Navegació

papiona 26, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats

Volkswagen Transporter Camper t3 del 1989

De nom PapiOna, és un vehicle molt estimat per tota la família fills i com no els vuit néts, està en perfecta estat de funcionament a pesar dels anys que te, funciona com un rellotge Suïs, ara es posa contenta sols ensumar la clau, doncs surt poc i quant ho fa ho fa amb orgull i sempre saluda a altres furgonetes com ella deixa anar un parell de ràfegues joiosa a passar dels vint-i-dos anys que te, encara se sent jovenívola i nosaltres hi anem contents i com no, no pensem amb les mancances, jo ja no la puc conduir, per pujar-hi necessito un tamboret, això si accepta cofoia pujar la cadira electrònica per medi d’unes rampes, ara amb nostàlgia penso que hauríem de fer-hi petites excursions com per exemple anar fins al port de Mataró o fer un arròs al port d’Arenys, ho proposaré a la família i tornaré assentir el plaer del seu rom… rom… i la salutació d’altres furgonetes, jo sols pensar-hi que podrem un dia sortir ja estic feliç, us ho volia dir i així ho he fet.

Josep Rof Rof  3.850 dies del diagnòstic de una ELA, ella m’ha pres el plaer de conduir-la, però no les il·lusions de ser passejat amb la vella PapiOna


Volkswagen Transporter Camper t3 del 1989

20N “està tot el peix venut” 15, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, General , comentaris tancats

Cada dia un mot / 2817 / dimarts, 15 de novembre del 2011
RodaMots

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
El Partit Socialista Obrer Espanyol potser també perdrà vots en aquells sectors que imaginaven aquest partit apostant per l’Espanya plural. Sabem, ara, que aquell projecte està arxivat i ha fet tot el lleixiu que havia de fer. Les tempestes del mercat no han ajudat a fer una reflexió serena sobre la pluralitat, i s’ha optat per productes que ara no volen ni els mateixos patrocinadors que els havien donat suport fins ara. Les marques i les franquícies abandonen aquells mitjans tòxics i posen en valor la dissidència. En aquestes eleccions del 20N, està tot el peix venut.

quanta  musicaquanta  musica

Miquel Martí i Pol 9, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats

PARAULES AL VENT

PARLO DEL CRIT UNÀNIME
Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
“Antigament…!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen.

Miquel Martí i Pol

apunt: ara que hi ha tant de desori per les properes eleccions del 20N, crec que aquest poema ens es adient per encalmar-nos.

fotos Canon PowerShot G12 per jrrof

tardor 4, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats

Cançó de tardor


Ja ha arribat la tardor
 vestida de groc i marró,
 cauen branques, cauen fulles
 que després trepitgem tots.
 Ja ha marxat la calor,
 vent i pluja se l’han endut,
 nits més llargues, més silenci,
 flaires que recordem tots.
 La natura ens durà
 pomes i raïm del bo,
 molts bolets, també castanyes
 que ens agraden molt a tots.
 Ja ha arribat la tardor
 vestida de groc i marró,
 ara anem a passejar
 que això agrada a tothom.
Noé Rivas

fotos de LLanars 30/10/2011

Canon PowerShot G12 per jrrof

ombres 27, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats



ombres

Integrats: jo i la meva ombra

Canon 400D DIGITAL

19/10/2010 16:04  per jrrof

en Tintin del còmic també fa ombres

dolor i goig 19, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof, poema , comentaris tancats



Avui estava al meu estudi, amb l’estoreta posada a l’esquena, doncs paeixo un dolor a les lumbars de cavall, per recomanació d’en Jordi, el fitoterapeuta que m’ha massejat aquests matí.
A fora del jardí comunitari, aguaitant per la finestra e rebut la visita d’aquest rossinyol i m’ha distret del sofriment, s’ha passejat moltes vegades, fen petites volades, saltirons de branca en branca, com volent-me dir per què no em fotografies?
M’ho he pensat, mentre amb preguntava NO… no tindré temps… ell insistia fen saltirons i fins i tot s’ha parat el marc de la finestra. Agafo la Canon aquí el teniu, maco, tendre, acolorit, va posar per mi, per alleujar el meu dolor o almenys distreure’l, a fe que ho ha aconseguit.
Ara és per a tots vostès, pateixin o no, i per a aquells que sofreixen d’ELA com jo, o qualsevol altre patiment, que aquestes fotos els distreguin de tot mal encara que sigui només un instant.

.
Acompanyo aquest post un poema de Francisco Espada Allí; tras los cristales es va posar un filet de distracció al sofriment…

.
ALLÍ
Allí; tras los cristales
no era visible el cielo
ni la luz te teñía de luna y sol.
Allí; la sombra parda
de nebuloso encierro,
los barrotes domésticos y fieros.
Allí; el duro confín
-firmamento negado-
que sueña a diario el azul del mar.
Allí; la sequedad del alma
en destellos de angustia,
el brillo opaco de la esperanza rota.
Allí; eterna espera,
la coda del vaivén
que va y regresa reiteradamente.
Allí; viviendo el sueño
del eterno retorno,
encuentro salino que busca la mar.

Publicado por Francisco Espada en 00:01 HTTP://DIASDEAPLOMO.BLOGSPOT.COM/

joan maragall 14, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

La fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà ?
 Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
 trobaràs un indret verd i profond
 com mai més n’hagis trobat al món:
 un verd com d’aigua endins, profond i clar;
 el verd de la fageda d’en Jordà.
 El caminant, quan entra en aquest lloc,
 comença a caminar-hi poc a poc;
 compta els seus passos en la gran quietud
 s’atura, i no sent res, i està perdut.
 Li agafa un dolç oblit de tot el món
 en el silenci d’aquell lloc profond,
 i no pensa en sortir o hi pensa en va:
 és pres de la fageda d’en Jordà,
 presoner del silenci i la verdor.
 Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall 1911/2011 el seu centenari

Fotos: Canon PowerShot G12 els voltants de casa meva, on els colors de la tardor ja començant a puntejar per jrrof

ELA 3, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof , comentaris tancats

Canon PowerShot G12 25/09/2011 12:02 per jrrof

ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos
i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
Mai més ja no tindré força ni vigor.
Perquè et vas aparèixer ELA?


ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos.

Josep Rof

***
Avui he passat la revisió del cos a Bellvitge i us vull dir que m’he cansat molt, temps empleat set llargues hores, això si m’he sentit atès amb amabilitat, més dosis de medecines i fins el 30 gener 2012
Els alumnes han après amb mi. Bellvitge és Universitari.


gats 28, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Salto i volo

No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me’n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l’eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d’un barri antic.
M’estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d’amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s’acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m’enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d’un pinso que fa morir.

(Joan Josep Roca Labèrnia)

fotos:

Canon PowerShot G12 25/09/2011 12:04 per jrrof

Anna Aguilar-Amat Castillo 4, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Puzzle-3
Hi havia dues mil peces,
i aquest cop les hi vam posar
totes.

¿Què fas les properes
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica  i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora

APUNT:

Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)

n’he estriat uns quants per publicar-los al post,

gracies Anna Aguilar-Amat Castillo per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.

Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof

Llanars agost 2011