Navegació

primavera 22, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancats

foto: Teresa Casallachs-ametller 13-03-2012

Primavera
Primavera… com podria jo atrapar-te?
Empapar-me de tu, fins l’ànima,
Gravar-me en la vista els mil i un colors.
Sentir el retorn de l’esclat de joia i de vida,
Escoltar els sons dels tresors que neixen i
Que la pell se m’esquinci i es cremi sencera,
En l’intent de dissoldre’m en la font de la passió.
Primavera… com podria jo dir-te: atura’t!!!
Deixa’m que et besi i t’abraci,
I dóna’m la llum i l’escalfor que necessito.
Escampa l’alè de la vida per tot el meu ésser,
Rega el meu esperit fins a saciar el desig.
Voldria regirar el món per trobar la font
De l’etern retor i beure del teu nèctar essencial
Primavera… com podria jo dir-te queda’t!!!
Queda’t amb mi i fes que proclami la teva força,
Que brindi amb la meva copa i als quatre vents
Pel misteri de l’etern renaixement,
Pel començament de nous i frondosos móns ,
Pel nou germen de l’amor , l’alegria i la joventut,
La bellesa i el cor vessat de sentiment i emoció.

Llop Estepari

2012/03/21 ”El dia Internacional de la Poesia”
El meu record immemorial a Llop Estepari (1951/2010)
l’ELA amb disset mesos el va fondre,
valgui el meu homenatge a ell i els seus poemes,
allà on siguis abraçades, recordo la frase del teu comiat.
“el llop torna a córrer per les estepes , planúries i muntanyes”

blai bonet 21, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : blai bonet, coses d'altri, General , comentaris tancats

Dia Mundial de la Poesia 21 març

FOC D’AUCELL
La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l’aucell del desig és el misteri.
El misteri de l’amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l’amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l’amor fet és una cantata a l’amor.
No és l’amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses…MAR.- “Quan vaig escriure El mar es va armar un escàndol impressionant. Vaig rebre una carta d’en Jordi Pinell, que era monjo de Montserrat, dient-me que havia de fer penitència pública: que havia creat una bellesa inaudita per dir unes blasfèmies inaudites.”
GENT.- “A mi la gent no em sembla mai poc.”
“Estimaré sempre el calb / que calla quan parlen de cabells, / el qui té cara de mul, / el qui té cara de rata, / el qui té cara de terròs, / el qui té cara d’animal antediluvià, / el qui du la cara com una perdigonada, / el qui té la cara de xai mort, / el qui té la cara de xai viu, / el qui té cara de vaca. / el qui arrossega una cara de pedra negra, / el qui té la cara de pedra blanca, / totes les cares que fa la pobra gent pobra, / tot el torrent de cares / que fa la gent que viu entre l’espiga i la mort, / entre el sol i les llunes.”

.Dia Mundial de la Poesia 21 març
¡¡ HE ESCOLLIT EN BLAI BONET PER AQUEST DIA ASSENYALAT !!

dents i avellanes 17, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, Jordi Cervera , comentaris tancats

Dents i avellanes

Ara podeu trencar avellanes amb les dents,
els dentistes fan jornada intensiva
i el pa ja costa sempre més que una coca.
Els ulls de la cara no són els que eren,
Miops i cansats no valen gaire cosa
i les bones collites i els adobs naturals
minvem el risc de trobar-ne de fallades.
Ara sí, sense por,
Trenqueu les avellanes amb les dents.

***

Enyor
Sé fer poques coses en aquesta vida erma,
una de les més misògines és enyorar-te.

apunt:

Ahir per la tarda, feia tant de bo, que a dessota aquests majestuosos plataners vaig rellegir poesia de Jordi Cervera, començant el llibre per el revés, aquets es l’últim poema, allà mateix vaig pensar que el podria penjar i per acompanyar-lo unes fotos dels centenaris, plataners.

