reculls de vida viscuts! 23, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
-diumenge, 5 / agost / 2007 17:35:05 // 18:28:37
-Soc un drago… soc un dragonet… surto de dies a prendre el solet.
-Que i fa un hipopòtam a la gespa un dia de sol? Ni més ni menys ombra.
-Les meves amigues les formigues… mentes jo no faig res… no paren de treballar.
-S’ha romput el silenci del matí per l’arribada de tres néts… Quina vitalitat, quina potència, quin soroll, les formigues ni s’han immutat.
-Set a taula per dinar, no paren de xerrar… de fons escolto la formula uPlats néts… corrents al calaix dels gelats. El calaix està com un globus desinflat!
-Quina becaina! He fet ! El nét petit l’està fent! Quin descans?Rinc… rinc… quatre més… rompen el silenci. El Nil segueix dormitant.
-Ara mateix a casa onze som! Algú vol fer valer els seus drets, tothom crida més per marcar territori. Ells no ho saben que els estic escoltant!
-La soferta nevera no para de servir a tota la concurrència… Ella no fa vacances… Jo tampoc i l’avia diu que un dia en farà!
-Quin terrabastall, quin rebombori, quines empaitades, és un no parar. Quina vitalitat, piscina, dibuix, bicicleta, màniga d’aigua a tot drap!
-Càseum! Per anar amb ells… estic per fer-me amb una bici de tres rodes O quatre per si de cas! De dues places per l’avi i l’avia! Avi “Baixa de la figuera”
-Han sortit en filera el pare, els fills, també el *petit i la nora que estrena rodes noves… tanca el grup. És l’assaig per fer un dia la ruta del ferro (Ripoll/Sant Joan)
-La nevera els espera, guarda agua fresqueta, una gelatina, un suc de poma o qui sap si un préssec o un gelat. Mentes arriben, a la soferta nevera la visito jo.
-Que vos pensàveu he agafat set escrivint tot això. Un fet de vida a casa nostre.
-L’avia està tossint, de tant en tant ho fa, ara la sento per la quietud que hi ha a casa és total! Sols s’escolta una música suau de fons.
-Ja tinc ganes de que arribin!
-rofrofjosep
-Ara, que he complert els 64, els 6 d’elàtic,acompanyat de 7 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.
-*El petit va lligat amb la seva bici de quatre rodes a la del seu pare Xavi formen un tren.
any, anys, anyada, enyenc,-a! 11, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
RECULLS abril del 2005 any, anys, anyada, anyenc,-a!
-any m 1 Període de temps que tarda la Terra a fer una volta a l’entorn del Sol, que coincideix amb l’interval comprés entre dues passades consecutives del Sol per un determinat punt de l’eclíptica. 2 Període de dotze mesos que correspon a la revolució de la Terra al voltant del Sol, que comença l’u de gener i acaba el trenta-un de desembre. 3 Unitat de mesura del temps equivalent, aproximadament, a la durada de l’any solar. 4 Període de dotze mesos de l’edat d’una persona des del dia del naixement (p ext aplicat a la vida dels animals i de les coses). Un nen de quatre anys. Una carrera de cinc anys. 5 Període de dotze mesos caracteritzat per un fet determinat o en el qual es desenvolupa una activitat. L’any de la dona. Un any de pluges. 6 any bixest (o any de traspàs, o any bissextil) Any de 366 dies que hi ha cada quatre anys, quan el febrer té 29 dies. 7 any llum Unitat de longitud usada en astronomia que equival a la distància recorreguda per la llum en un any. 8 any nou Primers dies de l’any respecte a l’any que acaba. 9 loc cap d’any Primer dia de l’any. caure l’any (tal dia) Escaure’s un dia al venciment d’un termini. de l’any De l’any present, entrada d’any De l’any present, entrada d’any Any nou. fer l’any (d’un fet) Fer un any que s’esdevingué. l’altre any Fa dos anys. l’any de la picor (o l’any tirurany, o l’any de la Maria castanya) En temps remotíssim, antany. tal dia farà un any Es diu per treure importància a un fet present.
-anys m pl 1 Edat. Quants anys té? 2 Temps. Fa anys que no el veig. 3 loc anys endarrere. En el temps passat. anys i panys Molts de temps. fer anys (algú) Complir anys; viure molt. fer els anys Arribar a la data en què es compleixen els anys. per molts anys! Fórmula de felicitació, que desitja una llarga vida. ser a anys llum (de) Ser una cosa o algú molt remot en el temps, l’espai, etc. Tenir el anys de Matusalem (o més anys que Matusalem) Ser molt vell. treure’s anys Voler aparentar ser més jove.
