desolació 23, març de 2012
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, narcís comadira , Rastrejar
Tant el cos se’m desfà per les juntures
i l’ànima, fidel, el vol seguir,
que ja no queda enteniment en mi
ni pensaments, idees ni figures.
Trossos només de tanta trencadissa,
esmaperduts, em volten pel cervell.
I també a trossos se’m desfà la pell,
aspra i eixuta i rude com terrissa.
La llengua se m’encasta al paladar,
els fantasmes em criden a la dansa
i jo, batut, no faig sinó plorar.
I si busco punyal o daga o llança,
una mà solta em ve a aturar la mà:
tan desfeta també tinc l’esperança.
Narcís COMADIRA (en la celebració del setantè aniversari del poeta)
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.