Navegació

11-M cinc anys! 11, març de 2009

Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats

11-M 2004

ja fa 5 anys

d’aquella barbàrie

“bo és recordar per no oblidar”

difuminats.jpg

Cinquè aniversari de la matança de Madrid

Només 15 persones a la presó a Espanya per l’atemptat

a El Periódico

Menéndez Salmón novelÿÿla l’11-M a ‘El corrector’

L’autor asturià reconstrueix la terrible jornada

cinc anys després dels fets

pausa, pausa, 9, març de 2009

Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats

f003lh01.jpg pausa,
pausa, per un món esvalotat
pausa, a les famílies
pausa, als desoris de la vida

pausa, a les guerres
pausa, a la violència de gènere
pausa, en el nostre dia a dia
pausa, a les jornades llargues de treball
pausa, a les explotacions infantils
pausa, en acumular bens i fortunes
pausa, a les disbauxes desenfrenades
pausa, a la incomprensió
pausa, als lladregots
pausa, als atemptats
pausa, als accidents de transit
pausa, a la vida estressada
pausa, a tantes lleis que no es complexant
pausa, a perdre la feina
pausa, a la vida feu-li una pausa
pausa, a la feina, per llegir un llibre
pausa,
pausa,

pausa,

pausa,

pausa,

aquets els ompliu vosaltres…

la pausa, és interminable en un món tant revolucionat, ple de nafres, d’enveges, d’odis, d’incomprensions, una petita pausa, ens aniria bé a tots. pausa, pausa, pausa, pausa, = descans breu, pausa, dolça paraula! Amics anem a fer un cafè o una xerrada o una caminada o un partit de tenis o cuidar l’hortet o simplement per contemplar la vellesa que ens envolta o, o, o, o, o, o, o, o, o, o,  pausa, t’estimo jrof

img_0805.JPG img_0806.JPG img_0810.JPG 
brotades plenes de vida!
Canon EOS 400D DIGITAL  8/3/2009 hora 13,01 per jrof

enyorança! 7, març de 2009

Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats

img_0601_m_800-x-533.JPG

ENYORANÇA

En aquest poble petit,
sota aquesta gran muntanya,
es on tots ens vam fer grans
els que som aquesta taula.

Vestits tots amb poca roba
i espardenyes foradades,
un raïmet a la mà
i un grapadet d’avellanes.
Que feliços érem tots,
i que bé ens ho passàvem,
corrent per aquestes vinyes
i jugant en aquesta plaça!

De tot això, ja fa molts anys,
i que present ens és encara.
N’hi ha molts que no han vingut,
i n’hi d’altres que ja ens falten,
però en el nostre pensament
també hi són, en aquesta taula.

és de la Roser_Guardat el 14-05-06

Apunt:
Fen un passeig per Internet vaig trobar aquests poema, el vaig guardar i ara no recordo pas qui és la tal Roser, (et demano disculpes) però vull dir-t’hi que m’ha agradat molt el poema, per la seva frescor i senzillesa, m’ha evocat també els records de ma infantessa. A vera si us passa a vosaltres quant me’l llegiu.

dissabte, 7 / març / 2009
13:22:52          rofrofjosep

camins de vida! 4, març de 2009

Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats

cami2.gif 

La tristor de tarda m’envaeix, faig l’obligada migdiada, de fons sona música per la radio, la tarda és grisa, sento la humitat de la pluja, plou, el tendal s’escolen gotes les conto, una… dues… tres… quatre… cinc… amb distreuen de pensaments, sort de la pluja que m’ha distret… doncs navegava sense barca, sentia sense escoltar, envaït en un problema de difícil solució, fem camí dia a dia, medecina a medecina (que no curen), entre ennuecs, entre vidres a la sang, entre fiblades musculars, al mig de moltes caigudes, agosarats cansaments, nits de insomni, nits plenes de flemes al coll, nits de picors no picors no, si petites fiblades per tot el cos, rebobinat el camí recorregut des del dia del diagnòstic, m’entres junts fem camí cap el vuit anys, l’ELA i jo anem junts, de tant que ens estimem mai ens deixarem. Ella no és veu, diuen que faig bona cara, si crec que la faig però comparat amb aquí ¿? Els companys de malaltia em van deixant, altres també, la vida no perdona a ningú, la mort ens assetja a la cantonada quant amb sento “en el millor… del pitjor possible” miro per la finestra de la vida i veig tot axó relatat i per la finestra del “estudi actiu” des don escric aquest post, veig que encara esta plovent, però ara les gotes s’escolen als branquillons pelats d’un til·ler esporgat. Ara no compto les gotes, no amb fa falta doncs escrivint he buidat el pap. Les contaré d’aquí una estona si hi ha gotes escolades, sinò les buscaré per distraurem de pensaments. “Sigueu feliços, empastifeu el món de felicitat” jo ho faig sempre així i creieu que m’és reconfortable veure les cares de la gent empastifats de felicitat! (sense punts a part he buidat el pap) ara podeu completar el seguent poema jrofpluja.gif