-*anyada f Període d’un any. Ho celebrem d’anyada en anyada. 2 Quantitat de fruits d’una espècie o conjunt de fruits que produeix la terra en un any determinat. Una bona anyada de llegums.– anyal adj 1 Anual. 2 de l’any actual, collit o nat d’aquest any. Ametlles anyals. – anyenc, -a adj Que té molts anys. Un vi anyenc.
-*anyada la meva anyada quatre fills un 26 de febrer del 1969 / un 5 de març del 1970 / un 17 de juliol del 1973 / 1973. El Néts un 13 de maig del 1999 / un 2 de maig del 2002 / un 5 de febrer del 2004/ el 11 de juliol del 2004 / un 3 de setembre del 2004 Cinc néts! Tots aquests nens i nenes, se’ls pot considerar anyada? Jo crec que si, doncs una abraçada a totes les anyades hagudes. Tenir el anys de Matusalem (o més anys que Matusalem) ser de l’any de la picor (o l’any tirurany, o l’any de la Maria castanya, haver passat. anys i panys. Per els nascuts el 16 d’abril del 1943 en Arribar a la data en què es compleixen els anys, i veure l’ anyada o anyades, fa que un es trobi ple a besar de felicitat. Un detall, Ser molt vell. treure’s anys Voler aparentar ser més jove. Doncs si. Com que tothom fa anys, jo vull fer anys, dies, minuts i segons: són 22.645,5 dies, 32.609.520 minuts, 1.956.571.200 segons. Un s’inicià a la vida aquell 16 d’abril del 1943, tots aquests regalats anys, minuts, segons han set per gaudir l’ anyada, què la vida m’ha regalat.
En companyia de tots plegats, dels néts que pul·lulen el meu voltant: que per mols anys i panys Molts de temps els tingui al meu costat e inclòs els vegi augmentats. Jo en fer anys, dies, minuts i segons, amb sento conformat. Ple a vessar de joia i felicitat.
En Josep és… “Un vi anyenc” Que té molts anys.
dissabte, 16 / abril / 2005
09:27:46 JRR és jrof
-Apunt: disculpeu-me el rotlle que os he fotut, per dir-vos que: amb sento joiós de tenir, del que la vida m’ha donat, tothom pullulant al meu costat i d’haver complit 62 anys.
-Vull fer una menció especial a la mare dels meus fills, per ella un agraïment per les quatre anyades que m’ha donat. Ella atrapàrem voldria. jo per si de cas, no em deixaré pas.
-Axis que per mols anys i panys podem fer-nos costat, tots plegats com un orgia de gats… de set vides envoltats…
-el Diccionari 62 manual de la llengua catalana. El número 62 és el que m’ ha inspirat, per pensar tot això.
Ai! Quin riure, al Pla del Viure! 4, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
-És de matinada, són les 04:04:04 l’hora que començo a escriure a l’ordinador: els pensaments d’en Josep.
-Aquesta nit entre somniades i desvetllades ¡He vist una Vall! Una bonica e idíl·lica Vall. Una Vall que estava rodejada per unes altes i desiguals muntanyes. Per al mig, fent moltes sirga sagues s’hi passeja un riu de gèlides aigües, el rodar de les aigües a través dels anys, n’han fet un sinuós recorregut i un traçat capritxós. El riu, és feia notar per la forta remor, és deixava escoltar, era com si ens volgués parlar-nos Ep! Ep! Soc aquí! Això feia que ningú li passés desapercebut. Escoltar-ne la remor de l’aigua rodant sols ser molt agradable. El riu, no para mai. La remor tampoc. -Era un paratge per l’hom mai somniat, allà n’havien ‘petites comunitats d’arbres de varies generacions’, també algun arbre sol-te, però aquest, era d’una immensitat exorbitant, estava allà presidint la Vall, se’l veia cofoi, majestuós, tant majestuós que es feia veure de lluny, a fe que ho aconseguia! Sols a prop és quant t’adones de la seva envergadura i altura que, cal aixecar el cap per veure el final de la copula, era tant immens, que inclús des de sota cap al cel feia basarda mirar-lo.
