malalt, romput 18, gener de 2013
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, Salvador Espriu i Castelló , comentaris tancats
JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR
Homenatge a José Luis L. Aranguren.
Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.
A poc a poc,
com una flor
sense perfum,
sense color,
creix, de l’arrel
del pensament,
l’última mort.
Dalt, al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N’estic content
i veig el fum
de l’extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brut llindar
d’un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,
estès al llit,
malalt, romput,
venut, vençut,
perdut, obsés
de mi, diré
-asprosa fam
d’un àvid clam-
que no podré
mai més dormir.
Salvador Espriu i Castelló
10 de juliol de 1913 Santa Coloma de Farners, la Selva
22 de febrer de 1985 (als 71 anys) Barcelona, Barcelonès
Salvador Espriu i Castelló – Viquipèdia 1913/2013 el centenari del seu naixement
fotos: Canon PowerShot G12 per jrrof
hivernació 13, gener de 2013
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
HIVERNACIÓ
el darrer estiu dorm
al fons de la piscina
amb les algues i les joguines
que no sabérem recuperar.
potser tornaran els dies
sense límits i un cop més esclatarà la llum
sobre els somnis perduts
al fons de no sabem quins corredors.
Anna Montero
fotos Canon PowerShot G12 per jrrof
Avui ens fa un dia de rigorós hivern, el dia es gris, plujós i fred. Reclòs a casa, llegeixo poesia i m’ha agradat aquesta que he penjat, entronca amb el dia que ens fa, a pesar de lo que ens diu, és un poema breu, fresc, una refecció directa al pas del temps, un estat d’ànim d’incertesa i desesperança, a més d’un propòsit de futur. Gràcies Anna, m’has omplert el mati d’un dia de VIDA gris, GRIS.
terra devastada 6, gener de 2013
Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, Gabriel Ferrater, poema , comentaris tancats
TORNA’T A TU
Torna’t a tu. Et trobaràs
la terra devastada,
però no desesperis.
Entre les runes,
hi nien els records,
la selva immarcescible.
Podràs talar, esbrancar,
sembrar, collir, viure-hi
talment un Robinson,
senyor de la teva illa.
Tot vaporós, però
Vida falsa? Vida real?
Torna’t a tu. Estima’t
la terra devastada
que ha fet els teus records
i bona encara
per confegir-ne més.
Accepta i canta.
Narcís Comadira
No ho dieu a ningú, avui els Reis m’han deixat poesia, LENT de Narcís Comadira i PARAULA ENCESA Antologia de poesia catalana dels últims cent anys. Com es habitual en mi obro a l’atzar i m’han sortit aquests dos poemes, bonics i reals diu en Comadira <<Et trobaràs la terra devastada, però no desesperis>>. m’ha donat per pensar, és la terra que deixarem els nostres néts, tot corromput, endeutats fins a tres generacions <<Podràs talar, esbrancar,
sembrar, collir, viure-hi>> però d’una altre manera, vegeu on ens ha dut el model actual.
I el de Gabriel Ferrater TRES LLIMONES. jrrof
TRES LLIMONES
Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
Gabriel Ferrater
foto de Internet disculpes no son tres sino cinc llimones
“Vaca Suïssa” 28, desembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Avui, al desitjar-vos Bon i Sant Nadal, us ofereixo gaudir del poema de Pere Quart sobre la “Vaca Suïssa”. Completar uns versos ja coneguts es veu que se’n diu fer un estrambot. He fet doncs un estrambot amb la vana esperança que ajudi als polítics espanyols a saber el que avui passa al nostre país. Demano però disculpes al poeta per la gosadia de completar el seu poema que em semblava inacabat. El poeta fa parlar així a la vaca:
Quan jo m’embranco en una causa justa
com En Tell soc adusta i arrogant:
Prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vos i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vos no sou qui per magrejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
I no sabeu que l’amo, un modernista,
em volia succionar els mugrons
amb un giny infernal, cosa mai vista,
que em deixaria eixuta en pocs segons?.
Encara us queda la indefensa cabra
que sempre ha tingut ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, sapigueu que he pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.
Car jo mateixa si no fos tant llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
Eren un temps d’una censura hermètica
i el poeta va haver de dissimular.
