Justificar l’injustificable

Enguany ha estat pitjor any que l’any passat. De les esperances que havien dipositat després que el 2007 fos tot un desgavell. El 2008 ha estat pitjor, simplement perquè ha estat la constatació definitiva de la misèria que regne la nostra política catalana.

No només no tenim poder per decidir que fem amb recursos generats pels nostres impostos sinó que no ens deixen tenir de recursos.

El partit dels socialistes a Catalunya ja han demostrat, amb la votació dels pressupostos del PSOE per Espanya, que no tenen com a objectiu defensar els interessos dels catalans. Només tenen Espanya com objectiu de la seva política i Catalunya és per ells només una regió autonòmica igual que les altres.

El cap del partit socialista espanyol diu que el PSC són ells, i ningú del PSC ho desmenteix, a les hores, perquè no canviem el nom del PSC pel de PSOE de Catalunya?. 

Amb aquesta situació, em pregunto que cony fa Esquerra pactant amb el PSOE de Catalunya?

Des del temps de la Loapa, aviat farà 25 anys, que tinc clar que el PSC és el PSOE. Però havia molts que semblava que no ho tenien tant clar.

Els actuals dirigents d’Esquerra, varen esgrimir unes raons per justificar la reedició del tripartit que ateses les circumstàncies són patètiques i totalment injustificables. Una de les raons esgrimides pels dirigents d’Esquerra del pacte amb el PSOE de Catalunya, era que el partit socialistes catalans no era el PSOE.

Jo em pregunto, davant les evidències confirmades en aquesta darrera votació al congrés de diputats, segueixen pensant igual els actuals dirigents d’Esquerra?.

Altre argument, segons els dirigents d’Esquerra, pel que fa l’aspecte sobiranista, era que CiU i el PSOE de Catalunya eren el mateix. Sense valorar si estic a favor o no de pactar amb CiU, hi ha algun dirigent d’Esquerra que pugi trobar algun López Tena dins dels dirigents del PSOE de Catalunya?.

Estic segur que dins de CiU, sobretot més dins d’Unió, hi ha dirigents que no són sobiranistes, però em pregunto quan dirigents sobiranistes hi ha al PSOE de Catalunya?. Cap ni un. Potser encara en queden de federalistes, encara que pocs, atès el que varen fer amb el Pasqual Maragall.

Però no ens confonem, ser sobiranista és incompatible amb ser federalista. Un federalista vol la unió amb Espanya, això si, perquè renuncia a la seva sobirania i no perquè se l’han pres, però a efectes pràctics és el mateix que tenim fins ara amb l’agreujant que la unió queda justificada democràticament. ixò per Catalunya seria la seva total aniquilació com a nació, de fet pitjor que ara, perquè ara al menys podem queixar-nos de què ningú ens ho ha demanat de pertànyer Espanya, ans el contrari, ho som, perquè varem perdre una guerra.

Un tercer argument que he sentit, ha estat que Esquerra com partit d’esquerres havia de pactar preferentment amb un partit d’esquerres en igualtat de condicions sobiranistes. A part de què no és certa aquesta darrera premissa tal com he explicat abans, tampoc és cert que el PSOE català faci polítiques d’esquerres. De fet tothom sap que el PSOE si sembla d’esquerres ho és, perquè el PP és d’extrema dreta. Però no pas per exemple de la seva política. Una política que ha afavorit l’especulació urbanística i ara vol fer servir els recursos públics per ajudar a les empreses dels seus amics que s’han enganxat els dits en esclatar la bombolla immobiliària.

Però a Catalunya, amb quin exemple poden els socialistes catalans dir-se socialistes i que defenen l’escola pública si el seu cap i ara president de la Generalitat, porta els seus fills a una escola privada que a més a més no és ni tant sols catalana?

Com poden justificar el pacte els dirigents d’Esquerra dient que el PSOE català és d’esquerres?

Ara, amb un finançament injust que el POSE de Catalunya acceptarà i que condiciona el futur de l’Estat del Benestar que els catalans hem aconseguit amb molt d’esforç, amb quina justificació els dirigents d’Esquerra diuen que estan al govern per fer polítiques socials?.Amb quins recursos?.

Però si amb tot aquests arguments més que justificables per trencar el pacte, n’hi un que per mi és tant o més important: La deshonra al càrrec de President de Catalunya. Com pot un partit històric d’en Macià, d’en Companys i de l’Irla, mantenir com a President de la Generalitat un personatge que insulta tot els seus antecessors?

Una persona que no s’ha dignat mai a parlar la llengua del país que l’acollit fins que s’ha vist obligat, que vol que els seus fills vagin a una escola alemanya en comptes d’una catalana, que no dubte en celebrar els triomfs esportius d’Espanya, que va ser el principal culpable que ara al Pa¡s Valencià no es vegi la Televisió catalana, i ara que serà el culpable de la perpetuació de l’espoli fiscal a Catalunya. Perquè aquest espanyolista ha de tenir el recolzament d’ERC per ser el President de Catalunya?.

Però encara hi ha més, com potser que l’esposa de la màxima autoritat de Catalunya continuí sirguen regidora d’un municipi i a la vegada subpresidenta de la diputació de Barcelona?. Tinguem en compte els sous que s’autoassignen els dirigents de les diputacions, es pot dir que la família Montilla deuen ingressar de diner públic, dels nostres impostos, prop de 250.000€ anuals. Podrien viure 10 famílies catalanes perfectament amb aquest sou!.

Això en qualsevol país del món, independent que sigui d’esquerres o de dretes, o en temps de crisi o no, seria del tot immoral i motiu per presentar la dimissió.

Perquè en Carod, en Puigcercós, en Ridao, en Benach i tota la resta dels actuals dirigents d’Esquerra no reconeixen que varen errar totalment en la seva estratègia d’acostar-se al PSC?. Que no veuen que el PSC ja no existeix. Ara només és el PSOE de Catalunya.

Perquè justificar l’injustificable?

En tot cas, tinc l’esperança i la fe que l’any vinent, serà molt millor que aquest. A part dels esdeveniments polítics que els espanyols ens donaran com a munició per la lluita independentista, crec que hi han en marxa iniciatives que poden donar molt de si, com la de 10.000 a Brussel·les a on a part de posar en l’agenda internacional, obligarem a que els partits catalans es defineixin sobre si estan disposat a posar en els seus programes el dret d’Autodeterminació de la nació catalana. Amb una mica de sort, podrem forçar eleccions anticipades i així d’una vegada que s’aclareixi el panorama polític català.Amb cadascú al seu lloc, tot serà més clar i crec que els 650 mil votants independentistes que ara estan més desorientats que mai i orfes de lideratge polític, podrem arreglar Esquerra per tornar a tenir Esquerra Republicana de Catalunya, és a dir, un partit que ens representi.

Bones festes a tothom.Ara, toca fer les maletes i cap a casa!

Per cert, demà dimarts en el Bloc Gran del Sobiranisme podreu llegir el meu article setmanal.

Salut i Independència

Manel des de Karlsruhe

 

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política, RENOVEM ERC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.