-La decoració de la Vall la posaven uns escampats rocams, caiguts del cims de les muntanyes, alguns eren d’un considerable volum, com dos o tres homes posats un, al cim de l’altre, els rocams voluminosos estaven soltes, tenien totes diferents formes, n’havien que igual que els arbres, s’agrupaven ‘formant petites comunitats’ totes eren de distint volum, com si avesin volgut agrupar-se per diferents generacions. Ningú pot saber quants anys fa que hi eren allà? El que és evident és que un dia és desferen del gros rocam a que pertanyien i rodaren fins a la Vall. Baixarien dels cims per alguna sacsejada d’un terratrèmol o per efecte natural. Ara els pertoca estar a la nova comunitat formada a la Vall, comunitat solta o ‘integrades en famílies’. Els rocams ja formaven part del paisatge de la idíl·lica Vall. Majestuosos, exuberants ‘eren ells guardians de la Vall’.
-Arbustos petits, escampats, formaven petites ‘colònies familiars’ arbrades, acompanyats de tota mena de flors primaverals, també observant-les se’n troben de soltes i en ‘grans grups familiars’, però totes les flors estaven envoltades per un murmuri d’abelles, era un no parà de volar, ni havien per tot, anant d’un costat a l’altre, mai més ben dit de flor en flor. De insectes ni havien d’altres, també papallones de diferents colors i mides, segurament ni havien més però per mi han passat desapercebudes. Peixos al riu, granotes, gripaus, cuques de totes mides, marietes i un munt vida més que habitava en aquesta preciosa i bonica Vall.
-Ho! Els ocells, un no parar, feien constantment volades i cabrioles, ni havia tants que mentes uns els veies volant d’altres enfilats en arbustos o en arbres deixant-se sentir amb unes refilades cantades, un no parar. Tot l’entorn dels ocells era solta, però a la vegada tot era, ‘familiarment agrupat’
–Ha! No ho havia esmentat tot això passava el maig, rondava la primavera amb la seva màxima esplendor, per això a la vall hi havia tanta activitat.-El que més cridava l’atenció era, que en tota la idíl·lica Vall sols hi habitava un sol animal, sí, un de sol! Estrany no? Un de solitari per tanta bonica vall? Que hi feia allà? Tot hi estar sol, se’l veia conformat? Per ell semblava, que era lo més normal del mon per estar-s’hi sol en aquella bonica idíl·lica i familiar vall? No ho veia? No s’adonava? Estava conformat? Tota la vida de la Vall girava en l’intent per agrupar-se en famílies incloses les pedres, els arbres, els arbustos, els ocells, insectes i demés coses que formaven aquesta idíl·lica vall. No. Ell no. Ell sol, ves a saber perquè? Com si per alguna maledicció o per alguna malifeta feta fes penitència per trobares allà castigat? Sol, però conformat de per vida allà en aquell idíl·lic prat? Però sol. -L’animal que ocupava sol, aquesta idíl·lica vall era un cavall, un cavall bonic, lluïa d’una cabellera exuberant, ell no s’immutava d’estar sol ni en feia cas de la bonica vall que el rodejava, semblava acostumat, resignat, trist, però la vegada content, allà pasturant jaient o dormisquejant, que hi feia aquest cavall sol en una tant bonica vall? Són el misteris que ens despara la vida, a la vida sempre hi ha coses difícils per poder-les comprendre?
-El cavall en si conten! Hi la vegada trist, conformat, rodejat per la idíl·lica vall, qui podria ser? Dons si! Os ho explico: és la malaltia que amb rodeja des de ara fa just quatre anys. Aquesta expressada en la soledat d’un cavall. Amb la soledat d’ella, jo mateix. La soledat del cavall és la que sento en el meu interior, encara que la malaltia i jo som U. M’hi sento atrapat, sol, com el cavall del prat, però a les hores, també com el cavall estic acompanyat per la idíl·lica i familiar Vall!
-La malaltia i jo som U! I som la soledat del cavall. En Josep està familiarment arropat per tots vosaltres! Amb sento com el cavall que sense adonares està arropat per les pedres i arbrat de la Vall Suo vosaltres els qui m’acompanyeu! Com el cavall, estic content i a les hores trist! Conformat! Gaudeixo d’alguna ensopegada! Sol! Pastures! Familiarment arropat! A totes hores noto la vostre calor! Fent la jeia o dormisquejant! -Per això avui en desvetllem-ne a les 4 de la matinada, he pensat tot aquest rotlle mal amanit i expressat. No sé s’aconseguiren transmetre el que vull que sabeu, en Josep sense vosaltres i el vostre caliu familiar no seria res, no tindria les forces necessàries per portar amb dignitat, els dies regalats que amb queden de vida! Gràcies família gran!
