de pare a fill! 25, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
albert amic dels amics i en mariano un pollastre feliç!
De pare a fill… Per molts anys!
Poques paraules
que tant ens diguin!
Que tant ens recordin!
Simplement
Per molts anys!
Albert, el dia que
tu vas néixer, saps
¿quants anys tenia jo?
Doncs vint-i-sis,
te mare vint-i-cinc!
Pares joves, Oi!
Sembla que sia ahir!
Te mare avui, ens
m’ho ha recordat.
Me ha fet pensar
el que ens ha dit
D’aquell desitjat dia,
ja ens han passat
trenta-cinc regalats anys!
Regals de vida!
Un instant!
Un és distreu, i li cauen
els trenta-cinc!
EP! Compta! No val badar
La vida és un somni
que ens passa volant!
Com deia aquell
La vida és… Un mer pessic,
què… sense adonar-nos
acumulem molts i,
molts d’anys.
Que aquest dolç pessic
et duri anys i panys…
Per molts anys! Albert i
felicitats per te mare!
dissabte, 5 / març / 2 mil 5
19:49:01 JRR és jrof
Albert:-Com si fos ahir? -Ja estic fen camí cap els seixanta-dos i els quatre d’elàtic i t’adones què en un instant! Ens han passat! Ens han volat! I el pollastre encara perdura en la nostre memòria corrien els 70’s t’en recordes!
Fill així de senzill ¡per mols anys! ¡PER MOLTS ANYS!
Una clarificació: elàtic és un malalt d’esclerosis lateral amiotròfica ELA
Any nou: Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa. Joan Barril
poemes! 18, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
POEMES!
Del passat n’he fet llenya
al mig hi poso el present
encenc la foguera
És la fi d’una vida exhausta.
en jrof porta 1101 dies d’elàtic*
***
Caic a l’abisme discoïdal dels teus silencis
Impulsat per el teixit malaltís del meu cervell.
***
Partim-nos els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d’una taronja. Té.
Gabriel Ferrater. Paisatge amb figures
***
Saps acabar l’ampolla
i brindar pels poemes que encara no has escrit,
i per la vida lenta
que aquesta nit enceten les estrelles.
Pere Rovira Poeta de mig segle
***
Te recuerdo como eras el último otoño.
Eras la boina gris y el corazón en calma.
En tus ojos pelean las llamas del crepúsculo.
Y las hojas caían en el agua de tu alma.
Pablo Neruda Veinte poemas de amor y una canción desesperada.
***
Del passat n’he fet llenya
posant-hi el present al vell mig,
pacientment, encenc la foguera.
Enmig d’una vida exhausta.
en jrof porta 2202 dosis de *Rilutek
***
Dissabte, 15 / maig / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
*Rilutek és la única medecina que hi ha per l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica)
Un elàtic* és un malalt d’ELA
dos poemes! 7, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu;
caminar sense crosses;
fer l’amor sense haver de demanar permisos;
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu:
caminar sense pautes;
parlar sense haver de demanar permisos;
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu;
escriure sense crosses;
caminar sense haver de demanar permisos;
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
***
Sé que te’m morts i no hi valen paraules.
Fa temps que ho sé, per això escric a penes
i surto poc i enraonar em fatiga.
Et vetllaré quan ja siguis cadàver,
escreix de mi, una tarda de pluja,
i esperaré que faci tramuntana
per obrir altre vegada les finestres.
Sobreviuràs – fins quant?– contrafigura
de tu mateix, estúpida i solemne,
t’empeltaràs i tot en arbres joves.
Però un maig qualsevol,
un maig, recorda-ho,
centenars de milers de mans irades
t’enterraran, t’enterraran per sempre.
dilluns, 19 /gener / 2004 Josep Rof i Rof és jrof
Algú va escriure què:
La mort, com a gran por, ja no existeix. El que ara existeix és el temor al declivi, a la decadència física i a no valer-nos per nosaltres mateixos.
“Crec que és veritat jrof”