Navegació

J.V.Foix 28, gener de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, llibres, poema , Rastrejar


5 x 5 = 25 anys que en  J. V. Foix ens va deixar

http://www.fundaciojvfoix.org/multimedia/fonoteca/fonoteca/

Departament.cat
dissabte 28 de gener de 2012
Recordem a J.V Foix
Demà, 29 de gener, farà 25 anys que va morir Josep Vicenç Foix i Mas (1893-1987), un dels escriptors catalans imprescindibles del segle XX.
25È ANIVERSARI DE LA MORT DE J.V. FOIX
L’ARA destapa el Foix periodista
El 29 de gener del 1987 va morir J.V. Foix, un dels grans poetes catalans. 25 anys després, la seva obra continua viva i reeditant-se. L’ARA se suma a aquesta celebració demà amb una edició especial.
ARA
BARCELONA. | Actualitzada el 28/01/2012 00:17
POESIA I CONEIXENÇA
Hi ha un corrent molt favorable a considerar la poesia com una operació experimental per arribar a la coneixença. Molts de poetes, doncs, fins ara vexats, veuran reivindicada llur obra; molts de retòrics que fins ara havien ocupat el lloc d’aquests hauran de cedir llurs possessions. La confusió entre retòrica i poesia no serà possible («Retòrica —diu Ramon Llull [Doctrina pueril, capítol 73, pf. 18]— és parlar bellament e ordenadament, per la qual són agradablement ordenades paraules e per la qual hom és exoït moltes de vegades»). La fe de coneixença és fe de poeta. L’operació a la qual es lliura és operació d’amor. Ja no som sols a fer aquestes constatacions. A la retòrica França, on hom ha pretès ignorar Rimbaud i Lautréamont, la reivindicació del poeta és cada dia més freqüent. On algunes publicacions literàries admeten ja certes distincions. Rolland e Reneville acaba d’escriure: «El poeta formula el seu somni a la manera segons la qual l’absolut es somia. Tenim el dret d’esperar que l’estudi de les condicions de l’art poètic ens permetrà de comprendre per analogia el mecanisme pel qual hi ha una relació permanent entre el microcosme i el macrocosme. I per bé que no podem pretendre guardar l’absolut amb la nostra consciència, i conservar la nostra personalitat davant seu, ens caldrà recordar sovint que “Igualar és comprendre”. Puix que el poeta és verament aquest Prometeu, robador de foc, que dóna la llum al seu món, seguim-lo en les seves operacions màgiques i intentem treure de la seva experiència els ensenyaments que conté».
[La Publicitat, 26-IV-1933]  És interessant escoltar la veu del poeta recitant els poemes de
El diari s’afegeix demà a la commemoració dels 25 anys de la mort del poeta

Sol i de dol

.

<> És quan dormo que hi veig clar. “És quan dormo que hi veig clar / foll d’una dolça metzina / amb perles a cada mà / visc al cor d’una petxina.” “el real del qual parteixo i del qual visc, amb cremors a les entranyes, com saps, i l’irreal que tu et penses descobrir-hi, són el mateix”.

<> Sol i dol. “Sol i dol, i amb vetusta gonella / Em veig sovint per fosques solituds / Em prats ignots i munts de llicorella / i gorgs pregons que m’aturen astuts”

<> Tot n’és ple. “Quants elefants sagrats que no llegeixen re / Tot n’és ple”

<> Ho sap tothom, i és profecia. “Tots anuncien l’aventura, / les illes porten el saïm, / i els d’Urgell, farina pura; / qui res no té, clarors del cim. / La fe que bull no té captura / i no es fa pa sense llavat; / a cal fuster hi ha novetat”

<> És cèlebre el “m’exalta el nou, m’enamora el vell”. Per que fa al ”vell” es remunta fins a Llull. Ausiàs March i, gràcies aquest darrer, els trobadors; del “nou” l’interessen especialment els futuristes i els surrealistes de l’escola de París.