La vaca era d’aquí, no pas helvètica
i la munyia un funcionari castellà.
Puig quan l’espoli mai s’atura
i no ens deixen exercir la llibertat.
Quan ens xuclen les mamelles sens mesura
i ens volen prendre el que hem guanyat.
Quan uns polítics amb molt poca altura
pregonen una gran mediocritat.
Quan menteixen, difamen i torturen
per amagar la realitat.
Quan al poble li prenen la llengua i la cultura
i n’abusen fins deixar-lo extenuat.
Quan sols pregonen amb immensa cara-dura:
Constitución!….. I fes bondat!
els pagesos, menestrals, patrons, obrers,
capellans, mestres, estudiants, botiguers
i tot el que avui encara sura,
fins i tot les monges de clausura,
aprenen de les vaques de pastura
i envesteixen com un brau enfurismat.
Antoni Ylla-Català, Nadal 2012
Osona.com: Antoni Ylla–Català rep un premi internacional de la pell
el porró 22, desembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancats
Sobre el porró
– Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.
– No és bon català qui no sap xerricar.
– El beure millor és beure en porró.
– Si aixeques massa el porró, aniràs potser de cantó.
– El vidrier medival va inventar aquest bell barral.
– Qui el porró no sap alçar, no sol ser bon català.
– Amb l´esquerra o bé amb la destra, del galet hi ha qui és mestre.
bones xerricades i nadales i feliç 2000 i 13
http://www.elporrocatala.cat/?p=348
ni 17, desembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : Joan Margarit, la meva ELA i jo, poema , comentaris tancatsSom mitja nit, no tinc són, al llit mig endormiscat he escoltat el Barça AT. Madrid a Catalunya Ràdio, en cavat no he sigut capaç d’agafar el son, passaba de llarg, el meu cansat respir no sintonitzava amb el bufar de la CEPAP, no serà per falta de practica, l’uso del 2006, ella i jo som u, el que passa és que la ELA que pateixo m’ha robat entre altres coses, el plaer de respirar sense adonar-te’n, no soc capaç d’estar al llit cinc minuts sense tenir la mascareta endollada. ara però amb be la són, penjo el post i faig escàpol cap el llit.
M’he entretingut a picar aquest poema d’en Margarit i buscar unes pintures acoloridess, amb colors vius de Moerman.
Josep 4.239 dies convivin amb una Esclerosis Lateral Amiotrófica.
Res no enalteix un vell
Ni aquesta violència amb què vull
tenir raó. Ni creure que la felicitat
té a veure, subtilment, amb la mentida.
Ni ser tant brut de cor com els de casa,
malgrat que a ells els va embrutar la guerra.
La meva pau deu ser una falsa pau.
Tampoc no adjurar de la luxúria
ni de la vanitat. Com potser que siguem
vanitosos, els vells? Aquesta és la derrota.
En un camp de batalla on s’ha fet fosc
em rodegen els morts i puc sentir
veus joves i llunyanes celebrant
el que per ells encara és la victorià.
Joan Margarit
pintures de: Jean-Luc Moerman agafades del facebook
eren cinc 11, desembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, natura, poema jrrof , comentaris tancats
natura
cinc lloses apilades,
on la vegetació hi conviu i,
un sol juganer projecta ombres,
a vegades en la senzillés de les coses
preval la boniquesa.
jrrof
fotos: Canon PowerShot G12 a Llanars 15/09/2012 16:45 per jrrof
nadales 10, desembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, General , comentaris tancats
Plaça de l’Esglesia a la Garriga Barcelona, l’arbre 2012
.
CANÇÓ PER CAGAR EL TIÓ
No caguis arengades,
Que són salades,
Caga torrons,
Que són més bons!
POPULAR OSONA
***
EL PETIT VAILET
Jo soc el petit vailet
cansadet de molt camí.
Vinc amb el meu gaiatet
per veure Jesús diví.
Xerampim, Xerampim, Xerampia,
Xerampim, Xerampim, Xerampó,
Xerampim que Jesús i Maria
tenen un petit minyó.
He portat la carmanyola
tota plena de vi blanc
ametlles, mel i formatge
per Jesús el diví Infant
Xerampim, Xerampim, Xerampia,
Si portés jo més recapte,
també seria per Vós.
