Les tres línies verdes d’Esquerra

Hi havia una vegada tres línies vermelles que no es podien trepitjar. Unes línies que havien estat posades el juny del 2008 per l’aleshores recentment elegit president d’Esquerra, en Joan Puigcercós, com a condició per continuar el pacte amb el PSOE de Catalunya i Iniciativa per governar la Generalitat.

Unes línies en què, fins aquell moment, els dirigents d’Esquerra no havien ni tan sols pensat. Però forçats a donar una resposta al descontentament dels militants i pels bons resultats obtinguts per la candidatura d’en Joan Carretero i la Rut Carandell, els actuals valedors del tripartit es van veure obligats a marcar paquet amb aquestes línies vermelles. Unes línies –oh!, quina casualitat!– que eren pràcticament les mateixes que en Joan Carretero havia explicat que ell faria servir si guanyava el congrés.

 

Recordem les línies vermelles:

1)    Una defensa de qualsevol agressió al model d’immersió lingüística. A tall d’exemple, es va dir que ERC impediria que s’apliqués la tercera hora de castellà.

2)    Que és negocies per obtenir el millor finançament que l’Estatut preveu i que ZP complís la llei de terminis que marca l’Estatut.

3)    Una resposta contundent i unitària a la retallada del Tribunal Constitucional.

 

Fem una anàlisi per veure que vermelles que estan quedant les línies que el president d’Esquerra va emfasitzar que no es podien trepitjar si no es volia trencar el pacte de govern.

 

Diagnòstic de l’estat de la primera línia vermella:

La primera cosa que ens hauríem de preguntar és, amb referència al decret de la tercera hora del castellà:
¿Com és que Esquerra no va forçar el govern de la Generalitat a presentar un recurs d’inconstitucionalitat quan el govern espanyol va fer aquest decret?
Un decret que experts juristes i professionals de l’ensenyament han dit que trepitja les competències exclusives en educació de Catalunya.

La resposta és:Esquerra no ho va forçar el president Montilla a presentar recurs, penso que ni tan sols ho va intentar. El que va fer és anunciar que Esquerra seria el garant mentre estigués al govern per impedir que s’apliqués la tercera hora de castellà en comptes de presentar un recurs. Un recurs que hauria permès que mentre no es dictamina que el govern de la Generalitat té tota la força legal i moral per no aplicar-la o si a més surt a favor de Catalunya, independentment que Esquerra estigui o no al govern de la Generalitat, el decret no s’aplicaria. Ara, en canvi, ¿com podrà impedir-ho Esquerra al govern de la Generalitat si la Conselleria d’Educació és a les mans dels socialistes o del PP en un pacte com al País Basc?.

En un intent de marejar la perdiu i amagar les seva responsabilitat, la resposta d’Esquerra fou arribar a un acord amb el conseller Ernest Maragall per traspassar la responsabilitat als centres educatius de decidir sobre si la tercera hora és per al castellà o per a l’anglès o per al català. D’aquesta manera, deixen la porta oberta a la possibilitat que si un centre educatiu o una escola privada concertada creu convenient utilitzar aquesta tercera hora per ensenyar el castellà en comptes del català, ho pot fer sense cap problema. Segons denuncia l’escriptor Víctor Alexandre, això ja està passant en certes escoles de Sant Cugat.

Conclusió: per mi, la primera línia ha deixat de ser vermella per ser verda: ja es pot trepitjar sense cap problema, que Esquerra no farà res per impedir-ho.

Diagnòstic de l’estat de la segona línia vermella:

¿Hi ha algú que en aquests moments creu que Catalunya rebrà els diners que diu l’Estatut, que segons alguns experts haurien de ser entre 5.000 M€ i 6.000 M€ i la Cambra de Comerç, que és un òrgan proper sempre a qui governa, diu 3.800 M€?
¿Creu algú que una vegada el PSOE digui prou i que això és el que hi ha (menys de 1.400 M€ segons se li va escapar al Saura), el PSOE de Catalunya no votarà el que decideixi el seu cap a Madrid?
¿Quans terminis s’han de incomplir per dir que ja n’hi ha prou?
¿Creu algú que després que Esquerra no ha fet cap mostra que la seva amenaça era seriosa si es trepitjava aquesta línia vermella, durant tot aquest sainet de negociacions infructuoses, d’incompliments de terminis que marca la llei, de no fer cas de la bilateralitat que marca l’Estatut quan s’ha convocat totes les comunitats autònomes, en definitiva, de tota questa presa de pèl que ha estat fins ara la negociació del finançament, Esquerra no acceptarà el que el PSOE de Catalunya decideixi independentment que sigui molt menys del que marca l’Estatut?
¿Com és què hi ha tanta por a fer un referèndum als militants per consultar si estaran d’acord amb la xifra aconseguida? 

