Navegació

14/12/2007 a Setcases! 13, febrer de 2009

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos, reculls , 2comentaris

img_0133.JPGimg_0127.JPGimg_0115.JPGimg_0116.JPGimg_0130.JPGimg_0138.JPGimg_0122.JPGimg_0137.JPGimg_0121.JPGimg_0119.JPGimg_0128.JPGimg_0114.JPG

CANON EOS 400D DIGITAL 14/12/2006 entre 14:00 i les 15:49  per jrof

UNA VISITA A SETCASES 14 de desembre del 2007

Ahir varem anar a Setcases una hora i mitja de viatge, em feia mandra anar-hi però com que  varies vegades havia dit NO, aquesta vegada tot dient NO vaig ser un si però minvat d’il·lusió. Sortirem passades les deu, feia sol, portava molts abrigalls guants, bufanda un tres quarts i un gorro de llana per si de cas, no em va fer falta rés, el sol ens va acompanyar tot el dia. 

El  fill segon va ser qui m’hi va portar, de pas va recollir una vaixella antiga que lluïa penjada al plater de l’apartament. Ara la necessiten per casa seva, embolicada i encaixada em molta de cura no fos per cas que es tranqués  Ah! No me’n recordava de dir-vos que vaig saludar una vella amiga, la bota de cuir vell de bot.

Enseguida van ser la una, ens varem aplicar allò  “A la taula i el llit el primer crit” cap al restaurant “Can Tiranda” al ser un dia entra-setmana el menjador gran per nosaltres sols, converses em els propietaris una vegada a taula,… Que farem? Varem descartar la carta… la mestressa… Fes-nos una amanida d’embotits per els dos… i si tens platillo de segon (per cert molt bo) postres de músic per un, cafès i ja ens tens fen tertúlia  amb el seu home xerrant de fotos (un gran aficionat a les fotos i l’esquí) ens va dir que és donen tots els condicionants perquè aquests cap de setmana els nevi, no fa  gens de fred, no fa vent, i les borrasques entren per llevant, va comentar-nos que tal dia com avui… fa anys en va posar 4 metres (no ho van dir perquè els esquiadors no agafessin por) esperen la neu amb una espelma encesa. Tenen ple fins el 31 però res més (també és hotel).

Des del menjador varem tirar fotos per la finestra a la PapiOna. Una vegada a fora més. Mireu al interior de la furgona la “PapiOna” a la foto que estic dret i veureu… un tamboret, els caminadors i la cadira de rodes manual, tot l’equip necessari per la batalla diària.

A la porta al acomiadar-nos…La Maria va gosar preguntar-me que amb passava? Li varem explicar. Ho desconeixia. Normal com tothom! Va tornar a preguntar ¿Si estic bé? “COMPARAT AMB QUI?” Niant de pitjors, diguem-ne que “estic bé” perquè n’estic conformat, amb la pau que requereix aquesta conformació, vaig gaudint de la vida, sense pensar amb les limitacions que un està abocat, per el sol fet de conviure amb una lletra la L de per vida! Ella i jo som U. Anem junts per tot! Maria bones ¡Festes i bones Nevades! Ens en fan tanta falta, a vera!

Fem camí de Vallter 2000 estació d’esquí i on neix el TER http://www.vallter2000.com/cat/welcome.html A mida que ens enfilaven amunt la carretera començava a ser gelada i no volíem corre riscos innecessaris, el suficient per saludar les vaques i els cavalls, no semblava tenir fred, menjaven herba gelada sense parar, buscant-la entre la neu (les fotos ho avalen) que forts són aquests animals criats a la muntanya. Més avall tot un desplegament logístic, uns homes anaven conduint un remat de vedelles, mes enllà  hi havia el camió per emportar-se-les enganyades a una excursió al escorxador de torn. Va ser colpidor veure-ho (no hi han fotos, vaig voler respectar “La fi de tota una vida en llibertat”) La vida segueix i que n’és de bona és la vedella a la taula…¡! O no ¿? Si penséssim el procés dels pobres animals no em menjariem pas.