-S’acosta el dia que a mi em va canviar la vida! A mi i tot l’entorn familiar. Sense dubtar-ne gents ni mica l’he buidat al ordinador, sense comes, ni punts, però m’ha sortit del cor. (1 ) (després, ja ho retocaré, per tenir-lo llest el 10 de maig)
-Són 06:04:04 encara tinc temps de fer una jeia. Serà curta. Encara que la malaltia que m’ha tocat viure, avui expressada en forma de cavall l’haguí de suportar-la sol. Per la resta de vida el cavall i jo som U! Els dos, tenim una gran sort d’estar rodejats d’un vell, bonic e idíl·lic prat familiar. Donat pressa Josep? Que els néts estan a punt d’arribar! Diàriament tinc la il·lusió, una bonica il·lusió! Poder esperar-los cada matí! Nova sàvia contagiosa, exuberant, espontània, majestuosa, n’estic impregnat! No ho sabeu pas? Me’n sortiré…
-dimarts, 10 / maig / 2005
-JRR és jrof
-Per en Josep: d’aquell 10 maig del 2001 dia del diagnòstic, han passat ja *1.461 dies / 2.922 dosis de Rilutek / 4.383 de vitamina E / 8.766 de Lioresal. *Per vosaltres també! Quatre anys de paciència!. Que algú, ens doni les forces i l’enteresa, per poder-les portar entre tots plenes a besar, les senalles de la paciència!
-És quant dormo que hi veig clar. // Ai quin riure, al Pla del Viure. // Ai quin goig a clar de lluna. // La fe que vull no te captura. // Res no s’acaba i tot comença. // És dolç i trist pel qui, feixuc de roses, lleva el pugó del pi de les tres branques. // M’ha tornat vora els meus, a la planassa on pinto rocs nervats amb pigment voladís. // Res no fou, i tot és; res no mor, i tot resta. // A L’alba de la Naixença, tu i jo hi voldríem morir. J.V. FOIX
-Apunt: (1) Ai! Ai! Josep, mai escriguis després d’una menja. De tant retocar-lo m’he repetit un munt de vegades. Però tot el que he escrit m’ha sortit del fons de l’ànima. Doncs que m’ha passat? Os ho confesso, m’havia menjat una morterada d’all i oli! Ui! que bona! Que i farem? S’ha d’anar em compte val! No escriviu mai després de haver-ne fet una menja. L’all i oli sol donar aquestes males passades. Disculpeume.
vostè enganya! 2, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
“VOSTÈ ENGANYA”
-Avui just fa un any, duran el meu passeig amb la cadira de rodes (McLaren) i la Canon faig un recés al bar La Calma (Patronat garriguenc). Una coincidència va fer que em trobés a la Teresa una coneguda companya de natació. Iniciem la conversa entre sorbets de cafè en llet, li dic saps una cosa (…) Teresa diu si (…) més d’una, si ja ho sé, però la que t’explicaré no la saps pas?
-La senyora Maria, la dona que ajuda a la seva filla a portar el bar, l’altre dia amb va veure aixecar-me i caminar uns metres entre taules fen tentines per agafar un diari, molt amablement i em simpatia va dir-me “VOSTÈ ENGANYA” varen ser sinceres paraules que (…) Van colpir-me el cor i van despertar el to irònic que sempre aflora en mi, amb el millor dels somriures li vaig dir “DONCS SÍ SOLO ENGANYAR MÉS QUE ELS POLÍTICS” que ja és dir.
-Era el fet de veurem caminar (…) Ves tu, m’ha vist amb la crossa, el caminador, amb la cadira manual, l’electrònica i agafadet de la Juli…Li devia fer gracia veurem dret fent tentines entre taules (…)
-Li continuo explicant: uns dies mes tard del vostè enganya (…) la Maria no i era (…) amb la McLaren vaig entrar al lavabo adaptat per fer un pipi “dret esta clar” al girar-me per rentar-me les mans barrabummmm el Noi (de 65 anys) per terra, de cul i de clatell al pixador. Vaig aixecar-me solet (…) agafant-me al vestiment de la porta i la tassa del pixador. Amb vaig dir-me: Noi paciència que és bo que caiguis! M’agrada caure! “el caure sempre és una conseqüència d’estar dempeus” un dia no molt llunyà (…) El Noi ja no caurà més! Almenys dempeus, potser del llit.
