Diari d’un català que serà lliure però tardaré a ser-ho una mica més

Avui som dilluns 26 de Novembre, un dia  després de les primeres eleccions plebiscitàries a Catalunya. El resultat no ha estat bo. Però  per ara sabem quina és la “puta” realitat. Sabem de veritat quants diputats independentistes hi ha al Parlament, que per sort són majoria absoluta i sabem quants no ho són. També  mirant els vots podem saber en un suposat referèndum quan podrien votar a favor i en contra d’una manera més fiable que abans.

Hem de reconèixer que havíem pecat de ser massa optimistes. Però  tampoc  podem estripar-nos els vestits. Estem més a prop que fa un any però potser menys del que semblava fa uns dies. Ara toca tancar les dents i treballar de valent.

Per l’altre costat, he decidit no continuar escrivint el diari. No té sentit i tampoc tinc esma per continuar escrivint cada dia.

Aniré escrivint mes espaiadament sobre política i també altres coses.

Fins aviat

Endavant les atxes!!

Karlsruhe – Barcelona

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Diari abans de la llibertat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.