Impressions del Congrés d’Esquerra: la crítica d’un militant de base

Congres EsquerraUna de les virtuts de qualsevol assemblea mínimament participativa és l’oportunitat de poder intervenir amb preguntes i comentaris al que s’està parlant. En el Congrés d’Esquerra, quan el president i el secretari sortint varen acabar de fer la seva exposició, es va obrir un torn de preguntes als militants.

 

Vaig tenir l’oportunitat d’interpel·lar el president sortint, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el secretari general sortint, Joan Puigcercós.

 

La meva primera intenció en escriure aquests articles sobre el Congrés fou no parlar gaire respecte a les meves crítiques per cenyir-me al que jo crec que és la situació actual de la nova direcció que ha sortit en aquest Congrés. Però arran d’alguns comentaris que he rebut del contingut de les meves intervencions al Congrés, em veig obligat a escriure aquest article per aclarir i matisar el que vaig dir dissabte passat.

 

No crec en la frase “Els draps bruts s’han de rentar a casa”, però tampoc no crec, a part que de que et compromets a no fer-ho si ets militant, que la crítica que es faci, amb certs exemples compromesos, a unes persones per la gestió d’un partit polític en un Congrés s’expliqui amb detalls a tothom.

 

Per això miraré de no explicar res que no s’hagi escrit als mitjans de comunicació i alhora miraré d’escriure de tal manera el que crec que pot ser fins i tot beneficiós d’explicar al possible votant d’ERC per tal que vegi que dins del partit es fa realment autocrítica.

 

En el Congrés, el president sortint, en comptes de fer un informe de gestió de la seva etapa, va fer un discurs polític més defensant-se a si mateix i promocionant-se per poder ser el candidat a la Generalitat. La meva interpel·lació fou molt critica, bàsicament pel que a mi em sembla una de les coses que més ens han perjudicat de la seva gestió: la pèrdua de la CREDIBILITAT que ERC havia obtingut dels ciutadans de Catalunya el 2003 quan es va presentar amb el lema de les mans netes.

 

Vaig posar alguns exemples que no puc i no vull explicar si no és dins del partit. Aquests exemples per mi són greus i ens fan minvar molt la credibilitat. Això fa que ara, malgrat el discurs brillant que en Josep-Lluís Carod-Rovira està duent a terme amb la possibilitat de fer un referèndum per la independència el 2014, molt pocs, incloent-hi els convençuts que cal fer-ho, s’ho acaben de creure.

 

Per desgràcia, en la rèplica a les preguntes, en Josep-Lluís Carod-Rovira va fugir d’estudi, sense contestar-me directament els exemples que vaig exposar, i només va utilitzar el tema de la credibilitat per fer una defensa d’acabar la legislatura amb el tripartit, en el sentit que si trenquem ara no serem seriosos i per tant creïbles.

 

Al secretari sortint, en Joan Puigcercós, li vaig replicar al seu informe amb una sèrie de qüestions, amb exemples que puc explicar, relacionades amb:

 1) El finançament: El meu dubte era que no em sortien els números si, tal com ell va exposar, gràcies a la seva gestió ara Esquerra té tanta salut financera que no caldria demanar cap crèdit per fer front a dues o tres conteses electorals. Vaig exposar que no m’ho acabava de creure, que ja s’havia acabat el temps de l’autarquia i que avui en dia tothom necessita demanar crèdits per afrontar les inversions. També vaig aprofitar l’ocasió per preguntar-li pels números de la campanya electoral d’aquestes eleccions internes; concretament, vaig posar l’exemple de qui havia pagat el sopar per a 2.000 persones, viatge inclòs i entrada per veure el partit de futbol.

2) Incongruència del que va dir i del que havia fet sobre l’eix nacional: Li vaig recriminar que ara digués que era molt important l’eix nacional i en canvi fins ara havia fet el contrari. Vaig aprofitar l’ocasió de demanar-li que retorni les lletres R de Republicana i C de Catalunya a les sigles del partit ja que havia estat ell, el responsable de treure-les.

3) Sobre el funcionament del partit: En Joan Puigcercós va dir que el partit havia funcionat molt bé malgrat que va reconèixer algunes equivocacions. Va posar com a exemple de bon funcionament les sectorials i la web del partit. En aquest cas, no vaig tenir temps de refutar-li el tema de les sectorials, però altres militants ho varen fer per mi. Però sí que vaig tenir uns segons per replicar que no estava d’acord amb ell respecte a la web i vaig posar com a exemple que la web d’RCat, amb quatre persones, havia mostrat els resultats en temps real dels vots, mentre que la web d’Esquerra no va donar cap resultat fins que tots els diaris ja els havien donat!

4) Sobre que Esquerra els darrers anys era un partit més obert: Vaig replicar que això no era pas cert ja que segons el meu parer l’aparell del partit s’havia tancat en si mateix, no acceptant cap dissidència o crítica. Vaig posar dos exemples: l’un era que ara hi havia quatre candidatures i no una d’unitària; l’altre exemple era que ell no havia volgut mai que Reagrupament, malgrat que tenia els avals necessaris i la resolució de la comissió de garanties, es formés com un corrent crític dins del partit, tal com preveuen els estatuts.

 

Per desgràcia no puc comentar res de les seves respostes perquè com que encara hi havia moltes altres preguntes pendents, abans que Joan Puigcercós pogués donar les respostes vaig preferir anar al lavabo, ja que feia estona que m’aguantava; en el trajecte de tornada em vaig entretenir saludant Joan Carretero i altres companys. Quan vaig tornar a la sala, en Joan Puigcercós estava contestant les intervencions dels militants però per mala sort ja havia contestat primer directament les meves preguntes.

 

Espero que algú em faci un dia cinc cèntims del que en Joan Puigcercós em va contestar, privadament si creieu que no es pot dir públicament.

 

Per acabar, només voldria remarcar que a vegades sóc una mica massa dur i sec quan faig certes preguntes; ja m’ho han dit més d’una vegada i reconec que fer aquestes preguntes compromeses i crítiques davant de 3.000 persones i de persones que fins fa poc eren els teus referents i líders i en les quals que en confiaves plenament, no és una tasca fàcil. Però si a més a més tenim en compte que només tenia dos minuts, aquestes presses tampoc ajuden que ho facis amb la mesura i la tranquil·litat necessàries.

 En tot cas, és una sort que els militants de base d’Esquerra Republicana de Catalunya, puguem dir, entre altres coses, la nostra opinió crítica directament als nostres líders, com a mínim una vegada cada quatre anys davant de tots els companys. Però sobretot, el que és més important: els militants podem escollir directament els nostres líders i avalar la seva estratègia. Això als altres partits no ho deixen fer als militants de base.

Possiblement si no fos així, molts militants d’Esquerra, amb el que ha passat darrerament amb l’actuació de l’executiva comandada per Carod i Puigcercós, haurien passat a fer encara més llarga la llista d’exmilitants.

 

Per ajudar a canviar Esquerra perquè torni a ser l’Esquerra Republicana de Catalunya que lluita eficaçment per la independència dels Països Catalans, cal que molts dels exmilitants i sobretot simpatitzants s’hi apuntin com a militants. Cal sàvia nova i ens cal molta gent preparada i motivada per aconseguir-ho.

 

Company i companya, si realment et preguntes què és el millor que pots fer per la teva pàtria, aquí tens la resposta: fes-te militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, dóna’ns la teva visió i entre tots la podrem renovar.

 

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.