Voleu més bellesa !! Llegir poesia dessota uns frondosos plataners, trobant-hi pau, harmonia i assossec !! Josep

fotos: Canon PowerShot G12 16/03/2012  16:40 hores per jrrof


Joan Salvat-Papasseit 12, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General, Joan Salvat-Papasseit , comentaris tancats

RES NO ÉS MESQUÍ
 Res no és mesquí
 ni cap hora és isarda,
 ni és fosca la ventura de la nit.
 I la rosada és clara
 que el sol surt i s’ullprèn
 i té delit del bany:
 que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
 Res no és mesquí,
 i tot ric com el vi i la galta colrada.
 I l’onada del mar sempre riu,
 Primavera d’hivern — Primavera d’istiu.
 I tot és Primavera:
 i tota fulla verda eternament.
 Res no és mesquí,
 perquè els dies no passen;
 i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
 I si l’heu demanada us dissimula un clot
 perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
 I no som mai un plor
 sinó un somriure fi
 que es dispersa com grills de taronja.
 Res no és mesquí
 perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
 —Avui demà i ahir
 s’esfullarà una rosa:
 i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
 (L’irradiador del port i les gavines)
Joan Salvat-Papasseit

fotos: Canon EOS 400D DIGITAL 08/03/2012 a les 15:41 per jrrof

gabriel ferrater ‘el distret’ 9, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, Gabriel Ferrater , comentaris tancats

El distret
Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m’aixecava de terra.
Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me’n recordi. L’altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d’un terrat, una noia que s’havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s’anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d’un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater :   El distret  Aquest poema l’han interpretat: Francesc Ten & Marc Egea

Apunt: es la tarde, a defora fa vent, perxo no he sortit a fer un passeig, m’he distret tota la tarda llegint poesia, aquesta de Gabriel Ferrater l’he estriada i la penjo de post, acompanyada d’unes fotos meves de núvols. Josep


Canon EOS 400D DIGITAL foc 17/55   08/03/2012 14:40 i 16:30 per jrrof

blai bonet 3, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats

Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l’amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que cadascú aboqui l’odi damunt tothom qui odia.
Que cadascú defensi just el que li és rendable.
Que cadascú sigui el seu propi emperador.
Que cadascú decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra.
Que cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que, quan et moris d’amor, t’hagis de casar.
Que, per a poder viure, t’hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d’aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l’hivern et vegin nu, et donin un tassó d’aigua.
Que, quan demanis notícies, t’enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.

Que ningú no digui “l’altre” a un altre.
Que ningú no digui “jo” al seu nom.
Que ningú no posi el seu nom sota un acte que li obliguen a fer.
Que ningú no digui “seu” al seu amo.
Que ningú no digui “seu” al seu amor.
Que ningú no digui “teu” al seu amor.
Que ningú no digui “pare” a ningú.
Que tothom digui “mare” a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d’un sol botó.,
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d’identitat diu d’una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir “llibertat” a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

foto: Canon EOS 400D DIGITAL 27/02/2012  16:32 per jrrof

cabreig-cabrejats 12, febrer de 2012

Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats

La temperatura del país “cabreig-cabrejats” buff

lletra trèmula 7, febrer de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, General, poema , comentaris tancats

He estat uns dies sense el portàtil, per una errada meva, vaig enviar a la paperera certs documents a més de eliminar-ne d’altres. Una vegada restablert del ensurt, escanejo el documents que varen servir-me per temperar la meva ofuscació. Dues pàgines d’en J.V. Foix copiades a ploma. La meva lletra és tremolosa, des-igual, escric a poc a poc, amb molt de cansament, he agut d’agafar-me tot el temps del món per acabar la fita per assolir, ho he aconseguit, feia dies que no practicava, ha fet falta una errada per obrir la llibreta un xic oblidada de les meves copies a ploma. Diuen que en les adversitats és troben oportunitats, en el meu cas ha set així. Lletraferida com jo, anem junts cap el desastre imminent total, junts fem el camí amb la més lletja “una ELA” us ho volia dir i ara ja ho he fet, m’adono que la meva costosa lletra, a ploma, encara que canviada no està gens malament, ves tu “qui no és conforme es perquè no vol”. Conformitat a la vida, resignació amb la salut de per vida, content d’haver pogut escriure a ma hi ha ploma, de poder gaudir del escrit, d’haver dedicat un gran esforç i per mi, el que és més important ocupar una estona d’esforç i distracció. Josep