Heus aquí el gaiat que porto
que és de cirerer d’arboç
Xerampim, Xerampim…
***
CAMPANA SOBRE CAMPANA
Campana sobre campana
Campana sobre campana,
y sobre campana una,
asómate a la ventana,
verás al Niño en la cuna.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Recogido tu rebaño
¿a dónde vas pastorcillo?
Voy a llevar al portal
requesón, manteca y vino.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana dos,
asómate a esa ventana,
porque está naciendo Dios.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana tres,
en una Cruz a esta hora,
el Niño va a padecer.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
***
LES DOTZE VAN TOCANT
Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.
El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.
La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.
Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.
Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
0fill de Maria.
***
EL DIMONI ESCUAT
Allà sota una penya
n’és nat un Jesuset,
pobret, pobret,
que n’és fill d’una Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.»
La Verge en responia:
«Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»
Pastors hi arribaven
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins,
clarins, clarins,
violins i violes,
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixos i tamborins.
Comencen d’alegrar-se
tot saltant i ballant,
galant, galant,
danse i contradanses
per alegrar l’Infant.
Galant, galant,
per alegrar l’Infant.
Sant Josep que s’estava
allà tot amagat,
cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven
també s’hi és posat,
cric, crac, cric, crac,
també s’hi és posat.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
La llenya d’En Banyeta
ha estat oli en un llum,
ferum,ferum,
ja hi ha només el rastre
de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.
fred 1, desembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : General, josep carner, la meva ELA i jo , comentaris tancats
GLOSSA
Sol, solet,
vine’m a veure, que tinc fred.
Tothom de la casa
és lluny, a fer el tomb;
ja només vigilen
mos soldats de plom.
¡Quina revolada
de vent al terrat!
I em mira, i s’eixampla,
tan negre, el meu gat.
La nina, malalta,
jeu en un racó
i roda per terra
polsim de segó.
Tinc esgarrifances,
i de poc em val
la casa tan freda
i el sostre tan alt.
Sol, vine, que el núvol
tot ell és negror;
fem-nos companyia
si també tens por.
Sol, solet,
vine’m a veure, que tinc fred.
Josep Carner
.
Acabo de sacrificar la *migdiada obligatòria, doncs volia veure com anava la recollida solidaria “Gran Recapte 2012”, la campanya del Banc d’Aliments, enfilat a dalt de la cadira elèctrica, la que em portaria els tres supermercats SOLIDARIS, feia sol, però corria un aire fredíssim, els garriguencs l’anomenen Saligarda.
El primer: els voluntaris-voluntàries feien recollida a dintre, donant-te una bossa, per que tu escollissis el que bonament volies col·laborar.
El segon: a davant el supermercat a fora, tenien la parada , passaven un fred de nassos, però el tocava el sol i quedaven al Sud i una miqueta arrecerats.
El tercer: aquí si deuria ser cru per el nois-noies voluntàries, doncs estaven davant el supermercat de cara Nord. Feien saltirones i picaven de mans.
Vist els tres punts SOLIDARIS és quant m’adono que estic enfredorat, les mans casi no podien fer anar el jostik. Decideixo anar a fer un tallat, la cafeteria tancada, faig escàpol directe a casa. Tot pensant amb la cançó…
” Sol, solet, vine’m a veure, que tinc fred.”
Ara encara no m’he recuperat, tinc les mans encarcarades, això que les he escalfades amb la tassa de cafè amb llet, preparat per la Juli. L’abric al damunt de les espatlles. He buscat la cançó per internet i, la casualitat m’ha portat a Josep Carner, mireu si ho és que avui m’han comprat LLUNYANIA del mateix autor. Pico un poema estret a l’atzar.
.
DESEMPAR
Mentre el meu cos et lliga i et bressola,
ton pensament, mai no feixuc, s’envola,
i s’esgarria, lluny, el meu desig:
desemparada, resta el mig
una abraçada tota sola.
.
No ho digueu a ningú, en acabar de penjar aquets post, me’n vaig el llit a llegir poesia, ja ho diu el savi refranyer “El que no es conforma és perquè no vol” De fet el meu cos afeblit per una ELA de quasi 12 anys o 4.223 dies, ja no està per patir freds…ni grans volades…
somiaré que m’escalfo dintre una bombeta
*migdiada obligatòria per descansar el meu malmès cos…
.
