiu, també serveix per això…tot prenent el sol i banyant-nos.