Gracies Foix per deixar-me copiar, allà on siguis abraçades !!

febrer 1, febrer de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Comencem el febrer fa un dia trist, fred, gris, plujós, amenaçador de neu, de fet la fina pluja ja ho es de neu a les muntanyes no gaire llunyanes, a casa s’està be, la calefacció posada, el cafè amb llet calentó, estic amb la bufanda al coll al meu recó preferit, on passo moltes hores ‘l’estudi’ tinc la persiana amunt, veig la fina pluja caure, cada dia amb visita un ocell de colors, fa parada a una planta del jardí comunitari, podada a l’entrada de la tardor, cada dia l’espero, de segur avui no vindrà, ¿on farà estada amb aquest dia infernal? Ves a saber si els ocells tenen fred? Penso que si. La pluja no els espanta pas doncs plogui o no plogui fan l’esmorcar a la gespa.

Febrer aquest any de 29 dies en un no res ens l’haurem cruspit, els dies no passen VOLEN !! més ara que ja estem em temps de descompte, a l’abril els 69 màgic numero m’agrada, també el maig els 11 anys del diagnòstic de l’ELA, qui m’ho havia de dir aquell 10 de maig del 2001 que faria camí dels onze anys ballant amb la més lletja? De fet si que recordo textualment el dia del diagnòstic: què el pro mix de vida era de cinc anys, amb un o dos ja ens deixaven buff, hauria d’estar agraït, agraït no ho se, però que visc sense saber-me malalt moltes estones si, fins que la ELA fa una cargolada ep… compte Josep estic aquí, aquesta nit passada a pesar de tenir son, la mucositat seca m’ha fet la punyeta, pessigolles a les canonades, un mal respir, fins que s’ha encalmat, després de molts intents he aconseguit tossir, avui però a les set ja estava dempeus, al llit no hi estava pas bé, si hi han nits llargues aquesta d’avui ho ha set. L’ELA i jo som un pac, com la tortuga i la seva closca, com el cargol, anirem junts fins el final de la vida.

Mentres escrit això, m’adono que ara plou més, cau una fina pluja però mes seguida, ja convé la pluja, els camps ho agrairan, les glaçades faran mal doncs molt arbres estan despuntant amb flor.

Llegeixo poemes d’Antoni Clapés tot fen temps per l’arribada d’en Jordi el fisioterapeuta que m’exercita la respiració i/o estiraments el meu cansat cos.

IV

Lent desvetllar-se de la llum — amortida veu de campanes

il vento recando il suon dell’ora.

Silenci que funda la paraula — ressò d’aquest silenci.

La densitat del buit.

***

Robert Creeley

pensa ment

en l’ull que va ser raó

per no haver de plorar mai

i que tot ho veia

‘

pensa ment

què és ficció sinó experimentar

estratègies d’escriptura

paraules com fòssils vivents

‘

pensa ment

de quina manera algú pot

inventar-se un Büchenwald

a la casa veïna a la teva

‘

pensa ment

que la forma mai és més que

una extensió del contingut

Olson Zukovsky Black Mountain

‘

pensa ment

en la teva petita Leslie

la memòria afonant-se

sota tones i tones de terra

‘

sí

mai no t’ha de faltar companyia

pensa ment

***

XXX

entre l’instant i l’etern

la bellesa inesperada d’una volva de pols

suspesa

en una retxa de llum.