Títols de les fotos…”ruïnes  abans de Setcases” “pedra i pallers” “La vedella al plat”  “la PapiOna vista des del menjador de Can Tiranda”  “Vaques a la Carretera de Vallter”  “un cavall amb gana” “El passeig de Setcases”  “vistes i Ca  la Núria La casa de la Mel”  “els estris que m’acompanyen” ” a peu de la PapiOna” ” Setcases Fi” “en Josep”

UN DIA CANSAT, PERÒ NO MÉS QUE D’ALTRES”

http://www.setcases.info. Ajuntament de Setcases. Turisme a Setcases. 

setcases nevat! 3, gener de 2009

Publicat per Josep Rof en : fotos , afegir comentari

 2img_3170.JPG 3img_3171.JPG 1img_3169.JPG 7img_3180.JPG Setcases  un bonic racó acollidor dels nostres Pireneus!  Web de Setcases

6img_3177.JPG  5img_3176.JPG  4img_3172.JPG  14img_3243.JPG  8img_3184.JPG el nen jugant amb la neu! Dolça i freda poesia!

1/01/2009 CANON EOS400D DIGITAL fotos cedides per Yolanda

“Feliç 2009…en la mesura del possible”.

josep rof i rof         

carda rispa! 22, setembre de 2008

Publicat per Josep Rof en : poema , 4comentaris

f1050018.JPG250290573472_1.jpg798px-windbuchencom_hivern.jpggastronomia-03.jpg

bufandascroll2.jpg bufandes, fred, gebre, neu, rispa, castanyes…

 Carda rispa

L’home del temps ha dit fred

 i quant ell ho diu fa fred.

Aquest matí m’he llevat

– i he vist un burro gelat

– i un pardal arronsat

– i un llagostí congelat

– i un corball més frec que mai

– i un gos petit fredorós

– i una vaca de llet fresca

– i una vaca de carn crua

– i un caganiu ben geliu

– i un ocell de pas tot glaç

– i un pas de zebra gebrat

– i un ninot de neu nevat

– i un poll no gens revifat

– i un cap-gros amb un barret

– i un camell amb un capell

– i un ós polar refredat

– i un altre ós panda amb bufanda

– i dos capons en mitjons

– i  quatre marrans amb guants

– i un centpeus picant de peus.

– L’home del temps ha dit fred- i quan ell ho diu fa fred.- Josep Maria Pascual,  presència del 28 de gener al 3 de febrer del 2005

 dissabte, 29 / gener / 2 mil 5-

10:10:10           J R R  és  jrof

Apunts: llegint aquest poema i també per el temps fred que se’ns acosta han fet recordar-me què; aquests freds eren habituals a l’època de la meva infància corrien els 50’s. A les hores no feien falta cadenes, perquè no hi havia cotxes, però sí feia fred, per lo tant, els aturalls per la neu o gel a les carreteres eren impensables. Ara queden atrapats en grans masses, malgrat les recomanacions fetes per aquests dies de previsió de nevades i d’abstenir-se’n de circular.-        

De petits nosaltres anàvem al col·legit a peu. Els camins eren  per la gebre blancs, els canelobres de gel penjaven dels arbres o de qualsevol raconada ombria, per abrigall un abric del pare o avi escurçat, completava l’abrigall una bufanda o pràctic i mitjons fets de ganxet o mitja per l’avia, així anàvem abrigadets cap a l’escola. Allà teníem per entrar en calor una estufa de esclofa (ametlles, pinyons i avellanes barrejades), els dies d’intens fred anava a tot drap fins i tot és posava roja. Un nen s’encarregava cada dia, de què no faltés l’esclofa al seu costat. Eren temps diferents i de molt més fred i cap medi      

Ha! me’n descuidava, de cotxes als carrers no n’hi havien, però de burros glaçats un munt. ¡¡¡ Ui !!! Si n’hi havien per tot arreu n’estava  ple… ara “no pas glaçats” encara niàn…

“Catalans! aquest setembre esquena recta, pit enfora i amb el cap ben enlaire mirant sempre endavant, sortim a lluitar!” Manel Bargalló des de l’Exili