Hola, Catalunya, des de Alemanya us escriu un català “exiliat”!

Aquest es el meu primer bloc al ‘Avui, em dic Manel i em considero un exiliat econòmic producte de la globalització.

Catalunya està malalta, no només pel tema de la sobirania, això ja fa molts anys que no hi veig gaires canvis, sinó per al tema econòmic.

Abans Catalunya era una terra prospera amb una comerç i una indústria capdavantera, però amb la dictadura de Franco i després amb el neoliberalisme – centralista espanyol tot el potencial econòmic que teníem al principi del XIX s’ha esvaït.

En els darrers 15 anys s’ha accelerat la tendència i avui en dia queden pocs grups empresaris catalans que puguin competir , ja no dic al món, sinó només a Europa. Madrid ens ha passat la mà per la cara.

Fa uns anys amb l’Unió Europea pensava que Catalunya podria arribar ser la Califòrnia d’Europa, ara crec que com a molt podem aspirar ser la Florida d’Europa. Una Florida a on tots els pensionistes venen a retirar-se, amb bars, restaurants, sales de ball, golfs i algunes clíniques geriàtriques. Però ai las! Anem compte! que el País Valencià , Múrcia i Andalusia tenen més sol i més camps de golf!

Als meus fills, els dic que es busquin la vida en quelcom relacionat amb la restauració, els bancs o si tenen ganes d’estudiar i patir una mica al principi, amb la salut.

Les altres professions ho tenen bastant cru en una Catalunya sense seus centrals de les empreses.

¿De qui és la culpa?

DELS CATALANS I NOMÉS NOSTRA

¿Que podíem fer quelcom més?

SI!, Votar Independència des de al principi i no creure la entabanada de poder modernitzar Espanya.

Mentre aquí pagàvem perquè ens compressis les empreses, a la Meseta es repartien per a ells els empreses publiques, moltes de les qual havien estat creades i pagades pels catalans.

¿Hi ha esperança pel futur?

SI!, si ens fiquem a treballar tots com a país i no com una colla de passerells que creuen que poden portar al hort a una gent que porten quasi 300 anys vivint a costa nostra!.

Hem de pensar que volem ser d’aquí 20 anys i desprès tota la societat civil: empresaris, intel·lectuals, periodistes, metges, arquitectes, enginyers…etc hem de fer que el polítics condueixin el vaixell a bon port.

Ara, tenim l’oportunitat amb ERC, aquest juny toca convencer als militants d’ERC que cal una renovació total amb cares noves i sobretot amb una nova estratègia que no sigui la submissió al PSC-PSOE.

RENOVEM ERC. ARA PODEM!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.