Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , Rastrejar
Digueu Mare,
digueu al solque els dilluns no porti pressa,
tinc encolats els llençols,
trigaré massa estoneta.
Mare,
digueu al ventque no faci tan soroll,
tinc dormit l’enteniment,
tinc melangies de cor.
Mare,
digueu al mestreque avui tanqui l’escola,
estic malalt i tinc febre,
no puc llevar-me ni gota.
Mare,
digueu al metge,
que, per mi, no ha de patir,
la malaltia és prou tova,
ha de passar tot per mi.
FONT: http://blocs.tinet.cat/blog/poemes-i-pensaments
Relacionats