refrany 16, novembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancats
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
Cada dia un mot / 3040 / divendres, 16 de novembre del 2012
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
El diccionari defineix les cabretes (o bassetes) com els ‘núvols petits, rodons i blanquinosos que fan estol i que segons la gent assenyalen pluja’. Això explica aquest refrany (que té múltiples variants segons les contrades), ja que si aquesta mena de núvols anuncien pluja, al cap de poc la terra s’omple de tolls i bassals.
Un refrany semblant que també té moltes variants és Cel a borreguets, aigua a canterets, més comú al País Valencià.
Diminutiu de pasta, del llatí tardà pasta, i aquest, del grecπαστά, ‘farina barrejada amb suc’, derivat de πάττω, ‘vessar, escampar’.
el nostra refranyer és intents i savi
a mitja nit 11, novembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancatsCON ÉL
Zarparé, al alba, del Puerto,
hacia Palos de Moguer,
sobre una barca sin remos.
De noche, solo, ¡a la mar!
y con el viento y contigo!
Con tu barba negra tú,
yo barbilampiño.
Rafael Alberti, 1924
***
Hi ha dies que sóc un dorm espelmes, són ara les 00:35, estem en plena nit, donant voltes sense dormir al llit, ennuvolat de pensaments, així que aixeco el meu pesat cos, m’abrigo, ajudat per el caminador, seixanta passos, curts, trèmuls, m’acosten a la nevera, prenc dos gelatines, les col · loco a la butxaca, altres vint passos m’acosten a l’estudi, mentre obre l’ordinador me les prenc, m’agraden les gelatines de gust de maduixa.
El primer que faig és llegir poesia, la tinc guardada en una carpeta, l’atzar em porta a Rafael Alberti, la primera que llegeixo és la que he posat encapçalant l’escrit. Llegir poesia em relaxa, lletra a lletra teclejant paraules em distreu, m’ajuden a evadir-me, a descarregar-me.
L’ELA que pateixo des de fa onze anys, em té fregit, encara mantinc el meu caminar, això sí arrossegant els peus, pateixo, doloroses rampes, les fleumes, un pesat respir, els meus ennuegaments en menjar o amb la simple saliva, ella i jo som un, l’ELA, la meva ELA sempre hi és, és com lladre, silenciosa, no descansa mai, sempre dona senyals al cos què està ficada dins, mala companya de viatge, mala parella de ball, mala peça té el meu cos, poc a poc , en el meu cas m’ha robant el necessari per viure dignament. Amb l’ELA no es viu. Sí, malament és viu-viu.
Penso en els elàticos que ens han deixat, als que pateixen, als cuidadors, familiars, amb els que he intercanviat paraules i un dia es va fer un silenci, terrorífic silenci … buff … maleïda, MALEÏDA. Us deixo ja està bé per avui.
Noto que en buidar lletra a lletra, pensament a pensament, el meu cap s’ha alleugerit, escolto el llit que em crida: Josep … jose … fills … jo … JO Ja Vaig …
Ara són les 3:29 quan penjo el post.
“el món per un forat” el veieu?
en castellà: enfoques
http://enfoquesadela.blogspot.com.es
tardor 3, novembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General, poema , comentaris tancats
Rosa Leveroni : Claror de tardor
Aquest poema l’han interpretat: Marina Rossell
| És la claror daurada de la posta d’un dia de tardor: ho veig en els teus ulls i que m’ofrenen la seva tremolor i sé que neix cansat com d’arribada després de trèmuls ports, És la claror daurada de la posta d’un dia de tardor Es el somriure lleu, la veu sonora d’haver estimat ja tant, |
||
Miquel Martí i Pol : Ara és demà
Aquest poema l’han interpretat: Coses
| Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí Ara és demà. Que ploguin noves veus Tot serà poc, i l’heura i la paret |
||
Biel Majoral i Antoni Artigues : Avui les fades i les bruixes s’estimen
| Avui, sabeu?, les fades i les bruixes s’estimen. Han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes endevinen l’enllà, on les ombres s’afinen. És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs Davallen a la plaça en revessa processó, Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, Bruixa de dol |
||
Fotos: Canon PowerShot G12 per jrrof
el tomb de les batalles 8, octubre de 2012
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, foto jrrof , comentaris tancats
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
http://www.escriptors.cat/autors/muntaneml/pagina.php?id_sec=1442
El tomb de les batalles
(Pròleg)
Una botiga de mobles
“Talment el joc que ens ofereix
una gran botiga de mobles (…)
perfecte per mirar des del carrer
però impossible per habitar-hi”.