,

“Una, dues, tres, quatre, cinc el tendal s’escolen gotes,

amb distreuen els pensaments” jrrof

fotos: Canon PowerShot G12 01/02/2012 11:00  per jrrof

Mi comentario en castellano segun google

J.V.Foix 28, gener de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, llibres, poema , comentaris tancats


5 x 5 = 25 anys que en  J. V. Foix ens va deixar

http://www.fundaciojvfoix.org/multimedia/fonoteca/fonoteca/

Departament.cat
dissabte 28 de gener de 2012
Recordem a J.V Foix
Demà, 29 de gener, farà 25 anys que va morir Josep Vicenç Foix i Mas (1893-1987), un dels escriptors catalans imprescindibles del segle XX.
25È ANIVERSARI DE LA MORT DE J.V. FOIX
L’ARA destapa el Foix periodista
El 29 de gener del 1987 va morir J.V. Foix, un dels grans poetes catalans. 25 anys després, la seva obra continua viva i reeditant-se. L’ARA se suma a aquesta celebració demà amb una edició especial.
ARA
BARCELONA. | Actualitzada el 28/01/2012 00:17
POESIA I CONEIXENÇA
Hi ha un corrent molt favorable a considerar la poesia com una operació experimental per arribar a la coneixença. Molts de poetes, doncs, fins ara vexats, veuran reivindicada llur obra; molts de retòrics que fins ara havien ocupat el lloc d’aquests hauran de cedir llurs possessions. La confusió entre retòrica i poesia no serà possible («Retòrica —diu Ramon Llull [Doctrina pueril, capítol 73, pf. 18]— és parlar bellament e ordenadament, per la qual són agradablement ordenades paraules e per la qual hom és exoït moltes de vegades»). La fe de coneixença és fe de poeta. L’operació a la qual es lliura és operació d’amor. Ja no som sols a fer aquestes constatacions. A la retòrica França, on hom ha pretès ignorar Rimbaud i Lautréamont, la reivindicació del poeta és cada dia més freqüent. On algunes publicacions literàries admeten ja certes distincions. Rolland e Reneville acaba d’escriure: «El poeta formula el seu somni a la manera segons la qual l’absolut es somia. Tenim el dret d’esperar que l’estudi de les condicions de l’art poètic ens permetrà de comprendre per analogia el mecanisme pel qual hi ha una relació permanent entre el microcosme i el macrocosme. I per bé que no podem pretendre guardar l’absolut amb la nostra consciència, i conservar la nostra personalitat davant seu, ens caldrà recordar sovint que “Igualar és comprendre”. Puix que el poeta és verament aquest Prometeu, robador de foc, que dóna la llum al seu món, seguim-lo en les seves operacions màgiques i intentem treure de la seva experiència els ensenyaments que conté».
[La Publicitat, 26-IV-1933]  És interessant escoltar la veu del poeta recitant els poemes de
El diari s’afegeix demà a la commemoració dels 25 anys de la mort del poeta

Sol i de dol

.

<> És quan dormo que hi veig clar. “És quan dormo que hi veig clar / foll d’una dolça metzina / amb perles a cada mà / visc al cor d’una petxina.” “el real del qual parteixo i del qual visc, amb cremors a les entranyes, com saps, i l’irreal que tu et penses descobrir-hi, són el mateix”.

<> Sol i dol. “Sol i dol, i amb vetusta gonella / Em veig sovint per fosques solituds / Em prats ignots i munts de llicorella / i gorgs pregons que m’aturen astuts”

<> Tot n’és ple. “Quants elefants sagrats que no llegeixen re / Tot n’és ple”

<> Ho sap tothom, i és profecia. “Tots anuncien l’aventura, / les illes porten el saïm, / i els d’Urgell, farina pura; / qui res no té, clarors del cim. / La fe que bull no té captura / i no es fa pa sense llavat; / a cal fuster hi ha novetat”

<> És cèlebre el “m’exalta el nou, m’enamora el vell”. Per que fa al ”vell” es remunta fins a Llull. Ausiàs March i, gràcies aquest darrer, els trobadors; del “nou” l’interessen especialment els futuristes i els surrealistes de l’escola de París.