La resposta és:Tot apunta que s’acceptarà amb qualsevol excusa (des de que és culpa de Mas per haver pactat amb el ZP, o de la crisi o que CiU a trencat la unitat..etc) per justificar el pobre acord que el PSOE decideixi donar a la seva sucursal de Catalunya.

Conclusió: per mi, la segona línia ha deixat de ser vermella per ser verda: ja es pot trepitjar sense cap problema, que Esquerra no farà res per impedir-ho.

Diagnòstic de l’estat de la tercera línia vermella:

La sentència del Tribunal Constitucional ja deu estar escrita, però el govern espanyol, possiblement conjurat amb la seva sucursal a Catalunya, no deu creure convenient fer-la pública en aquests moments. Però gràcies a algunes filtracions, ja se’n comencen a saber alguns detalls.
Tot apunta que definitivament la sentència deixarà l’Estatut sense cap bri de sobiranisme per a Catalunya i quedarà totalment supeditat a les lleis que aprovi el govern espanyol. Fins i tot, qualsevol cosa que faci referència als símbols de Catalunya, al fet que siguin considerats nacionals, també serà prohibida.
El secretari d’Esquerra, en Joan Riado, no sabem si per un lapsus o no, ja va respondre que per Esquerra el caràcter “nacional” dels símbols no és important, que importen més els diners del finançament! Collonut, això sí que és un partit de principis! Suposo que en Ridao deu estar en línia amb en Puigcercós, que va fer pujar la bandera espanyola a totes les conselleries d’Esquerra sense dubtar quan el Montilla li ho va ordenar.

La qüestió és si a Esquerra no li importa que els socialistes espanyols treguin la crosta  nacionalista dels mitjans de comunicació catalana, que tant els fa que es prohibeixi l’ús del mot nacional als himnes i símbols de Catalunya, que s’ha d’hissar la bandera espanyola a les conselleries d’Esquerra i obligar-ho també als ajuntaments quan vénen de visita els consellers d’Esquerra, que després de 3 anys d’estar governant no han aconseguit impedir que tanquin TV3, que contracten empreses de seguretat relacionades amb els atacs feixistes i anticatalans, etc., després de tot això ¿hi ha algú que encara creu que aquesta direcció d’Esquerra, una vegada ha acceptat tots aquests atacs directes a la sobirania catalana, realment actuarà en conseqüència i estarà disposada a trencar amb el Tripartit quan la sentència del TC dictamini oficialment el mateix?

La resposta és:No, companys, una vegada han arribat fins a aquest extrem, tampoc no faran res per trencar el govern. Un govern, recordem-ho, en què el principal partit i el president són membres del PSOE, i comunitats autònomes del PSOE, com també el defensor del poble de l’estat espanyol, que també és militant del PSOE, com el president de la Generalitat, José Montilla, varen presentat recursos d’inconstitucionalitat a l’Estatut.

Conclusió: per mi, la tercera línia ha deixat de ser vermella per ser verda: ja es pot trepitjar sense cap problema, que Esquerra no farà res per impedir-ho.

Però el pitjor de tot no és que les línies vermelles són ara més verdes que mai, sinó que la credibilitat dels actuals dirigents d’Esquerra és tan pobra que encara que actuessin coherentment i trenquessin el govern tripartit, ningú se’ls creuria. En aquests moments ja és impossible que els ciutadans no pensin que no hi hagi quelcom d’amagat.

A Esquerra fa temps que les línies vermelles s’han transformat en verdes. Fa temps que, faci el que faci, l’actual direcció d’Esquerra ha perdut tot el crèdit necessari per poder tenir la confiança dels electors. Només amb una renovació total i profunda de la cúpula del partit i amb una decidida política de fets, i no de paraules, cap a la sobirania, podrem recuperar la credibilitat perduda i tornar a pensar realment a obtenir la majoria necessària per aconseguir la independència de Catalunya. 

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en BAT BLOCS, RENOVEM ERC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.