-Teresa siguis bona minyona! Això que t’he explicat és un secret entre tu i jo, sols faig l’accepció a l’estadística de caigudes (…) allà és un suma i segueix (…) aquesta serà la caiguda nº “48” des del diagnòstic 2001.
-Continuem la conversa: l’altre dia passejant vaig veure a l’aparador una mini cadena Soni 104 euros, (dos escalons m’impedeixen entrar-hi) surt el venedor al carrer, m’ensenya catàlegs i va comentar que el pròxim divendres han de rebre una JVC EQUIP MICRO UX G 39 Potència total 40 W.USB-Host, d’entrada frontal d’àudio amb Quick Portable Link. Compatible CD, CD-R/RW, MP3 i WMA amb ID3 Tag. Total 149 euros. Diuen que és més completa que la Soni. Val! M’esperaré.
-Ella em diu que n’ha de comprar una. Amiga meva t’has adonat que som coincidents (…) en trobar-nos i de la necessitat dels dos d’una mini cadena! M’agrada i m’omple de satisfacció, si xerréssim més assíduament crec que seriem compatibles amb moltes més coses amiga Teresa, en la manera enfocar-les, en la manera de veure-les.
-Fins una altre trobada! Ja quedarem. Compta-hi val!
El Noi pepet (…) que camina dret i està molt tocadet (…) Ei! del caparronet per els desequilibris soferts (…) Tinc el cap cosit de tot i de través. Ara els dos escoltem la música em el mateix model de mini cadena, comprada el mateix divendres i ha la mateix botiga. Ens ha passat just un any. A La Calma hi ha gent nova i la senyora Maria no se pas on para, però si recordo el seu somriure dient-me “VOSTÈ ENGANYA” Avui al recordar-ho m’adono que soc un home feliç!, feliç!
-Un any just desprès he anat a La Calma i no hi era pas.
Això si (…) escoltem la música en el mateix model de cadena. I malgrat l’any passat encara no em quedat! Segurament els dos esperem una nova coincidència!
dimarts, 2 / desembre / 2008
“Ei! Torneu-me el drap de la ironia, sense ell, soc mort en vida” Josep Rof i Rof
vivències d’en Josep, l’avi! 27, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
… …. Els nussos de la vida. La fi d’uns pantalons estrets!
Vivències d’en Josep, l’avi
-Estar sense oïda, és insuportable. L’altre dia a la nit ho vaig sentir. Fou horrorós.
-El moviment constant, el soroll, el desordre, per mi és inaguantable. Cada dos per tres, totes aquestes circumstàncies a més d’altres fan què. Una agosarada angoixa s’apoderi de mi.
-Molts cops trobar un lloc a casa per estar còmode m’és difícil, tot hi, estar rodejat de comoditats, però amb elles no hi trobo consol. Un cansat cos, no m’ho permet…
-La soledat deu ser inaguantable. Avui l’he sentit lleugerament. He fet l’esforç per aconseguir distreure-la…
-Mirar el rellotge, tornar-lo a mirar, donant la sensació que no avança? Una situació incòmode. Avui durant la nit m’ha passat, sempre eren les quatre. Perquè volia que avancés l’hora?. De veritat és que no ho sé…
-Somnio que corro, que vaig amb bicicleta, faig travesses de muntanya o simplement penjo un quadre. En despertar m’adono, que rés d’això puc fer. I que, mai més ho podré fer-ho…
-Admirant els últims models de cotxes, motos, bicicletes, o simplement l’últim model de sabatilles. Pensar què. A mi, no amb serveixen per rés?…
-El sabater nià dos parells de sabates. És riuen de mi. Amb duraran tota la vida. Mai les veuré gastades…
-Un vas d’aigua fresca, que bona que és? He perdut el plaer de veure de gust, un got ple collejant, a raig d’ampolla a galet. Compta. En cada gota, pul·lula un ennuec imminent. -Quin gust de paladar quant mengem? Una sopa o simplement un tros de pa amb sal oli i vinagre, un titiu de vi del porró. Vigila amb tot això, és molt perillós. Ho tinc totalment prohibit…
-Alguns plaers d’antuvi, desprès d’un lleuger dinar, encara que sense postres, però amb el plaer d’encendre un havà. Amb durava de Vielha a Lleida. La fumarada està sols en el meu record i difuminada…
-Per tot he set un home traçut. Un manetes. No parant mai de fer coses, sempre trastejant. Ara, no soc capaç de fer anar la segadora sol, hi pentinar la gespa. Quin plaer? Ho somnio. La realitat és que això, no ho podré fer més…
-A casa: ens cauen les rajoles, els quadres reposen a terra esperant ser penjats, la gespa està per segar, el parquet per abrillantar, el traster per endreçar, les bicicletes per netejar, la PapiOna per ordenar i acomodar, la bufadora sense aigua està. Que i farem? Sols per buscar uns mitjons nets, un ja està esgotat…
-Un agosarat desgast. Que voleu que us digui, la vida, per si sola ja n’és un de desgast? Sort nià, que les coses ens venen sense avisar”. Soc un avi mig estropellat, però tinc la sort d’estar familiarment arropat! L’avia al seu costat! Dels Fills! Dels Néts! Ho! Néts! Sàvia nova, que puja al nostre costat. Ells són, els que es mereixent la lluita diària de vida, sols així aconseguirem veure’ls créixer i fer-se’n grans. Mentes tan, gaudim d’ells!.
