Poemes-de-Tardor 27, setembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Cançó de tardor
.
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
iestira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
.
Isabel Barriel
http://www.scribd.com/doc/6183125/Poemes-de-Tardor-Poemas-Del-Otono
el passeig del dimarts! 11, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : fotos , comentaris tancats
Hola! Vull saludar-vos i dir-vos que aquestes fotos les vaig fer el dimarts passat, tot fent un passeig, feia un dia de tardor esplèndid! Són de tardor, modernisme i vies de tren! Josep Rof i Rof
tardor! 1, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Faig Un cant a la pròxima tardor! Per els metges que m’acaronen davant la malaltia (ELA esclerosis lateral amiotròfica)
Existeixen tardors plujoses, seques, assoleiades, de nits fosques i estelades, però sempre hi ha els terres plens de fulles de tots colors. Fins i tot, les fulles de tardor són diferents, predominen els ocres, els colors són la benvinguda a la tardor. Complint els cicles l’estiu se’n va, donant pas a la tardor, on cada any és compleix un desig…el de les fulles en llibertat.
Quant arribi la tardor’08 seran set tardors d’elàtic “10 de maig de 2001/08”.
Han passat 2.669 dies del diagnòstic! Ara, però “Hi ha dies que sóc… “llum tremolosa de les fulles en llibertat en flames”. Cosit a píndoles. Píndoles al matí, píndoles al migdia, píndoles a la nit, tot gira, però amb i per les píndoles. Ho! “Píndoles miraculoses” que m’acompanyeu des de fa set anys. On sou? On són? Perquè m’heu servit? Les he contades i, ni més ni menys ja són 29.359 dosis les que m’he cruspit a data 1 de setembre’08? Son “Tantes com miracles esperats” O no. Mirant-m’ho bé penso que si. Demano “Un sol miracle per tantes dosis preses”.
Per a mi és d’un enorme plaer poder escriure-us aquestes ratlles a ploma, se que són lletraferides, tremoloses, descompensades, però que carai són lletres, les meves lletres, lletres que volen agrair-vos estimats metges! El vostre suport i/o amistat que m’heu donat en el transcurs de la malaltia ens aquests set anys. En Josep no seria el que és, sense vosaltres…gràcies.
Altres tardors “Ens Vindran” i, Que tots plegats les “Puguem anar Celebrant”. Metges amics! Us confesso un secret però no ho digueu a ningú…
“Tinc previst fer una travessia per el Atles en *bicicleta, però no trobo el moment per realitzar-la”
Fins ara… fins ara mateix…fins a la pròxima Tardor, Hivern, Primavera, Estiu i lo que la vida ens regali…
Una abraçada de tot cor…
dilluns, 1 / setembre / 2008
rofrofjosep és jrof
Apunt: estimats metges disculpeu-me de faltes, està escrit tal com raja i, per una lletra tremolosa i d’una sola tirada. La lletra és lletra ferida com jo. Però a per a vosaltres us ho passo net i polit.
en Primavera Estiu Tardor Hivern somnio què…
*Miratges al desert.
Miratges de vida…
Encara pedalejo amb bicicleta!