escollir un vehicle! 23, juliol de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Tot això succeïa abans del diagnòstic de l’ELA 10/05/01: Conduïa un vehicle comercial d’empresa, al passar a la pre-jubilació a l’octubre del 2000 m’adono la necessitat d’un vehicle. A casa hi havia un utilitari ocupat per la família. Així doncs per els meus desplaçaments m’hauria de fer d’un ¿com hauria de ser? Veti aquí la qüestió. Sempre m’havia fet il·lusió disposar d’un petit Camper… Ara i en aquest moment tindria l’ocasió… Ja que disposaré de temps de lleure. Vaig anar madurant l’idea de la Camper somniada! Què em permetés viatjar i dormir.
Un dia m’acosto a Prades Granollers… vaig mirar-me una t4 nova, guapa, molt guapa però molt cara i perquè la volia nova? I tan de diners empleats per un vehicle nou, no és pas mai rendible.
La il·lusió va anar en augment i sobre aquesta idea vaig anar treballant. Dos mesos abans de la pre-jubilació… Un adhesiu que lluïa un vehicle va ser el que em portaria a Castelldefels a CAMPERMOVIL per veure les possibilitats d’una usada…
La meva sorpresa va ser que ni havien moltes… Una groga t2 del 75 VW Camper de benzina va ser la que em va cridar l’atenció i em va enamorar! Encara hi penso. Al fons m’esperava per una Transporter Camper un xic arraconada… a l’espera per reparar-li una rascada lateral, me la vaig ben mirar, era guapa i sencera, era del 89 duia un motor 1600 c.c. gasoil i el llibre de revisions… fetes totes a Mataró (Prades), tret de les últimes al Masnou, això va donar-me confiança, era d’un color cru amb una ratlla marron als costats, portava uns 100.000 quilometres i un rètol Estanza per davant i darrera a la extensió de la sobre taulada. Amb aquestes dues remirades a consciència… vaig fer el camí cap a casa.
Desprès de pensar-m’ho vaig decantar-me per la Transporter del 89, va ser decisiu per el petit però suficient motor de gasoil (poc consum). Un dia la varem anar a provar… Dit i Fet Seria el meu Vehicle.
Quant vaig ser lliure de treball… seria un tren el que m’acostaria a Castelldefels. Era allà i m’esperava. Ja tenia vehicle a punt, estava neta, polida, reparada de la rascada lateral, entapissats els seients davanters, al meu nom… El meu vehicle Camper del 89. El que m’ompliria el temps de lleure… desprès de tota una vida de treball. Després d’emplenar el dipòsit i sense pensar-m’ho enfilava Cofoi les Costes del Garraf per provar-la i provar-me…No vaig parar fins a Sitges, deixant-la en un elevat aparcament… de fons el mar, me la vaig mirar de nou, acabant fent-li unes fotos de tots costats, servirien com a record del moment. Amb sentia privilegiat, ple de forces… ara quant hi penso sembla que hagi passat una eternitat i sols són 8 anys plens de joia e infortunis que ja us he esbrinat en el meu primer post.
A casa no hi havia dia que no la repesés, el petit lavabo, la cuina, la nevera i el porta-bicis, era el millor regal de la meva vida, molt millor que nova, niant un munt rodant per tot… lo més bo encara estava per descobrir és… quant ens creuem en altres vehicles Volkswagen ens saludem, com fan els motoristes. “Tota una filosofia de vida és aquests meu Camper del 89”.
Havia de triar un nom…desprès de cavil·lar…havia de ser un nom fàcil, fonètic i que dies coses..al final va sortir el nom “PapiOna” Papi diminutiu de papa (a mi a casa sempre m’han cridat papa) i Ona la primera neta i única en el moment de l’estrena. Així va ser batejada amb el non de PapiOna, nom que va ser extensible inclús en el primer correu, i l’uso com a clau en diferents medis, esta clar que “no us el penso dir’’ “papiona… i números afegits”.
Ara el juliol del 2008 ja són 8 el néts que gaudeixen de la PapiOna “més que l’avi Josep”, ells han aprés inclús estimar-la tant com jo, una néta de 3 anys cada dia al creuar-la el garatge inclòs li fa petonets. En veure que tots l’estimen, m’alegra i em sento cofoi de la decisió presa al 2000 a www.campermovil.es
Ara, que he complert els 65, els 7 d’elàtic, acompanyat de 8 néts!“Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.
L’ELA és Una estimada “familiarment acceptada” Convivim i convisquem junts des de fa set anys!