Deumil.cat (Primera part: Origens)

No volia pas fer aquest article sobre deumil.cat, senzillament perquè sóc dels que penso que com menys es parli de deumil.cat és el millor per a tothom i sobretot per les iniciatives sobiranistes com la ILP per al referèndum d’autodeterminació.

Però m’ha arribat per varis llocs i també per algun escrit en blocs, algunes informacions que denoten que hi ha quelcom de malestar amb deumil.cat, i per això he decidit, com un dels que va tenir la sort de poder col·laborar des del primer dia, explicar que ha estat, que és i que està fent deumi.cat 

 Espero que desprès d’aquestes lectures que per llargada ho he repartit per varis capítols, al menys hagi pogut resoldre dubtes o ajudi a poder fer entendre el perquè de certes informacions que s’estan donant al voltant de deumil.cat. Però sobretot el perquè va obtenir l’èxit de la històrica manifestació de 10.000 catalans a Brussel·les el passat 7 de Març del 2009 i com també espero que sigui la ILP per al referèndum d’Autodeterminació del 2010 que es presentarà la petició al Parlament de Catalunya aquest proper 6 de Maig.

Origen de deumil.cat 

Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació de la nació catalana, va néixer un dia per la tarda  del setembre del 2008 a un Hotel de Mataró. Allà es va fer la primera reunió i es va debatre la viabilitat de fer realitat el que en aquells moments era una simple proposta materialitzada en forma de grup al Facebook. Un grup que en menys de dues setmanes, havia aconseguit prop de 2000 adhesions. El creador d’aquest grup era l’Agustí Esparducer.

L’Agusti, de fet, és realment per mi el fundador de la iniciativa de deumil.cat, d’ell va sortir la idea d’agafar un comentari d’en Manel Pico, un pseudònim d’un comentarista habitual del Bloc Gran del Sobiranisme, a un article de l’Enric Canela que havia escrit en aquest mateix bloc. Però la idea de l’Agusti, també prèviament, havia tingut el que jo anomeno, els precedents o ingredients previs que varen permeté que l’Agustí es decidís a crear el grup al Facebook.

Sempre la consecució d’un projecte o d’una iniciativa, ha d’existir uns precedents o ingredients previs que permeten poder començar-la a fer. En el cas de deumil.cat, va ser que prèviament l’Agustí en un comentari a un article al Bloc Gran, ja ens havia dit que ell estava disposat a ajudar a l’activisme per la catosfera atès que tenia temps i coneixements per fer-ho. En paral·lel en el mateix temps, jo havia proposat a la resta dels companys blocaires de que haviem de trobar la  la manera de materialitzar la quantitat de propostes i idees que sortien del Bloc Gran, per fer realment que fos una iniciativa 2.0.  Per això vaig proposar-li a l’Agustí que es dediqués a fer quelcom a partir dels comentaris que sortien. Com també fomentar el debat al grup del Bloc Gran que tenim al Facebook.

Però és clar, que si mirem més enrere pel que fa els precedents o ingredients previs, tot això sense el Bloc Gran del Sobiranisme, tampoc hauria sortit. Una idea del blocaire David Morgades que a partir de la idea dels blocs amb estrella, una iniciativa de la catosfera a favor de la candidatura del Joan Carretero per el congrés d’ERC, va pensar que podria fer quelcom de semblant de transversal amb l’independentisme com a punt d’unió, però en un altre format, i format per 7 blocaires independentistes de diferents partits. Com que en David i l’Enric eren CDC, calia trobar blocaires d’Esquerra i l’Enric va pensar amb mi. L’Enric i jo,  ens coneixíem de la XBS que en Xavier Mir ha propulsat feia uns anys enrrera i que també era candidat a forma part del Bloc gran, encara que no sigui militant d’Esquerra… etc, i així fins a on volguéssim per precedents o ingredients que varen ajudar fer néixer deumil.cat.

 Però no hi ha cap dubte que també havia un precedent o ingredient important que va permetre que la iniciativa tingues possibilitat d’èxit: el malestar creixent de la societat catalana vers els atacs i vexacions que estàvem patint.

Els partits catalans, estaven fent un paper galdós amb tot el tema del finançament i les entitats sobiranistes, com per exemple la PDD estava dividida i no semblava que estigues per la feina de donar una resposta al malestar que havia en la societat catalana.

En l’ambient havia la sensació que calia fer quelcom. Per això l’article de l’Enric “Perplex jo?”,  havia suscitat tants comentaris i en un d’ells, el que semblava inicialment un estirabot d’aquells que s’acostumen a fer en els comentaris dels blocs, en el context que es vivia en aquell moment, no ho semblava tant. Semblava factible que podria ser realitat.

Tot plegat, va fer que l’Enric, l’Agustí i jo, ens varem trucar i ens vam preguntar?, Ho podem fer, això de portat milers de catalans a Brussel·les?.  Perquè no ens reunim i ho debatíem?

 Així va ser com va néixer deumil.cat


En el proper article explicaré la formació del consell i la filosofia de treball que hem volgut impregnar a deumil.cat

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Deumil. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.