Navegació

estimat miquel 5, abril de 2013

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, miquel martí i pol -- lluis llach , Rastrejar

Mireu-me els ulls

Mireu-me els ulls per creure
en el demà que teniu als dits,
sense llum
dels meus ulls clars
no hi haurà per ningú
cap demà.
Penseu en mi per créixer
en l’esperança d’uns anys millors,
la llibertat
que ens heu negat
brilla al fons dels meus ulls
encisats.
Sols el poder us tempta
i pel poder us veneu el cor,
però la clau d’or
del temps que fuig
la tinc jo i és la veu
del futur.
Mireu-me els ulls per créixer… per créixer…


Vull somiar el demà

Vull somiar el demà
 sense la nosa ni el pes
 d’un vent caduc
 que entela els ulls
 i els lleva força i delit per lluitar.
Tot el que m’heu donat
 és un espai de foscor
 i el meu anhel
 és clar i encès
 com el desig que m’empeny a cantar.
No em vull negar cap demà
 per una almoina
 de llum del passat.
Crec en qui creu en mi
 i en la promesa d’un temps
 tan lluminós
 com els colors
 que dibuixen l’arc que em tensa
 tant el temps com l’esperança.
No vull cantar i fugir
 sóc el que sóc, i la por
 mai no em farà
 recular un pas
 perquè amb les mans em vaig fent el destí.
L’arbre del meu desig
 creix allunyat dels horrors
 i estimo tant
 el seu fullam
 que la seva ombra m’acull dia i nit.
Cap vell encís
 no m’és precís
 per fer que vibrin
 els llavis i els dits.
Vull compartir el recer
 dels anys que tinc davant meu
 amb gent de pau
 vora del mar
 perquè em gronxi tots els somnis
 i em mantingui sempre el cor viu.
Cap vent no estimaré
 com el gran vent que m’empeny
 vers l’horitzó
 ple de claror
 que jo mateix amb esforç traçaré.
Pobres atribolats
 plens de desfici i d'”estrès”
 on anireu quan arribareu
 al trist enlloc que entre tots heu creat.
Canto i cantant
 vaig caminant
 que amb la cançó
 sempre miro endavant.
Vull somiar
 el meu demà
 ple de força
 i el goig d’estimar.

(Miquel Martí i Pol – Lluís Llach)


M’han regalat el llibre recent publicat “Estimat Miquel LLUÍS LLACH” on n’he estret a l’atzar dos poemes, el llibre promet ser interessant, us el recomano. Mireu la poesia m’entreté, amb dona VIDA! O m’ajuda a viure!

El llibre actual i la càmera de fotos, sempre passegen amb jo, sempre hi ha un moment del meu passeig, al damunt de la cadira electrònica, per fer una aturada i llegir-lo, treure la Cànon fer fotos, ho faig sense adonar-ment, son les eines que m’acompanyen sempre i ”amb distreuen de tants desoris” d’aquest món tant esvalotat que tenim per VIURE! Josep