-Acompanyats…
-Que si no! Ja amb direu?
-Perquè lluitar? O acumular
-aniversaris, cada any.
-dissabte, 16 / abril / 2005
-08:42:32 JRR és jrof
–avui és el dia del meu 62 cumpleanys.
Amb aquest escrit, vull donar-vos un tret homenatge per… ¡el vostre caliu familiar! El noto dia a dia. Sense ell no seria el que soc. També vull recordar-vos que ens els meus desgastats seixanta-dos anys, l’avi sempre troba l’aixopluc necessari al vostre costat. Que per molts anys i panys… pugui donar-vos molta gatzara, encara que estigui mig estropellat… (porto 1.437 dies d’elàtic ELA esclerosis lateral amiotròfica)
una d’en Jan! 20, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
……….l’agressivitat……………………..la tendresa…………..……al ataque……
UNA D’EN JAN!
(el nét de tres anys)
-En Jan aquest matí estava molt content, avui anava d’excursió a Seva, allà hi han cocodrils, tigres, porcs, trons i una piscina… la seva fantasia és inagotable!
-Hi anirà amb un auto bus color blau marí. S’ha d’afanyar a l’esmorzar per no fer tard.
-Avui ha jugat amb se germana a l’empaito, amb els cotxes del avi, m’ha dit, que els seus són a casa seva.
-Però el que més m’ha cridat l’atenció és la cançó constantment repetida deia així…
-TONTO TU.
-TU HO HAS DIT,
-TU HO ETS…
-Tonto tu.
-tu ho has dit,
-tu ho ets…
-TONTO TU.
-TU HO HAS DIT,
-TU HO ETS…
-Entre tanta repetició l’he preguntat, qui l’havia ensenyat? Si la Melina, en Jon o l’Oriol…
-Ell es feia el distret, però molt seriós i convençut…
-M’ha contestat LA MAMA!
-I s’ha quedat tant panxo… Té sols tres anys!
dijous, 14 / abril / 2005
17:21:41 JRR és jrof
pensava! 13, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , comentaris tancats
13_02_05 Pensava…
-Anit al llit, desprès d’escoltar el Saragossà Barça, per cert una passada? un a quatre. Mentes anava fent zàping a la TV era tard, estava cansat de sentir i veure tanta porqueria, vaig optar per el silenci absolut, per les orelles i per la vista. Quin descans?…
-Llegiré un poema, sols un poema? Fou estriat a l’atzar del llibre “EL GARROFER d’en RAIMA del Dr. Genís Tura i Pou (editorial Granollers) el llibre de poemes es va obrir per la pàgina 174. Vaig llegir-lo varies vegades. Sense adonar-me vaig ser absorbit per les paraules del poema, al digerir-les les vaig escenificar en el meu propi cos! Diuen eixís…
-Pensava que mentre som dintre -de la nostra carn caldria tenir ritme-restablint l’ordre que intentem destruir.-El ritme que espatllen amb rancor-les vàlvules que es tanquen i obren-a destemps, les glàndules que secreten
-mala fe, els vasos que es contrauen
-i es dilaten cicaters en renovar les
-cel-lules esgotades en la calma mortal
-de nostra voluntat.
-Caminar, en canvi, damunt el tall del ganivets
-de vidres verds i negres, baietes,
-molsa, vellut o taulons.
-Travessar esquerdes i perills
-mimètics laberints de corda
-que llisquen rampes de granit
-i senderols humits de gebre.
-Seria bo configurar el neguit que ens
-vivifica i esbadellar el cavall en la travessa.
