Ara tothom serà cridat a una virtut més alta. Refluirem a les mateixes deus i a la mateixa benignitat dels capvespres amb un vestit nou de tendresa, infantats novament, elementals i una mica més dòcils, en el llindar del goig i la pregunta o potser peregrins solitaris a recer de la llum envaïdora.
Sofrir és realment conèixer l’esperança que ja no som mesquins. Cal que la veu sofreixi, que sofreixi la carn i que el gest se’ns esfulli inútilment i pressentir que un altre gest i una veu nova i obscura ens són lliurats on comencem de nou el camí i el desfici.
Ara tothom serà cridat a una altre virtut més alta.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.