Extrapolació especulativa del vot en un referèndum segons els resultats del 28N

Com he deixat anar més d’un cop, sóc partidari de la Declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament com la millor possibilitat per aconseguir-la. Ho sóc, perquè primer crec que convocar i dur a terme un referèndum vinculant sota la legalitat espanyola és impossible i segon encara que es donés permís per fer-ho, les coaccions antidemocràtiques que podrien fer els unionistes, gracies a la convivència de la justícia espanyola i de certs mitjans de comunicació, seria tant forta que influiria negativament el vot. En canvi si primer s’aconsegueix una candidatura que guanya amb majoria absoluta i que presenta al seu programa electoral que durà a terme la DUI, si la proclama, a part de ser legítim, permetria si s’escau, fer un referèndum de ratificació sota l’auspici de les Nacions Unides o d’Europa. Amb observadors internacionals i sota una nova legalitat, el vot seria més lliure de coaccions antidemocràtiques.

Ara bé, quin seria el resultat?. Això no ho podem saber mai amb certesa, però si que podem fer extrapolacions basant-nos el vot obtingut per cada partit el 28N  al que li he aplicat un criteri basat en les dades que el darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la 4a onada respecte les preferències que tenien cada votant d’aquests partits amb la relació que voldrien amb Espanya (Regió, CCAA, Estat Federal, Estat Popi). En alguns casos ho he matisat també amb el sentiment d’identificació (només català, més català que espanyol, tant català com espanyol, més espanyol que català, només espanyol).

Aquest criteri que més endavant explicaré, m’ha permès especular quin hauria pogut ser el vot afirmatiu, negatiu i l’abstenció en un referèndum, tenint en compte el resultat de cada formació i vot en blanc. El resultat és:

Vots Totals                       : 3.130.276 (58,4%)

Vots pel SI                       : 1.467.797 (46,9%)

Vots pel NO                      :    942.261 (30,1%)

Abstenció o en blanc          :    720.218 (23,0%)

Si eliminem l’abstenció o en blanc i sumem només els vots afirmatius i negatius, que seria el més probable que passaria en un referèndum amb la pregunta SI o NO, ens dóna un total de 2.410.058 vots (1.467.797 + 942.261). Això representa un 44,9% de participació (el cens és de 5.363.688) i amb el segut resultat:

Vots Totals                      : 2.410.058 (44,9%)

Vots pel SI                       : 1.467.797 (60,9%)

Vots pel NO                      :    942.261 (39,1%)

Com podem veure el SI guanyaria sense cap problema. Però segons les condicions que la Unió Europea va demanar per acceptar el referèndum de Montenegro, la participació hauria de ser del 50% amb un 55% de vot afirmatiu vàlid. Per tant el nombre de vots per arribar a complir la demanda de l’UE hauria de ser de 2.681.844 i això significa una diferència de 271.786 vots de més.

Si aquests 271.786 vots fossin tots pel NO, cosa molt improbable,  encara guanyaria el SI, però no arribaríem al 55% de vot afirmatiu que va demanar la UE a Montenegro per ben poc:

Vots Totals                      : 2.681.844 (50,0%)

Vots pel SI                       : 1.467.797 (54,7%)

Vots pel NO                      : 1.214.047 (45,3%)

Per aconseguir el 55% de vot positiu només faltaria que un 3% (8.154 vots) de tots els que hem sumat per arribar a la participació del 50% fossin afirmatius:

Vots Totals                      : 2.681.844 (50,0%)

Vots pel SI                       : 1.475.950 (55,0%)

Vots pel NO                      : 1.205.894 (45,0%)

Però si considerem que aquests 271.786 vots que falten pel 50% segueixen el mateix criteri dels que es van abstenir que he deduït creuant les taules del CEO respecte la relació que voldrien per Espanya, matisat amb el sentiment d’identitat (més endavant explico el criteri) ens surt:

Vots Totals                      : 2.681.844 (50,0%)

Vots pel SI                       : 1.570.804 (58,6%)

Vots pel NO                      : 1.111.040 (41,4%)

Seguint aquest mateix criteri de la intenció de vot dels abstencionistes i anem augmentant el nombre de vots, ens surt que fins un 60% de participació, el SI guanya amb més del 55% de vots necessaris segons les condicions de la UE a Montenegro.

Vots Totals                      : 3.218.213 (60,0%)

Vots pel SI                       : 1.774.087 (55,1%)

Vots pel NO                      : 1.444.125 (44,9%)

En canvi si les condicions per acceptar el referèndum fossin les normals, és a dir del 50% de vots afirmatius, la participació hauria d’arribar a ser, pel cas que tots els vots tots fossin negatius, del 55% per perdre-la. Però si el vot abstencionista que s’anés incorporant seguís el mateix criteri que he determinat segons les dades del CEO, caldria arriba a més del 85% de participació per guanyar el NO.