-Pensant el que ens diu aquest poema d’en Genis, ho ens vol dir! M’adormí plàcidament. La nit ha set llarga, més del normal, uns somnis l’han embolcallat, han set uns somnis difusos, uns somnis d’aquells que ha l’endemà no te’n recordes.
-La nova mascareta (en substitució de la espatllada) fou estrenada ahir, m’ha funciona be, quin remei li toca oi? M’ha acompanyat tota la nit. L’altra com el poema té les cèl-lules esgotades. Ara descansa al fonts de l’armari. Ella, ha set substituïda per una de nova. S’ha retirat amb una curta vida, però s’endu un munt de somnis, angoixes, pensaments, patiments viscuts em mi nit a nit.
-Com la mascareta, un dia l’home s’estriarà un racó, i, s’hi estirarà a “descansar per sempre més”. Amb ell també aniran un munt de coses viscudes, però l’home, mai podrà ser reemplaçat… com la mascareta aquesta nit.
-El que jo anomeno mascareta és en realitat un BIPAP
-PDF] Efectividad de la ventilación no invasiva, modalidad BIPAP con …
-Les cèl-lules esgotades en la calma mortal de nostra voluntat.
diumenge, 13 / febrer / 2 mil 5
josep rof i rof és jrof
92 o 1.460 dies després! 6, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , comentaris tancats
*Avui 6/10/08 també fa anys! I l’han regalat un cap de setmana a Madrid on visitaran museus i viatjaran amb l’AVE), també llibres i una polsera! “Ella atrapar-me voldria jo per si de kas no em deixaré pas! A dia d’avui ens duem un any. Cauen els anys com les fulles a la tardor, des del escrit ens han passat quatre anys, quatre anys que ens han VOLAT! Des de aquí et desitjo ¡Per molts anys!
92 o 1.460 dies després !
-Una il·lusió fou obsequiada
-En forma d’entrada
-un llunyà sis de novembre.
-Noranta-dos dies després
-s’ha vist culminada.
-Ens quedava lluny
-aquell cinc de gener,
-dia de la data assenyalada.
-Avui gaudida!. Ja és passada!
-Com anglesos puntuals
-emmirallats, perfumats
-esperàrem els amfitrions.
-Ja han arribat! Salutacions!
-Les cullerades van volant”
-al terra les potes” trepitjant
-en Josep ho volia aturar
-és tant l’èmfasi posat
-que el secret s’ha escapat.
-Ens sentim tots embolcallats d’alegries
-pel secret, 92 dies guardat
-En un instant ens fou desvetllat.
-A la porta, ens espera una bonica limusina, conduïda per un galant xofer.
Els cinc acomodats, fem camí cap a Mar i Cel (Teatre Victòria Barcelona)
-Mar i Cel
-Quina gentada! Una guapada?
-Tres generacions barrejades
-Quanta pirateria! Una passada?
-Una passada? Per la moguda,
-desenvolupada per tanta collada.
-Quanta música? Ben orquestrada!
-Ben orquestrada! I escoltada…
-Una guapada? Les cantades!
-Les cantades! Escoltades…
-Què triar? el Mar o el Cel No ho sé pas!
El Mar pels pirates. En el Cel
-m’hi sento ocell d’última volada!
-Què pensar? Dels cristians? O dels musulmans?
-A una conclusió he arribat
-Que l’hom, amb el poder a la mà
-sigui cristià o musulmà,
-sempre el corromprà.
-L’hom és manaria per naturalitat.
-Al seu costat, sempre de sotmesos s’ha rodejat.
-Això passava en el 1629 o el 2005, tan li fa com ho voleu mirar? -Està demostrat que ara i sempre, l’hom fins a la mort ha de menar, abusar o imposar, amb els seus atropellis, per sentires realitzat.
diumenge, 6 / febrer / 2 mil 5 12:12:12 JRR és jrof
Apunt clarificador el regal era un 6 novembre’04 (*feia anys la meva dona), les entrades regalades eren per el 6 de febrer’05. Per no patir en la caminada dintre el teatre eren reservades a l’ultima fila. Per vèncer l’escaló que hi ha el Teatre Victòria BCN just al llindar del carrer vaig tenir que ser ajudat per poder-lo pujar i no diguem baixar-lo. Això passava just quant en Josep porta 1.555 dies d’elàtic. Un elàtic és un malalt d’Esclerosis lateral amiotrófica // – ADELA – Asociación Española de Esclerosis Lateral … // MedlinePlus: Esclerosis lateral amiotrófica // Esclerosis lateral amiotrófica –
frases y pensamientos! 31, octubre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
FRASES Y PENSAMIENTOS de un día del 2006
– La noche oscura, el día claro pero en mi todo… siempre está encapotado??
