Esquerra Independentista, segona part i oportunitat

Fa uns dies en Joan Carretero va moure fitxa i va publicar un article al diari Avui. Ara, en aquest mateix diari ha sortit la notícia que hi ha contactes ferms entre Reagrupament.cat i Esquerra IndependentistaÉs la segona part i també la segona oportunitat que realment hi hagi possibilitats de poder renovar i rellançar Esquerra Republicana de Catalunya. 

Aquest setembre serà molt important per perfilar realment la implementació territorial de l’oposició a l’actual executiva que ens ha portat en aquests moments a un atzucac: continuar dilapidant el suport dels independentistes mantenint el govern espanyolista del PSC-PSOE mentre aquest va traient la crosta nacionalista catalana per substituir-la per l’espanyola, o trencar amb el Tripartit per així intentar recuperar la poca credibilitat que encara podem tenir en el nostre electorat.

Esquerra ha perdut molta credibilitat i si en perdem més, al final potser serà irrecuperable. Costa molt renéixer de les cendres en un partit que ha perdut més de la meitat del suport electoral que tenia.

 A tot això s’hi ajunta el fet de les ambicions personals dels dos màxims responsables que Esquerra estigui en aquesta situació: en Josep-Lluís Carod-Rovira i en Joan Puigcercós. Ambdós volen fer valdre el seu somni de ser candidats a la presidència de la Generalitat, i coneixent-los, estic segur que faran servir qualsevol tàctica, encara que perjudiqui el partit, per guanyar aquest dret que ells consideren totalment merescut. El sector d’Esquerra Independentista, del qual ja vaig explicar quina era el meu parer després de tot el procés congressual d’Esquerra i vaig escriure quina era la meva opinió en aquest article: Impressions del Congrés d’Esquerra: per què l’Uriel amb EI no va sumar. Ser de bona font que en el mateix congrés hi va haver intents d’aproximar posicions entre RCat i EI, però ja sigui pel dolor d’haver perdut (recordem que les candidatures d’EI varen quedar les últimes), o per la manca de reflexos atesa la joventut d’alguns i les circumstàncies d’altres, no varen reeixir. Ara tenim una segona oportunitat amb vista als congressos comarcals i regionals. Sembla que tots els que tenim clar que no podem deixar que Esquerra s’estavelli definitivament ens hem d’unir i per a això cal aprofitar aquesta segona part. A veure si fem un pas important i podem començar a veure la llum al final del llarg i fosc túnel en què en Joan Puigcercós i en Josep-Lluís Carod-Rovira ens han posat. Uriel, Jaume, Hèctor, Elisenda, si us plau, primer el partit abans que el protagonisme, i per sobre de tot, la pàtria, com sempre ha estat per part nostra.

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.