Impressions del Congrés d’Esquerra: tot s’acabarà com la comèdia de Falset

He estat des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre al Congrés d’Esquerra, al Fòrum.

Al matí he pogut intervenir-hi i preguntar, juntament amb altres militants, primer al president sortint, Josep-Lluís Carod-Rovira, i després al secretari general sortint, en Joan Puigcercós. Ha estat divertit veure com en Josep-Lluís ha fugit d’estudi i en Joan Puigcercós es veu que m’ha dedicat uns minuts a replicar el que jo he dit, però per desgràcia no l’he pogut sentir perquè era fora.

Però el que ha estat més emocionant ha estat el discurs de la tarda d’en Joan Carretero. En Joan Carretero ha posat la gent dempeus, després d’exposar els punts principals del full de ruta per redreçar ERC. En Joan Carretero ha dit que no tenia sentit votar aquest full de ruta que la militància, per àmplia majoria, no havia votat si tenim en compte el nombre de vots d’en Puigcercós i d’en Benach. Per tant, Regrupament.Cat havia decidit no posar a votació la nostra ponència alternativa per respecte a la voluntat dels militants, i donava via lliure a la nova executiva perquè duguin a terme la ponència oficial. No té cap sentit que una executiva hagi d’executar una ponència que no és la seva i no hi creu.

Amb aquesta intervenció ha quedat clar que a Reagrupament.Cat no posarem pals a la rodes perquè en Joan Puigcercós, com a guanyador, pugui portar la seva estratègia. Per això Reagrupament.Cat no ha tingut mai cap intenció d’acceptar, com alguns mitjans han volgut vendre, cap càrrec a l’executiva perquè no creiem que la ponència oficial sigui la més correcta per redreçar Esquerra.

De totes les esmenes parcials que s’han presentat, només dues han estat aprovades en contra del parer de la ponència oficial, (son dues presentades per EI i que també estaven reflectides en la ponència alternativa de RCat) : la primera, la separació de càrrecs de partit i de govern. La segona, l’obligatorietat de fer referèndums interns per demanar el parer de la militància en les decisions importants de l’executiva.

Una altre que s’ha aprovat però perquè l’han acceptada sense haver de fer una votació ha estat una presentada per Hèctor Bofill en que és diu expressament que si el TC tomba l’estatut, ERC proposarà un referèndum sobre si els catalans tenim el dret a decidir sobre les nostres lleis o en canvi depenem del que decideixi l’Estat espanyol.

Durant tot el Congrés, el sector carodià i el sector d’en Puigcercós han continuat negociant càrrecs a l’executiva, a canvi que les esmenes presentades pel grup ERCFutur a la ponència fossin retirades. Es veu que totes les propostes programàtiques són bescanviades per càrrecs; aquesta és la manera com aquests dos grups entenen què és fer política.

Al final, la negociació s’ha trencat perquè el sector carodià no acceptava de cap manera la presència d’en Vendrell a l’executiva. Per això en Joan Ridao ha presentat una executiva monocolor del sector d’en Puigcercós.

Però el més bo és que en Vendrell no ha aconseguit ni tan sols que la militància el votés per majoria simple. Finalment ha sortit una executiva d’en Puigcercós sense en Vendrell i el carodians s’han quedat sense entrar a l’executiva malgrat que han retirat moltes esmenes a la ponència.

Si fem una ullada a l’executiva proposada per Puigcercós-Ridao, ràpidament es veu que n’hi ha alguns que tenen càrrecs al govern actual de la Generalitat i en teoria això contradiu una de les esmenes abans acceptades. O en Joan Ridao no té ni idea de lleis i reglaments, cosa que no crec, o bé tot el que s’ha aprovat a la ponència oficial serà paper mullat.

Però el més greu és que dins del grup d’en Puigcercós hi ha les primeres discrepàncies entre ells; es veu que al matí, quan semblava que hi havia un pacte entre en Puigcercós i en Carod, en Puigcercós ha decidit sacrificar en Jaume Oliveres per una persona del grup d’en Carod. Això ha provocat la queixa airada d’en Oliveres perquè era ell i no en Vendrell. Es veu que l’enrabiada ha estat tan forta que en Jaume Oliveres volia marxar del Congrés. Finalment en Puigcercós ni tan sols l’ha anomenat per substituir en Vendrell quan aquest ha estat repudiat per la militància.

Per tot això, la meva primera impressió d’aquest Congrés és:

  • Tenim un president, en Joan Puigcercós, qüestionat i criticat pels seus i totalment enfrontat amb la resta, i que no ha estat capaç ni tan sols d’integrar els carodians, que en teoria defensen la mateixa ponència o estratègia.
  • Tenim una nova executiva que, tret d’alguns, té un nivell de competència política tan baix que només és explicable pel nivell del seu mentor.
  • Tenim que el seu home de total confiança, en Vendrell, ha estat repudiat pels militants.
  • Tenim una ponència aprovada amb unes esmenes que impliquen uns canvis profunds en l’estabilitat del govern del Tripartit si el TC tomba l’Estatut, i la incompatibilitat de càrrecs de govern i de partit, que reduirà encara més la seva credibilitat quan previsiblement no serà capaç de complir.

Tot apunta que l’actual presidència d’en Joan Puigcercós pot acabar com la comèdia de Falset.

Sort en tenim que ens queda en Joan Carretero i tota la gent de Reagrupament.Cat com l’alternativa ferma i competent.

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.