L’endemà d’haver penjat el post, a casa continu llegint a Carner i aquest poema que penjo avui entronca amb el fred que estem sofrint, jo he fet vot “no sortiré de casa fins que no amaini el fred i el vent”
DIA D’HIVERN
Mon esperit és nu com la vessana
o com els negres ceps en estenall.
L’última fulla cau, tocatardana,
que el frígid flabiol emmena el ball.
.
Arbre, forma impol·luta, quan l’ufana
jeu el terròs, petjada en son estrall.
Serres a qui la joia s’encomana
de l’aire esplendorós com un mirall.
.
Oh per al bany deesses despullades,
oh pits blavencs i grogues i empinades,
sense esme de penjoll ni de perfum!
.
Gosats, acostadissos ells mateixos,
veig vores, llunyedar, cims i relleixos:
caires mordents en unitat de llum.
tot és gris 28, novembre de 2012
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancatsEntre el dolor i el no res, prefereixo el dolor
.
Somia i apunta més alt del que saps
que podràs aconseguir.
.
Aquest és un país lliure.
La gent té dret a enviar-me
cartes, i jo tinc dret a no llegir-les.
.
La saviesa suprema és tenir somnis
prou grans per no perdre’l de vista mentre
el perseguim.
.William Faulkner
Fa una tarda trista, gris i freda, de fet fa dos dies que no surto de casa, doncs m’agrada el sol! Per passejar amb la Cadira Elèctrica, de fet les cames, peus, mans i tot jo som floretes d’estiu, el meu tolit cos… no està per suportar els dies freds. Ja estic preocupat per dema el matí, si no plou, suportaré el fred, doncs tinc hora donada a la podòloga, amb convé, les meves ungles grosses dels meus cansats peus, tendeixen a fer-me mal i ara me’n fan, més l’esquerra que el dretà, ei! No tinc res a veure amb política, les dretes van ara ofenoses i les esquerres, erra que erra, no hi ha manera que entre tots facin un front comú. Ja ho em vist en las passades ereccions del 25N, els convergents aspiraven a majoria absoluta i res de res, les urnes els han posat on havien de ser, il·lusos, en les anteriors havien pujat el nombre d’escons, els catalans i les catalanes volíem fer fora el tripartit. Els votants som savis. Res a dir i molt a fer, ara feina per formar govern, els partits amb la retranca posada a veure-les venir, investidura si, govern no. Mentre els indicis de corrupció planejant per tot arreu, “si els fills de pusa volessin… mai més veuríem el Sol” permeteu-me obviar en la frase, aquesta paraula tan forta puta, de fet en el escrit e posat ereccions per comptes de eleccions. Son paraules espontànies que amb surten de dins amb ironia. De fet crec que es l’únic que ens queda. Recordo els meus anys actius de feina, haver secundat dures vagues per mig punt del conveni. Ara ens han despullat per dir-ho clar, ens prenen els drets adquirits o conquerits, els rebaixen el sou, els acomiaden de la feina, i, juguen amb la dignitat de només voler treballar, ja ens ho deien els castellans nou vinguts a Catalunya “el Trabajo es un bién escaso” i tenien raó, és quant ens falla tot se’n va a can pistracs. No vull tocar la banca, des de la meva modèstia, veig una colla de poca vergonyes en els seus dirigents. Pobres treballadors, sense feina i amb molt lastra per cobrir.
.
Ja veieu lo que amb modèstia he volgut contar-vos, al fer-ho m’he descarregat, estic molt emprenyat i… a demés no puc passejar, el dia està com el país… gris, GRISssssssssss buff
.
Avui fa 4.220 dies del diagnòstic de una ELA, és la que m’ha robat el plaer de caminar, entre altres coses. Des d’aquí vull agrair la bona feina de la Fundació Miquel Valls, si esteu em disposició de fer un donatiu cliqueu aquet ling
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/
passegeu-vos-hi, llegiu la missió o tasca empresa, també veureu els meus blogs en el <<el teu espai>> estan allà penjats, per contar coses com les d’avui 28/11/2012 Josep Rof Rof
Han sofert retallades de moltes subvencions,
i, estan falti’s d’eurons
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.