La conclusió que podríem arribar, amb totes les reserves del món i segons uns criteris que més endavant detallo, és que els resultats del 28N ens indiquen que la voluntat popular de la majoria dels ciutadans que voten, ho farien afirmativament en un referèndum per la independència. Caldria una gran mobilització dels sectors abstencionistes i que aquests fossin majoritàriament en contra, per aconseguir perdre’l.

Caldria afegir a aquesta especulació, l’efecte que tindria la campanya que es faria a favor del SI, cosa que no s’ha fet fins ara d’una manera massiva pels principals partits i encara menys pels grans mitjans de comunicació. En canvi la campanya contra el NO, es porta fent-la des de fa molts anys (aviat farà 300 anys).

Però també és veritat que els espanyols d’ençà estem a la Unió Europea,  encara no han fet la campanya de la por (malgrat s’ha insinuat quelcom durant la tramitació de l’Estatut el 2006). Una campanya de la por podria influir molt negativament al vot. Per això sóc partidari de primer proclamar la DUI al Parlament i després fer el referèndum. En aquest context, amb la legislació internacional que podria ser favorable atès els precedents de Kosove i també que la Generalitat estaria legitimada a organitzar el referèndum de ratificació, junt amb els obsevadors internacionals,  en comptes de fer-lo des del govern espanyol, tal com l’actual legislació exigeix, la campanya de la por podria ser més fàcilment contrarestada i es podria garantir millor les manipulacions del vot per part dels espanyols.

Però també el paradigma mental dels ciutadans hauria canviat una vegada la DUI hagués estat proclamada al Parlament. El referèndum no seria per votar per la independència, ja que aquesta ja hauria estat proclamada al Parlament, si no per dir si volen tornar enrere i continuar ser súbdits del Regne d’Espanya en contra de ser definitivament ciutadans lliures igual que la resta de les nacions europees.

Per això és clau que a les properes eleccions del 2014, hi hagi una gran candidatura que tingui com a objectiu prioritari la DUI. Segons les dades del 28N, amb els 1.467.797 vots que surten que haurien votat SI en un referèndum, s’aconsegueix sense problemes la majoria absoluta i es podria proclamar la DUI al Parlament per després fer el referèndum de ratificació. Això sense comptar amb els abstencionistes que estic segur que s’apuntarien a votar a aquesta candidatura. Els vots hi són, només fa falta articular-la.

Com he dit abans és només especulació i no es res seriós, però m’havia picat la curiositat veure si es podria treure alguna dada al respecte. Penso que les dades indiquen que la independència de Catalunya depèn més que els polítics catalans s’ho creguin, sobretot els dels partits majoritaris, que de la voluntat popular, sobretot la que participa democràticament i vol millorar el seu futur. Aquesta ciutadania està molt clarament definida a favor de què Catalunya esdevingui un estat propi.

Endavant les atxes!!

(a continuació teniu les taules i les formules amb els criteris per calcular els vots possitius, negatius o l’abstenció)

Definició del criteri que he seguit per determinar el vot afirmatiu o negatiu o abstenció de cada grup polític presentat el 28N

Taula  1: Dades  del darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la 4a onada fet a l’Octubre del 2010 respecte al sentiment d’identificació de ser català, espanyol o les dues coses, segons cada partit o vot en blanc o abstenció.

 Taula 2: Dades del darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO de la 4a onada fet a l’Octubre del 2010 respecte la relació entre Catalunya i Espanya de ser un estat propi, federal, CCAA o regió,  segons cada partit o vot en blanc o abstenció

 A continuació he fet una taula a on discerneixo el % de Vot pel SI, pel NO o per l’abstenció de cada partit, segons aquest criteri:

a)     El vot SI =  Estat propi + (Estat Federal – %SE)

1. SE o Sentiment espanyol = Suma (només espanyol + més espanyol que català + (tant espanyol com català /2))

b)     El vot NO = Regió + (CCAA -%SC)

1. SC o Sentiment català = Suma (només català + més català que espanyol)

c)     El vot abstencionista és = Suma de vots – (Vots pel SI + Vots pel No). Hi ha alguns decimals que ballen, però no son significatius.