***
“Tot era camp”:
“i com costa, avui trobar un espai
Per construir-hi un somni”.
***
Estructura mesurada
“Vespres de juliol”
“aquells nens que testaven la màgia
dels dies sense escola (…)
aquells nens capaços de sentir
que els estius són llargs,
i la vida infinita,
aquí vetllem el pas d’uns altres nens
i els esperem que pugin del pare,
i el fan rentar les mans (…)”
***
“L’home s’atura al cap del passadís;
capbussa els ulls en la penombra densa
i es torna a veure infant (…)
L’home aturat el cap del passadís
reviu el moment màgic del contacte
del palmell de la mà amb l’interruptor (…)
I li corre un calfred , amb la basarda
que avui, sense terrenys inconeguts,
esvaït del seu món tot misteri,
cap làmpada o finestra no combat
una fosca darrera, que no minva.”
***
La construcció de la transferència
“Essencial”:
“i l’univers s’escola en el minúscul doll,
argentat i sublim, que raja de les pedres”.
“Tendresa”:
“Com la mata de grèvol
arrapada a la terra,
al llit de la canal;
com el raig d’aigua pura
que fa néixer el torrent
des de la balma fosca;
com la pedra d’argent
que el mira-la desvela
amb perill de la vida;
com el vol de l’alosa,
que desafia els cànons
de la geometria;
així neix la tendresa,
del replec més profund
de l’ànima dels homes.”
Vicenç Llorca
Can Targa, tardor de 2008
Apunt: Ahir vaig prendre prestat aquest llibre a la biblioteca, sols llegint el pròleg vaig tenir-ne prou per emportar-me’l, promet ser interessant i sucós, per: amb la seva lectura, evadir-nos un xic de lo que ens està caient “crisis” II*II Josep
fotos: duent a sobre una ELA, reflex de la meva ombra i la cadira, passejant per els camins de la VIDA!
1er poema La pell deserta
TE
Tant ma fa si és veritat
que tens el do
de projectar imatges del futur
entre les fulles d’una tassa de te;
no n’obtindràs moneda ni regal.
Però et donaria el que no tinc
si posseïes l’art de suprimir
imatges del passat:
una tassa, flairosa, de te
i una fulla de menta
sostinguda entre els llavis encesos,
reclamant la imminència del bes.
miratges 1, octubre de 2012
Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos de Viquipèdia , comentaris tancats
“El miratge d’una vida feliç, sense maldecaps” rodamots
&
“Miratges al desert, en somnis, encara pedalejo amb bicicleta” jrrof 4.161 dies convivint amb una ELA
&
FELIÇ TARDOR 2012
Arribava als dissabtes amb els nervis desfets, esgotat, com un explorador que, després d’arrossegar-se pel desert, allarga un braç i toca la sorra humida de l’oasi. Cobrava, pagava i tot quedava igual: l’oasi només era un miratge i la set persistia. Però les il·lusions es defensaven amb aferrissament. «La setmana que ve serà diferent», es deia. «Ara ja li tens el peu al coll, ja falta poc». Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (1964)
Mirem cap al miratge del Nord Enllà i ens diem: volem ser suecs, que són tan ben plantats i tenen la pell fina, i els nostres fills potser ens mirarien amb aquella barreja d’ironia i resignació que ja comença a ser habitual en els nens de ciutat. Montserrat Roig, «Joguines bèl·liques», dins Diari d’uns anys (1975-1981) (Barcelona: Acontravent, 2011)
I… 18, setembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto jrrof , comentaris tancatsI…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
º·._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.·º
Un garriguenc ens ha deixat, una llarga malaltia degenerativa se l’ha endut. Ja feia temps que en sabia d’ell i el passat agost el vaig conèixer, a casa, assegut a la seva butaca, endollat al respirador mecànic, devant l’ordinador, jo diria que feliç! A pesar de no poder valer-se per ell mateix, estava acompanyat de la seva família, el fill li afinava l’ordinador, escrivia teclejant amb la ma dreta, valent-se del ratolí, les lletres de la pantalla, una a una, per fer les paraules, es va alegrar de la nostre visita, se li notava a la cara, vàrem xerrar una estoneta, li vàrem donar una foto emmarcada, feta per mi, de la façana de casa seva recent-ment arranjada, amb una dedicatòria:
“Tot és mesura des d’aquest moment,
ell i jo units per una sola lletra”
De ell, amb quedo em la seva cara afable, somrient, resignat, allà on siguis garriguenc volgut! Una forta encaixada!!! Josep
++++
La Garriga 16/09/2012
ELA: http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/esclerosis_lateral_amiotrofica.htm
oda a espanya! 11, setembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : ELA, Joan Maragall , comentaris tancats
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’ questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Juan Maragall 1898
M’han deixat sol a casa, tots són a la manifestació, la meva ELA no està per aquets esdeveniments tant masificats, mentre m’entretinc llegint poesia, aquesta ODA de Joan Maragall un segle després, l’<<Escolta, Espanya>> segueix vigent, però cada cop són els que només reclamen el vers final de la seva ODA <<Adéu, Espanya!>> un altre poeta ens va dir: << que tot està per fer i tot és possible!>>
dòmino 31, juliol de 2012
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, marcel riera, poema , comentaris tancats
DÒMINO
Alcen al seu voltant un remolí de gestos
i de malediccions quant surt el doble sis.
