Uriel Bertran i el principi de la navalla d’Occam

Aquest article mai no hauria d’haver sortit a la llum, però arran de la resposta a un comentari meu al bloc d’Uriel Bertran, no he tingut més remei que escriure’l.

El Principi de la navalla d’Occam és atribuït al frare franciscà Guillem d’Occam, lògic del segle XIV, i que ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic.

El Principi ve a dir que en cas de “dues teories que volen explicar un fet, la més simple ha de ser vertadera”.

Normalment es diu com a exemple per explicar aquest Principi que si sents renillar a Europa és millor que pensis en cavalls i no en zebres; en canvi a l’Àfrica seria al revés. Com també si veus un arbre caigut desprès d’haver passat una tempesta, pensa que és més possible que hagi estat el vent i la pluja o un llamp , abans de pensar que han estat un cotxe que ha xocat amb l’arbre.

Doncs ara, dins de la disputa congressual d’ERC, tenim dues teories que volen explicar el fet de l’existència de la candidatura d’Esquerra Independentista (EI) creada i liderada per Uriel Bertran:

a) Que Uriel Bertran amb la seva EI és un grup de militants que no estan d’acord amb l’actual acció política de l’executiva d’ERC però que no se senten identificats amb les formes i la contundència amb què els militants del Reagrupament.Cat reivindiquen el canvi per a ERC.

b) Que Uriel Bertran amb la seva EI és una marca blanca o estratagema d’en Puigcercós per minvar la força de l’oposició de Reagrupament contra la seva candidatura i alhora reconduir part del descontentament de la militància més jove i crítica amb la tova acció política dels darrers mesos de l’actual executiva.

A continuació explicaré quins fets, indicis, supòsits i arguments lògics, segons el meu parer, que avalen les dues teories:

Els arguments son:

* A favor de la teoria a) tenim el fet que una persona com en Jaume Renyer (malgrat que no està adherit a EI) ha acceptat l’oferiment d’Uriel Bertran de ser el candidat a president; això ja és quelcom que dóna per pensar-hi a favor. També altres nous militants com Elisenda Paluzie i Hèctor Bofill, que malgrat la seva inexperiència política d’un partit, són persones que un mai podria pensar que si s’han compromès a favor de l’Uriel, és perquè realment estan d’acord amb el postulat de la teoria a).
* També tenim a favor que Uriel Bertran, realment ara fa un any, va escriure i signar el document que va donar peu a la creació d’EI. Com també que Uriel es va mantenir ferm fins al final, no com altres companys que també varen signar-lo, defensant el text i per això va ser cessat per l’executiva.
* També tenim a favor que moltes de les esmenes, per no dir totes, que EI va presentar a la Conferència Nacional l’octubre passat era iguals a les que Reagrupament.Cat també va presentar.
* A favor de la teoria a) –però també podria anar bé a la b)– també hi ha el fet que EI sempre ha manifestat que la política d’ERC hauria de ser més d’esquerres, més socialista, més ecologista, com sembla que l’actual executiva no està fent. Aquesta també és, segons EI, la principal diferència ideològica respecte a Reagrupament.Cat. Encara que aquest argument és vàlid en part per a la teoria b), perquè aquesta posició ideològica grinyola una mica tenint en compte el que pensen Jaume Renyer, Elisenda Paluzie i Hèctor bofill, si fem cas de les seves biografies i dels escrits publicats en revistes i diaris.