La idea d’aplicar aquestes fórmules segueix la lògica següent:

1. Votaran SI en un referèndum, tots els votats de cada opció que estan a favor d’un Estat propi més els que estan per l’Estat Federal, però d’aquests darrers només els que no és senten espanyols, més espanyols que catalans i la meitat dels que és senten tant espanyols com catalans. Per exemple, un votant del PSC que creu en un Estat propi, votarà segur pel SI, independentment del seu sentiment d’identitat, igual que els que es creuen en un Estat Federal i és sent només català. Però en canvi si se sent només espanyol o més espanyol que català, la possibilitat que voti si creu amb l’Estat Federal serà nul·la i si és sent tant espanyol com català, la possibilitat que voti afirmativament serà del 50%.
2. Votaran NO en un referèndum, tots els votants de cada opció que estan a favor de la regió espanyola més els que creuen amb CCAA (Comunidad Autónoma), però aquests darrers menys els que se sent només català o més català que espanyol. En aquest cas no he restat la meitat del que se sent tant espanyol com català tal com he fet en el cas del SI, perquè penso que aniran a l’abstenció abans de votar SI. D’aquesta manera el mateix votant del PSC que creu que Catalunya és una CCAA només deixarà de votar NO quan té el sentiment de ser només català o més català que espanyol. He fet aquesta excepció perquè crec que el que diu que és tant espanyol com català, en el fons vol dir que no és vol definir i per tant és més fàcil que voti per continuar igual, en comptes de votar SI, ja que això representa que s’ha de definir en un sentit o en un altre, cosa que no vol fer.

Amb aquestes fórmules puc treure un % de probabilitats del vot pel SI o pel NO, o que s’abstindrien, més o menys lògic, segons les dades que disposem de cada partit i també pels que van votar en blanc i pels abstencionistes. En tot cas, estic obert a considerar altres criteris per afinar més aquestes fórmules.

A continuació teniu la taula amb els resultats:

Taula 3: Relació del vot afirmatiu i negatiu segons partits, blanc i abstenció amb les formules abans descrites:

Com es pot veure, un 86,8% dels que varen votar el PP el 28N,  votarien NO a un referèndum, mentre que només un 5,1% votarien SI i s’abstindrien un 9,1%. També surt que dels que no van anar a votar el 2006,  votarien a favor del SI el 37,9% i pel NO un 33,3%. Aquí, però he fet una excepció quan ho he aplicat abans per fer augmentar la participació. Penso que els votants pel SI seran els primers en mobilitzar-se, mentre que els del NO es mobilitzaran més tard, per això quan he calculat abans la incorporació del vot abstencionista per augmentar la participació, he decidit que el criteri d’aquest vot seria d’un 37,9% a favor i en comptes del 33,3%, un 62,1% pel NO (33,3% pel NO + 31,5% d’abstenció, depreciant els decimals).

Del que van votar en blanc un 50,9% pel SI i un 22% pel NO. Aquest criteri és el que aplico pel vot en blanc del 28N.

Dels que van votar altres grups a les eleccions del 2006, surt un 40,8% pel SI i 24,8% pel NO. Malgrat no és molt bona idea utilitzar aquest barem amb els partits que s’han presentat el 28N del 2010, ho he fet pels partits que no tinc clar quina era la seva ideologia, però no pels que sé que són 100% espanyolistes o 100% independentistes. En tot cas no estem parlant d’un nombre molt alt de vots, doncs es tracta de partits minoritaris.

A continuació teniu la taula resultant d’aplicar aquests criteris als resultats de les eleccions del 28N:

Com he explicat abans el SI guanya de sobre amb el 47% i el NO amb un 30%. Però dels que van votar el 28N, hi ha un 23% s’abstindrien o no sabrien que votar d’entrada en un referèndum.

Altres dades interessant i curioses són:

• Partit que tindria més vots negatius seria el PP amb 335.935 vots. El segon seria el PSC  amb 176.050 i el tercer a poca distància CiU amb 173.574 vots.
• Partit amb més vots afirmatius seria CiU amb 676.132 vots. El segon seria el PSC amb 209.482 i el tercer a poca distància ERC amb 202.741 vots.
• Partit amb més abstencionistes o en blanc seria de nou CiU amb 353.124 vots, seguit del PSC amb 189.701 vots i tercer Iniciativa-Euia amb 58.675 vots.
• Iniciativa té més vots afirmatius (127.530) que Solidaritat (102.921)
• Iniciativa té més gent que s’absté (58.675) abans de votar NO (44.619)
• ERC té ,dels partits que hi ha dades del 2006, el que té el percentatge més baix de vot del NO (0,8%) amb 1.753 vots, però en canvi uns 14.678 s’abstindrien.  

Seria molt interessant fer aquest mateix càlcul quan el CEO surti amb les dades actualitzades de les eleccions del 2010, es a dir quan pregunta per si estan per un Estat propi, Federal, CCAA o Regió espanyola enllaçat amb els partits actuals que han sortit al Parlament.