Navegació

CAVALL FORT 50 anys 6, desembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, General , Rastrejar

01.12.2011 http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/3956527/merce-canela.html

Mercè Canela: ‘El que més em meravella de Cavall Fort és l’afecte que genera’
L’any 61 l’escola en català encara no existia, el català era minoritari, era complicat editar en català, i encara més, fer-ho per a nens i nenes. Un grup de gent de procedències molt diverses, preocupada perquè els nens i nenes d’aleshores no tenien cap mena de contacte amb el català escrit i que no el podien aprendre, i amb el temor que això representés la pèrdua total del català, van pensar de fer una revista. Aleshores era un projecte difícil, i van haver de buscar cobertura legal als bisbats, perquè en aquella època demanar permís a l’administració era condemnar-te a no poder editar. El desembre del 61 van treure el primer número. Quan sents parlar la gent que va viure aquell moment t’adones que va ser com un miracle. Però el més important, com diu a vegades Joaquim Carbó, no va ser el número 1 sinó el número 2: donar continuïtat a l’aventura i començar a anar fent. Superar les dificultats, sobretot empresarials, és el que ens ha dut fins aquí avui.
Passades les complicacions dels primers números, hi va haver un esclat de subscriptors. I després va arribar el temps d’aguantar, de continuar fent la feina. Amb cinquanta anys, ha calgut anar canviant, evolucionant, i al mateix temps, ser capaç de no perdre allò que t’identifica i que fa que la gent reconegui la revista. És una tasca difícil, que demana constància i no abaixar mai la guàrdia.
També hi ha moments molt agraïts. Com a directora des de fa catorze anys i abans com a membre del consell de redacció, un d’aquests moments és quan t’arriba el número imprès a les mans. Un altre: el contacte amb els lectors. Cavall Fort té una cosa que ve de sempre, i la que més em meravella, i és que genera molt d’afecte. Hi ha molta gent que s’estima la revista. Gent que recorda quan la llegia, que la retroba quan torna a tenir fills… Un altre dels millors moments és quan veus els nens lectors d’ara que s’ho passen bé llegint la revista. Això és el que dóna sentit a la feina que fem.
És difícil saber perquè hi ha tanta gent que s’estima la revista. Suposo que pel paper que va tenir al principi. Per molta gent va ser molt important, perquè suposava poder començar a fer una cosa que durant anys havia estat bandejada i que semblava difícil de recuperar. No només la llengua sinó també una manera de fer, una manera de veure el món. Aquí va començar la història d’afecte amb la revista. Després, suposo que ha jugat un paper important que la gent que l’ha feta i que la fem també ens l’hem estimada molt.
Jo mateixa, que he estat lectoral de Cavall Fort, recordo el primer número que va entrar a casa. Era el 17 i encara recordo les pàgines que hi sortien. Va ser un esdeveniment molt important. La revista anava a nom dels meus germans grans però casa nostra va ser una d’aquells llocs on la revista va continuar arribant. En el moment que en Joaquim Carbó em va convidar a formar part del consell de redacció em va fer moltíssima il·lusió. Perquè me l’estimava molt i me la continuo estimant molt. I com jo, molta gent. Si un dia vaig decidir que volia escriure en bona part va ser perquè havia llegit Cavall Fort.
Mercè Canela, directora de Cavall Fort
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)

Cavall Fort, cinquanta anys de referent de la narrativa

infantil i juvenil

http://www.vilaweb.cat/noticia/3956547/20111201/cavall-fort.html

La revista va néixer el desembre del 1961 i aquest mes començaran tot d’actes commemoratius

El desembre del 1961 va aparèixer als quioscos una revista en català, adreçada a infants i minyons, que ha esdevingut una eina vertebradora i un referent narratiu d’unes quantes generacions. Avui que encetem el desembre del 2011, Cavall Fort arriba als cinquanta anys d’existència, i vol celebrar-ho amb un número especial i amb un seguit actes. El primer, amb l’assistència del president Mas, serà demà, i s’hi presentarà el número commemoratiu del cinquantè aniversari.
Cavall Fort va néixer, fa cinquanta anys perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català, que era la gran preocupació dels fundadors. Els bisbats de Vic, Girona i Solsona van donar cobertura legal als creadors de la revista, que va arrelar socialment i que va aconseguir una comunitat de lectors fidel.
Durant aquests cinquanta anys, Cavall Fort ha estat un referent d’unes quantes generacions, que han crescut acompanyats d’Ot el Bruixot, de Massagran, d’en Jep, en Fidel i d’en Pere Vidal, alguns dels personatges més representatius de la revista, dibuixats per en Picanyol i Josep M. Madorell, dos dels il·lustradors que han passat per la revista aquests anys.
També hi han passat els il·lustradors Pilarín Bayés, Cesc, Carme Solé Vendrell, Llucià Navarro, Fina Rifà, Maria Rius, Montse Ginesta; i autors de fora, com Franquin (autor de Sergi Grapes), Peyo (autor de Jan i Trencapins, dels Barrufets i de Benet Tallaferro), J. M. Charlier (autor de la Patrulla dels Castors) i molts més.
Durant l’acte institucional que es farà demà al CaixaFòrum, presidit per Artur Mas, president de la Generalitat, es presentarà el número commemoratiu dels cinquanta anys, el 1.185-1.186, que té cent pàgines, i unes quantes sorpreses. Segons que ha dit la directora de la revista, Mercè Canela, a VilaWeb, aquest número especial es va fer pensant ‘que havia de ser interessant per als lectors d’ara i, alhora, tenir referències anteriors’. El resultat és un número que es pot llegir com una revista més, però amb una història, un fil conductor, com si fos una novel·la.
La història és que un grup de lectors de Cavall Fort vol celebrar el cinquantè aniversari a l’observatori astronòmic d’Àger (‘a Cavall Fort sempre hi ha hagut molts articles d’astronomia, la revista hi té molta tirada’, diu Canela). A Àger, un científic esbojarrat ha fet un invent per a contemplar millor les estrelles, però acaba enviant els lectors a un planeta situat a l’altra banda de la galàxia, on descobreixen una vida més civilitzada i més avançada i on, a més, reben Cavall Fort des del número 1. També hi van a parar els números que s’han perdut fent cap a casa dels subscriptors. A més, en aquell planeta hi ha una autèntica ‘cavallfortmania’, tothom hi parla català i la gent s’emociona quan hi arriben els lectors de la Terra.
El programa commemoratiu del cinquantè aniversari també preveu l’edició d’un documental sobre la revista i un joc adreçat als lectors, que es farà entre el gener i l’abril. I a l’abril, moment culminant de la celebració, es farà una festa a l’aire lliure amb tota llei d’activitats.

.
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=cf_portades
Número especial

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort.html Què és el Cavall Fort
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/481268.html 50 anys de Cavall Fort
http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/50-anys.html 50 anys de Cavall Fort

—I ara ve quan en Joanot fa un petó a la bella dorment i trenca l’encanteri que l’ha tingut dormint cent anys…
—Tu creus que funcionarà, Marcel?
—La darrera vegada que em van explicar el conte, funcionava…

• A. Martín i Mariel, «Joanot Trobador» (Cavall Fort, núm. 420, gener 1980)