El jorn dels miserables

CarodNo hi ha res que em faci més ràbia que veure les misèries de persones que havien promès molt i que ara s’arrosseguen miserablement mentre llancen tot el que havien aconseguit. Però encara em fot més ràbia quan aquesta misèria embruta el significat de paraules tan importants per a mi com Catalunya, Països Catalans, sobirania i sobretot la independència de la meva pàtria. Només persones amb molt de cinisme i sense escrúpols de cap mena poden tenir la gosadia d’utilitzar-les per a benefici propi. Sóc dels que encara creuen en el poble, sóc dels que encara creuen en la societat civil, sóc dels que encara creuen en la política, i sóc dels que creuen que, si ens posem de veritat a treballar tots junts amb un bon lideratge polític, podem realitzar el projecte d’aconseguir la independència en els propers anys; segur!  Però en canvi, també estic segur que no aconseguirem res si ens dediquem frívolament a vendre la independència com a tàctica per aconseguir temps per així poder realitzar els projectes personals de certs polítics…

En aquest congrés del juny, els militants d’ERC estan sotmesos a cants de sirena per part de moltes candidatures amb la independència dels Països Catalans. El company blocaire Jordi Carbonell, en el seu article CAROD L’INCONTINENT, en poques paraules defineix molt bé el que en Josep-Lluís Carod-Rovira ha estat duent a terme aquest temps respecte de la possibilitat de fer un referèndum per a la independència el 2014. Com també el subdirector de l’Avui, David González, en l’article CDC i ERC: el full i les rutes, ens demostra d’una manera brillant que tant n’Artur Mas com en Josep-Lluís Carod-Rovira no volen pas la independència realment, ja que tots dos s’imposen unes condicions per aconseguir-la que són més exigents que el que s’ha demanat normalment en la història; per tant, realment són només tàctiques per aconseguir suport sense cap compromís per part d’ells i que no faran cap gest per fer-la realitat perquè ara ja haurien pogut fer-ho. Sempre trobaran l’excusa que no és el moment bo perquè, segons ells, no hi ha prou suport i encara menys amb les condicions que s’imposen. Com diu el subdirector de l’Avui, la majoria parlamentària per demanar-la ja la tenim!, però no hi ha pas cap voluntat d’ambdues parts de fer el primer pas. Però mentrestant, tots dos no tenen cap dubte a utilitzar la independència com a esquer per al seu benefici. Per mi, la independència del meu país és tan important que no s’hi pot jugar com a simple arma electoral per guanyar un congrés d’un partit independentista! ¿¡Que no veuen que la imatge que ERC està donant a la societat és que fins i tot nosaltres mateixos, que som un partit independentista, ja no creiem en la independència?! Si no fos així, cap candidatura faria bandera de la independència; és d’una obvietat total. Per un partit que s’anomena nacionalista com CDC i que fa bandera del dret a decidir, ¿¡com pot debatre si pot o no pot incorporar la independència com a possible objectiu polític si es tracta de l’única cosa realment que ens dóna dret a existir?! Sense l’objectiu del dret a decidir ser independents un partit nacionalista no té cap mena de sentit! Cal que CDC comenci a pensar realment què vol ser: un partit regionalista o un partit nacionalista. Tots aquests que juguen per a benefici propi o per al del partit amb els sentiments d’anhel, de llibertat i justícia per al meu poble, vol dir per a mi que ja no combreguen realment amb la independència. Ara s’han tornat regionalistes o còmplices de la situació actual. Per això no em mereixen cap mena de consideració i per molt que hagin fet coses en el passat pel meu país, en aquests moments estan dilapidant tot el que havien aconseguit. N’hi ha d’altres que potser perquè no son tan cínics, o perquè tenen por de molèstar els seus companys de govern, no en fan bandera d’una manera explícita, però en canvi no tenen cap mena de recança a utilitzar la independència per marcar paqueten proclames en una calçotada o d’utilitzar un cronometre en spots publicitaris posant encara més frívolitat sobre la independència. Sembla que aquests, igual que els altres, ja no creuen que sigui possible la independència; per això no hi tenen cap mena de respecte, com tampoc fan cap pas per aconseguir-la. Sembla que només es conformen a aconseguir el millor per a ells i els seus amics del partit. Per això no dubten a pactar sense cap mena d’escrúpols amb els pitjors enemics de l’autodeterminació dels Països Catalans: els botiflers dels socialistes. Per mi, aquests són com els del PP, fins i tot en alguns casos pitjors, perquè almenys els populars van de cara, mentre que els socialistes t’ho venen embolcallat amb el caramel de la ideologia d’esquerres.

Les misèries dels fins ara líders del meu país ara són a la llum, i per això vull dedicar-los aquesta cançó d’en Lluís Llach:

 EL JORN DELS MISERABLES Que poques paraules tinc,i les que us dic són tan gastades…Caldrà buscar nous caminson no calguin les paraules. Que poca força que tinc;tants de cops l’he malmenada…La vull tota per demà,quan la gesta portí l’alba. Quanta ràbia que tinc,potser cal ser gos des d’ara;quanta ràbia que tinci no vull pas oblidar-la. Que poca esperança tinc,i potser caldrà deixar-la,que no sigui que esperarens allunyi més dels actes. Quanta misèria que tincsota els peus damunt l’espatlla,i la vull guardar amb mifins al jorn dels miserables.  Companys, aquest proper juny tindrem el primer jorn. RENOVEM ERC. ARA PODEMPER RELLANÇAR ERC: Joan Carretero i Rut Carandell

Quant a Manel Bargalló

Català "exiliat" a Alemanya degut a la globalització i la provincialització de Catalunya. Soc Biòleg i tinc un Master en direcció de TIC. Treballo de consultor per una multinacional del sector de l'automatització en el sector de la Industria farmacèutica.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.