Dels quatre jugadors, l’un té la pell bufada
com la pellofa seca dels llegums i s’aguanta
un tros de caliquenyo apagat a l’orella;
un altre du bigoti i barba de dos dies
i diu cada vegada “ja l’he vista avenir”
abans de moure fitxa. Cadires tornejades
i una taula de marbre amb potes de ferro,
a sobre dos paquets de tabac, dos conyacs
i un quinto estel daurat: nià un que no beu res.
El tercer jugador el veig d’esquena i porta
sandàlies amb mitjons de llana. Som al mes
de juliol i, penjat al sostre, enxuba l’aire
un ventilador ganso. El quart jugador va
amb ulleres de sol de l’any de la picor
i té un braç ortopèdic: el dit polze, de plàstic,
recalçat a la vora dels pantalons. Són tots
de la mateixa lleva i fan servir bolígraf
i paper per saber quina parella paga.
Marcel Riera (Llum d’Irlanda)
prometo fotos de mans i fitxes de dòmino
s’ha acabat la partida, cal desar les fitges
09/09/2012 les fotos promeses avui les he penjat, son els avis tertulians de la plaça i amics meus que jugaven el Casino Garriguenc una tarda d’aquest calorós estiu.
10/08/19:00 fotos Canon PowerShot G12 per jrrof
vida… 23, juliol de 2012
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto jrrof , comentaris tancats
Sembla que comença a ploure…
Potser la pluja em netejarà els carrers i el cap…
Necessito dormir…
El cap, els ulls, el nas em cremen…
Cada cop costa més respirar…
La pluja no ha fet res més que empitjorar-ho tot…
No és pluja neta…enganxa, llepa…
L’aire s’ha fet dens i el tuf encara és més intents que abans.
Hi ha alguna cosa que no…que no…
Assegut sol al pati de butaques tinc la sensació que alguna cosa ronda…
M’estic fen vell.
Tot em molesta, tot m’espanta.
No crec en fantasmes ni en coses rares.
Puc ser vell però no estic boig.
Alguna cosa ronda…
Necessito dormir, el cap em vull…
Que s’obrin les portes amb les claus amagades…
Invoco el cel de pluja roja, cicle antic que comença quan tot s’acaba, l’olor amagada que la pluja obre, mostra el misteri, principi i fi…
La Garriga submergida.
Alba negra Rosa solé i Josep Solé
foto: Canon PowerShot G12 15/07/2012 11:30 per jrrof
poema 6, juliol de 2012
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, GABRIEL PLANELLA , comentaris tancats
“Memento”:
La vibració de la nevera,
el crepitar del termo de gas,
el pols del rellotge, a la lleixa,
l’aigua per les canonades,
ella adormida profundament
i jo que m’hi acostava perquè
el vel del seu son cobrís
tot el meu desvetllament.
Braços que comunicàvem
en un monòleg senzill
com de matinada el respirar
de les cases centenàries,
com les notes tan lacòniques
que al matí ens deixàvem
primer l’un i després l’altre.
el crepitar del termo de gas,
el pols del rellotge, a la lleixa,
l’aigua per les canonades,
ella adormida profundament
i jo que m’hi acostava perquè
el vel del seu son cobrís
tot el meu desvetllament.
Braços que comunicàvem
en un monòleg senzill
com de matinada el respirar
de les cases centenàries,
com les notes tan lacòniques
que al matí ens deixàvem
primer l’un i després l’altre.
GABRIEL PLANELLA (Olot, 1958)
fotos: Parc Els Pinetons (La Garriga)
Canon EOS 550D DIGITAL 28/05/2012 11:42 per jrrof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.