CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!

setcases!!! 5, abril de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancats

2 / abril / 2010. La MacLaren a dalt de la Papiona fem camí a la Vall de Camprodon fet l’estada a Setcases, he dinat al restaurant, he fet el camí de font, he pujat a l’apartament, he fet fotos, a l’endemà després de passar una llarga nit, insomni, calor, fred, tremolors, estava desenfundat, com una cera fosa, encara que haig de reconèixer que m’ho he passat bé, el meu feble cos no suporta tant de trasbals, arropat en tot moment sota el paraigua familiar, havem m’ho passat d’allò mes be, no crec que pugui repetir-ho, anem disminuint forces i els espais son llargs de coincidències a Setcases, del meu estat de salut, allà és un m’adono que vaig deixant coses, per referent el camí de la font, un dia vaig deixar anar-hi caminant, un altre amb la cadira manual m’hi varen dur empenyent, ahir la electrònica m’hi va portar, gracies a tots per donarem aquet petit plaer irrepetible.

// Per els esforços que amb deixen baldat, per la malaltia que no vol sotracs, penso que ahir he posat fi per gaudir una altre vegada de Setcases, ho tinc clar, us ho volia dir.Josep el marit, el pare, l’avi i el sogra.

// Apunts: Per complicar-me l’estada, he viatjat sense raspall de dents. Una vegada a casa he dormit i descansat 16 hores seguides, amb formigueig per tot el cos, badalls a tot drap i algun que altre espasme muscular i molt de cansament. Però content per haver visitat de nou la meva estimada Setcases.

14/12/2007 a Setcases! 13, febrer de 2009

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos, reculls , comentaris tancats

CANON EOS 400D DIGITAL 14/12/2006 entre 14:00 i les 15:49 per jrof

UNA VISITA A SETCASES 14 de desembre del 2007

Ahir varem anar a Setcases una hora i mitja de viatge, em feia mandra anar-hi però com que varies vegades havia dit NO, aquesta vegada tot dient NO vaig ser un si però minvat d’il·lusió. Sortirem passades les deu, feia sol, portava molts abrigalls guants, bufanda un tres quarts i un gorro de llana per si de cas, no em va fer falta rés, el sol ens va acompanyar tot el dia.

El fill segon va ser qui m’hi va portar, de pas va recollir una vaixella antiga que lluïa penjada al plater de l’apartament. Ara la necessiten per casa seva, embolicada i encaixada em molta de cura no fos per cas que es tranqués Ah! No me’n recordava de dir-vos que vaig saludar una vella amiga, la bota de cuir vell de bot.

Enseguida van ser la una, ens varem aplicar allò “A la taula i el llit el primer crit” cap al restaurant “Can Tiranda” al ser un dia entra-setmana el menjador gran per nosaltres sols, converses em els propietaris una vegada a taula,… Que farem? Varem descartar la carta… la mestressa… Fes-nos una amanida d’embotits per els dos… i si tens platillo de segon (per cert molt bo) postres de músic per un, cafès i ja ens tens fen tertúlia amb el seu home xerrant de fotos (un gran aficionat a les fotos i l’esquí) ens va dir que és donen tots els condicionants perquè aquests cap de setmana els nevi, no fa gens de fred, no fa vent, i les borrasques entren per llevant, va comentar-nos que tal dia com avui… fa anys en va posar 4 metres (no ho van dir perquè els esquiadors no agafessin por) esperen la neu amb una espelma encesa. Tenen ple fins el 31 però res més (també és hotel).

Des del menjador varem tirar fotos per la finestra a la PapiOna. Una vegada a fora més. Mireu al interior de la furgona la “PapiOna” a la foto que estic dret i veureu… un tamboret, els caminadors i la cadira de rodes manual, tot l’equip necessari per la batalla diària.

A la porta al acomiadar-nos…La Maria va gosar preguntar-me que amb passava? Li varem explicar. Ho desconeixia. Normal com tothom! Va tornar a preguntar ¿Si estic bé? “COMPARAT AMB QUI?” Niant de pitjors, diguem-ne que “estic bé” perquè n’estic conformat, amb la pau que requereix aquesta conformació, vaig gaudint de la vida, sense pensar amb les limitacions que un està abocat, per el sol fet de conviure amb una lletra la L de per vida! Ella i jo som U. Anem junts per tot! Maria bones ¡Festes i bones Nevades! Ens en fan tanta falta, a vera!

Fem camí de Vallter 2000 estació d’esquí i on neix el TER http://www.vallter2000.com/cat/welcome.html A mida que ens enfilaven amunt la carretera començava a ser gelada i no volíem corre riscos innecessaris, el suficient per saludar les vaques i els cavalls, no semblava tenir fred, menjaven herba gelada sense parar, buscant-la entre la neu (les fotos ho avalen) que forts són aquests animals criats a la muntanya. Més avall tot un desplegament logístic, uns homes anaven conduint un remat de vedelles, mes enllà hi havia el camió per emportar-se-les enganyades a una excursió al escorxador de torn. Va ser colpidor veure-ho (no hi han fotos, vaig voler respectar “La fi de tota una vida en llibertat”) La vida segueix i que n’és de bona és la vedella a la taula…¡! O no ¿? Si penséssim el procés dels pobres animals no em menjariem pas.

Títols de les fotos…”ruïnes abans de Setcases” “pedra i pallers” “La vedella al plat” “la PapiOna vista des del menjador de Can Tiranda” “Vaques a la Carretera de Vallter” “un cavall amb gana” “El passeig de Setcases” “vistes i Ca la Núria La casa de la Mel” “els estris que m’acompanyen” ” a peu de la PapiOna” ” Setcases Fi” “en Josep”

“UN DIA CANSAT, PERÒ NO MÉS QUE D’ALTRES”

http://www.setcases.info. Ajuntament de Setcases. Turisme a Setcases.