* En canvi a favor de la teoria b) tenim que Uriel Bertran va ser 9 anys a l’executiva d’ERC, primer com a representant de les JERC i sobretot els darrers 3 anys com a representant d’ERC. En l’executiva d’ERC, Uriel sempre va ser considerat un dels representants del sector més dur del Puigcercós, aprovant activament i fins i tot fent articles defensant l’actual estratègia de l’executiva d’ERC. De cop, Uriel Bertran s’ajunta amb, segons diuen ells, 400 militants amb càrrecs intermedis dins del partit i escriuen el manifest d’EI. Ho fa justament quan Reagrupament.Cat comença a tenir molt de suport, això pot ser una simple casualitat, malgrat el Principi de la navalla d’Occam.
* A favor de la teoria b) tenim que és molt sospitós que la immensa majoria dels que varen signar aquell escrit se’n varen desdir de seguida en el moment que en Puigcercós va tancar files, fins al punt que el seu amic, company, col·laborador durant molts anys i fins fa poc líder de les JERC, en Pere Aragonès, que també inicialment va donar suport a l’escrit, ara en comptes de donar-li suport és el màxim responsable de la campanya de Puigcercós. Recordo el dia que la Mònica Terribas va entrevistar el Joan Carretero a La nit al dia, a la Mònica se li va escapar el nom de Pere Aragonès juntament amb el d’Uriel Bertran com a membres d’EI quan va preguntar al Joan què pensava d’aquest nou corrent crític.
* A favor de la teoria b) tenim també el que va succeir a la Conferència nacional de l’octubre, en què descaradament va rebre un tracte a favor del sector d’en Puigcercós, així com la diferència de vots entre les esmenes presentades per RCat i EI quan s’havien acordat que votarien junts. Això ho he vist personalment i referma la teoria b) si fen cas a la navalla d’Occam.
* A favor de la teoria b) hi ha el fet que els arguments que EI presenta per gestionar el partit són molt similars, per no dir iguals, als que RCat ha dit i ha publicat, i que fins i tot jo he escrit en aquest bloc. També que EI mai vol presentar una esmena alternativa o una ponència sinó que sempre presenta esmenes parcials a la ponència oficial d’en Puigcercós. Això encara dificulta més entendre per què no volen anar junts amb Reagrupament.Cat, tret que estiguin jugant a ser una marca blanca.
* A favor de la teoria b) tenim que en contestar-me un comentari que li vaig deixar al seu bloc, Uriel em diu que menteixo sobretot quan li dic que ell va demanar ser secretari general com a condició per pactar amb RCat; segons l’Uriel va ser totalment al revés i que sempre va ser la Rut Carandell que li va oferir el càrrec. Això els que vàrem viure de prop aquelles reunions, sabem que la cosa no va anar així, i de fet potser és aquest un dels principals motius pels quals ara RCat i EI no han pogut ajuntar-se. Un podrà dir que és la seva paraula contra la meva, però jo no faig aquestes afirmacions sense tenir-ne constància, i en aquests cas tinc indicis contrastables més que suficients per a mi per defensar que el que jo dic no és cap mentida. Em sap molt de greu pels amics i coneguts que tinc a EI, però aquesta resposta d’Uriel em referma amb les meva desconfiança amb ell i la seva candidatura.

Fins aquí, alguns dels més arguments principals que avalen les dues teories. Si tenim en compte el Principi la navalla d’Occam i els precedents en la política de lluites i traïcions dins dels partits, la més simple i menys rebuscada i malgrat que no ho sembli d’entrada, és que EI és una marca blanca o estratagema de Joan Puigcercós per debilitar la força de Reagrupament.Cat.

Però hi ha un altre argument que l’altre dia em va venir al cap; era que ni en Joan Puigcercós ni sobretot l’Uriel Bertran no podien ser tan mesquins ni tan estúpids per muntar tota aquesta moguda d’EI, entabanant el Jaume, l’Elisenda, l’Hèctor i fins i tot l’Heribert Barrera, per demostrar al final que tot era una gran mentida per poder guanyar el congrés.

Perquè si realment fos així, quants militants desenganyats, quantes mentides explicades i sobretot quants ciutadans acabarien definitivament perdent tota la confiança en Esquerra? ¿Com podrien pensar Joan Puigcercós i Uriel Bertran que després de guanyar el congrés podrien recuperar la confiança dels electors si han actuat d’aquesta manera? No crec que cap exvotant d’ERC tornés a confiar en una directiva encapçalada per mentiders; i sobretot: ¿poden esperar que no els enganyin si han estat capaços d’enganyar d’aquesta manera els seus propis companys?!

Aquest argument és el que per mi acaba de decantar la balança del Principi de la navalla d’Occam cap a la teoria a).

Per això, segueixo pensant que EI és més un projecte personal de l’Uriel Bertran que una marca blanca d’en Puigcercós, pel que he argumentat abans i per les raons que ja he explicat en el meu article Esquerra Independentista: Per què no em convencen (tercera part) en el bloc. Crec que Uriel Bertran està dolgut i desenganyat amb el que fins ara ha estat el seu mentor dins del partit, en Joan Puigcercós, més que per diferències ideològiques substancials.

Però per acabar, primer és important fer notar que la navalla d’Occam és un argument heurístic, que no dóna necessàriament respostes correctes, i també que les teories sempre s’han de posar en dubte quan apareixen noves dades.

Espero de tot cor no haver de tornar a parlar d’aquest tipus de teories.

RENOVEM ERC. ARA PODEM

Per Joan Carretero I Rut Carandell.

RELLANCEM ERC

Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.