Si no guanya Reagrupament.Cat hi haurà una escissió dins d’Esquerra

EKEsquerraSí, ho heu llegit correctament, no es tracta de cap errada, diu el que diu: si la candidatura formada per Joan Carretero i Rut Carandell no guanya aquest dissabte, segur que a Esquerra hi haurà una escissió.

 Sóc militant d’ERC des del 1991, reagrupat des del primer dia que la web www.reagrupament.cat es va obrir, i he viscut de prop tot el procés de la lluita interna que es va destapar entre els partidaris de Colom-Rahola i Bonet-Carod-Puigcercós. Ara veig alguns punts coincidents que em fan pensar que acabarem igual: amb una escissió.

Però no pas per part dels membres que formem part de Reagrupament.Cat sinó més aviat dels altres que s’integren en les candidatures oficialistes.

Una escissió només pot passar quan un líder rellevant del partit, amb els seus seguidors, decideix que pot tenir un millor futur polític fora del parit en què milita.

Aquest líder és un militant que sempre ha tingut càrrecs de responsabilitat durant molts anys i sobretot amb molt de protagonisme dins del partit per sentir que l’èxit que han obtingut ha estat més gràcies a la seva perícia que no pas al que ha fet la resta del partit. Moltes vegades fins i tot pensa que el partit en si mateix o la història que ha tingut o els altres líders del partit són un fre que impedeix que el partit encara vagi millor. Són els típics líders que creuen que mai no s’equivoquen i que sempre actuen millor que els altres.

Mentre tot funciona de cara i els resultats acompanyen, aquests líders mantenen l’esperança de moldejar el partit a la seva conveniència. En aquestes circumstàncies favorables fan tot l’esforç per aconseguir més fidelitats i complicitats dins de la militància alhora que intenten canviar o esborrar la part de la història del partit, que segons ells és un llast.

Però el dia que comencen a arribar els mals resultats, aquests líders, en comptes d’intentar veure on han errat per prendre les mesures adients per corregir-ho, reaccionen donant la culpa al fet que no han pogut fer els canvis convenients en el partit.

Quan dins del partit apareixen crítiques de com estan liderant la crisi, en lloc de fer de mitjancers per trobar la manera de solucionar els problemes, el que fan és posar en marxa tota la seva influència dins del partit per fer callar aquestes veus. S’ho pren com un atac personal a la seva figura.

Aquests líders, en comptes de fer servir tota la seva capacitat de lideratge per intentar buscar la millor solució per redreçar el rumb del partit, es dediquen a apartar del seu camí tots els obstacles que consideren que els han impedit triomfar, incloent-hi tots els militants que no demostren una fidelitat total a la seva persona.

Al final aquests líders acostumen a errar plenament amb la diagnosi i per tant amb el remei.

Si malgrat tot, finalment, aquest líder guanya la contesa interna amb els crítics, intentarà aplicar amb pressa al partit la que ell considera la millor estratègia. Però per culpa de la lluita amb els crítics i de la mala diagnosi de la situació, aquesta estratègia aplicada serà totalment errònia i portarà el partit encara més a una situació crítica.

Aquesta situació del partit s’agreujarà encara més per haver quedat debilitat tant per la lluita interna com per la mala imatge externa. Això farà que molts ciutadans no acabin d’entendre l’actitud del líder de no voler reconèixer que s’ha equivocat i sobretot la seva actitud de confrontació amb els crítics. Al final el líder potser haurà guanyat aparentment dins del partit, però la seva credibilitat està minvada i el seu lideratge, tant internament com externament, haurà quedat molt debilitat.

Quan el partit ha de tornar a afrontar una nova contesa electoral en les circumstàncies en què ha quedat, els resultats esdevenen una tragèdia i al líder només li queden dues opcions:

a) Reconèixer que s’ha equivocat totalment i presentar la dimissió per potser deixar definitivament la seva carrera política.

b) No reconèixer que s’ha equivocat, donar les culpes al partit i preparar-ne l’escissió.

Perquè es doni una opció o l’altra depèn de:

  • si el líder ja és massa vell per creure que encara poden tenir esperances (opció a).
  • quants militants fidels el seguiran (opció a i b).
  • si realment els resultats han estat tan dolents que no veu cap esperança per poder mantenir la seva posició de lideratge (opció b).

En aquest moment ERC encara té 21 diputats al Parlament de Catalunya i també encara té prou força als ajuntaments malgrat que ha perdut molts vots. En aquestes circumstàncies no es donen les condicions que abans he esmentat perquè un líder pensi a marxar si perd les eleccions internes. Però en canvi si guanya segur que es donaran les condicions perquè en les properes eleccions ERC obtingui uns resultats desastrosos i les possibilitats que hagi una escissió seran molt altes.

Dels candidats a liderar Esquerra Republicana de Catalunya, qui creieu que compleix més el perfil de ser un ferm candidat a fer una escissió?

Militant, si no guanyen la Rut Carandell i en Joan Carretero, el camí cap a l’escissió haurà començat.

En canvi, si guanya Reagrupament.Cat, els ciutadans veuran que realment ERC està canviant, que reconeix que ens hem equivocat i estem prenent mesures per corregir-ho. Amb la Rut Carandell com a secretària general organitzant el partit per fer-lo més competent, i en Joan Carretero canviant el rumb equivocat que ens ha portat a aquesta situació, tenim moltes més possibilitats de poder recuperar la credibilitat com a partit.

Però a més a més, ara, malgrat aquesta situació crítica, a ERC tenim la sort de comptar amb un líder carismàtic com és en Joan Carretero, competent i amb experiència de govern, però sense estar marcat per les darreres decisions errònies que han condicionat els altres líders del partit. Encara més, en Joan Carretero en la seva trajectòria ha demostrat la humilitat d’un militant de base disposat a no fer de la política el seu projecte personal vital, sinó un servei al país: Catalunya.

Estic convençut que amb la Rut Carandell organitzant el partit i en Joan Carretero liderant-lo, podrem retornar la il·lusió imprescindible als ciutadans perquè en dues legislatures ERC podrà guanyar la majoria parlamentària per poder fer el primer pas per a la declaració unilateral d’independència.

Amb els altres candidats, hi ha algú que realment cregui que ho aconseguirem?

Esquerra, amb els líders actuals que ens han portat a aquesta situació, ni ara, ni el 2014, ni el 2020 ni mai!

Pels Països Catalans, per Catalunya, per ERC, militants, voteu Rut Carandell i Joan Carretero!

RENOVEM ERC. ARA PODEM

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.