L’amic i exdiputat Joan Puig em va contestar l’article Cada dia som més els militants que apostem per un canvi real a ERC amb un comentari que portava aquest títol: Estimeu ERC?, i en què deia textualment:
“Tinc dubtes, esteu fent actes amb gent que vol mal a aquest partit, feu actes amb gent que ha anat i ha actuat contra Esquerra.”
La meva primera impressió va ser de sorpresa. A què venia aquest títol en el comentari? A què ve això de si Estimeu ERC?, em vaig preguntar per, a continuació, fer-li una rèplica amb el títol Estimem Catalunya, Joan!, que podeu llegir també al bloc.
Però en reflexionar una mica més sobre les paraules del company Joan Puig com també altres comentaris de militants que avalen el Puigcercós i sobretot les actuacions que estan duent a terme, he fet aquesta reflexió:
Sembla que el sector continuista del Puigcercós té certs símptomes de voler un partit tancat en si mateix, de no acceptar cap mena de crítica i fer d’Esquerra un partit amb tics sectaris…
Els homínids som animals gregaris, ens agrada ajuntar-nos en petits grups i sentir-nos recolzats mútuament alhora que es comparteixen anhels, emocions i pors.
Aquesta característica humana ens ha fet ser molt eficaços per lluitar contra el nostre entorn i sobretot ens ha ajudat a superar la competència d’altres animals gregaris, inclosos altres homínids. Hi ha la teoria que la nostra espècie, l’Homo sapiens, va ser capaç de vèncer i eliminar l’altra espècie que vivia a Europa, l’Homo neanderthalensis, pel fet que som més capaços de compartir objectius comuns i anar tots a l’una sense tenir cap mena de parentesc que ens uneixi. Aquest avantatge evolutiu respecte dels altres animals ha permès crear la civilització tal com la coneixem.
Ara bé, aquesta característica també ha comportat la creació, entre altres coses, dels nacionalismes i les religions, que moltes vegades, portats a l’extrem, poden perjudicar més que beneficiar la humanitat. Quan aquesta herència que tenim és aplicada en aquest sentit en un grup i reforçada amb una sèrie de fets, com:
- Adoració i fidelitat a un líder inqüestionable que és sustentat per una cadena piramidal jeràrquica fonamentada en l’intercanvi de quotes de poder.
- Negació rotunda a escoltar les crítiques amb l’excusa que només volen el mal del grup.
- Foment que tots els membres que no combreguen amb el que el grup decideix (ergo, el líder) són enemics que s’han de fer fora del grup.
- Provocar estrès causat per l’angoixa d’un enemic, si pot ser interior millor encara.
- Provocar, a poc a poc, un aïllament progressiu dels fidels membres del grup de la realitat que els envolta.
Si això passa en un grup religiós, al final tenim una secta.Si això passa en un grup polític, tenim…
No és una evolució ràpida, moltes vegades necessita diversos anys, però si no es fa res per obligar el grup que s’obri a la societat que l’envolta, que accepti les crítiques com a mitjà per millorar i sobretot que ningú en faci el seu modus vivendi, el destí d’aquest grup és la seva desaparició. Aquest juny els que estimem Esquerra Republicana de Catalunya tenim l’oportunitat de fer quelcom per impedir-ho.
RENOVEM ERC. ARA PODEM PER RELLANCAR ERC, voteu Joan Carretero i Rut Carandell.