– Siempre a casa encerrado, pero cuando salgo… me asustan los aires y las calles??
– En casa los días pasan volando, todo y no estar de vacaciones??
– En lo lejos hoy el cielo se dejan sentir truenos, barràbam barràbum… el tiempo está como mi cabeza??
– SUEÑOS de una noche– Esta noche una fiesta?? Esta y muchas noches?? Que inmoderado desenfreno de sueños?? Se han entremezclado coses del pasado y hechos de ahora?? En medio siempre hay faltas?? Igual no puedo “Levantarme” O “Correr” O simplemente es “Una Gota De Agua Que Quiere Ir Por El Camino Equivocado” O “Me Cuesta Respirar” O “Los Calambres Invaden Mi Cuerpo” O “ Arrastro Un Cuerpo Magullado i Muy Cansadooooo??”
Uno se da cuenta al despertar O a lo largo del día que…
Les faltas soñadas son: “Una Pura i Dura Realidad??”
– MESURA –
– Pues si todo se mesura des de este momento?? Por lo tanto…
– “Escondamos las caretas y aceptarnos tal como somos, en el vivir seremos mas felices”.
– “La vida solo es el tiempo que nos queda”
– “Abrirnos a la concienciación con nuestro ‘real todo’ nos ayudará y viviremos en paz con nosotros mismos”
rofrofjosep és jrof
Frases…
– “Si supiera que el mundo se acaba mañana, yo, hoy todavía, plantaría un árbol” Martin Luther King
– “somnio en colors 😉 malgrat lo bonic del somni! Sempre hi han puntes trencades! jrof
– “sueño en colores 😉 pese a lo bonito del sueño! Siempre hay puntas rotas! jrof
els jocs del nét Jan! 16, octubre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
La meva VW de nom PapiOna
– Els jocs del nét Jan… Jugar, jugar i jugar amb el cotxes, camions, les *PapiOnes del avi, és un no parar. Quant se’n recorda no para fins aconseguir-los (estan a la prestatgeria) per jugar i jugar.
-Té molta cura de que no es facin malbé, els tracta suaument inclòs diria fins els extrems, una cosa mai vista, sols té 2 anys. (esta clar que està a punt de fer-ne tres, el pròxim maig).
–Ho celebrarem! Ell ja s’entrena per bufar les tres espelmes! L’avi li ha fet una composició fotogràfica de les maquetes que a ell l’agrada jugar, acompanyat d’un escrit, li vull regalar, penso que l’escrit perdurarà en el temps i quant sigui gran s’ho trobará per recordar!
-L’avi envellit se’l va mirant! Els meus cotxes, són els seus! He! Sols per jugar. Amb dolça veu repeteix lavi me’ls deixes? Vull la *PapiOna, vull jugar… Una vegada assaciat te cura de guardar-los, ell en diu aparcar. Lavi els aparquem!
-Quin nét més espavilat, quasi totes les marques té associades, el Seat de l’avia, el Volkswagen de se mare, el cotxe del papa Opel Renault, el cotxe dels tiets Citroën Peugeot. Coneix els BWV ara ja pronuncia el nom clar. Ell te associats el símbol de marca i diu… com el de la mama, com el del papa etc. Deixem-ho que la baba m’hauré d’assecar! Perquè a ell i a mi ens agradaran tan?
dilluns, 9 / maig / 2 mil 5
19:11:12 JRR és jrof
*PapiOnes són una col·lecció de maquetes que tinc de furgonetes VW t1, t2, t3, així com el mític escarabat.
*PapiOna és nom del meu Volkswagen Transporter Camper del 89.
-Apunt clarificador: han passat els anys, en Jan ens ha crescut! Ja te 6 anys, continua jugant amb la bicicleta, les motos petites de plàstic, un tractor i un VW de pedals. Ara però a part de jugar-hi ens dibuixa Autos Caravanes, vaixells, dracs, delfins i tot un mon obert! Fantasiós, ple d’il·lusions!
Quant això passava sols tenia dos néts i em queia la baba! Fixeu-vos ara que en tinc vuit un mullader! Josep un avi feliç!
(La composició que recull dibuxos d’en Jan, està feta de retalls i escanejada no se com posar-la, en el seu lloc uns vehicles adients i estar clar la joia de la Corona la ¡Cofoia PapiOna! Soc el soci 221 del Club Camper )