L’ELA al 33! 14, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , RastrejarPER EL 
EMITIEN 
L’ELA baix la Direcció i Guió Ander Duque el passat dia 07/01/2009
L’ELA Prendre consciència de la vida suposa pensar en el seu final, i aquesta és la por més profunda. El nostre desig? Un final incert, ràpid i indolor. Pensar d’una altra manera suposa viure amb por. Una por que desapareix el dia que et comuniquen, amb certesa, com serà el teu final. Quatre persones davant la càmera, testimonis de lluita en una mateixa realitat: L’ELA.
Comentari d’en Josep: El vídeo és sincer e impactant, denota el final d’una vida exhausta per la terrible malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica L’ELA <-clikan al ling o la Web -> http://www.tv3.cat/videos/950289 podreu veure el vídeo els que no haveu tingut ocasió de fer-ho i comprendreu els desgavells que comporta a la vida la sort de patir L’ELA si dic “sort” és perquè l’esperança de vida promig des del diagnòstic són 5 anys i jo faig camí cap els 8 i “estic relativament bé” ja signaria viure molts anys com ara, però això se que no serà així.
Josep Rof i Rof “En Josep és un elàtic de 2.804 dies”
Salveu-me els ulls
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Salveu-me la mirada, que no es perdi. // Tota altra cosa em doldrà menys, potser // perquè dels ulls me’n ve la poca vida // que encara em resta i és pels ulls que visc //adossat a un gran mur que s’enderroca. // Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé, // i puc sentir i tocar i escriure i créixer // fins a l’altura màgica del gest, // ara que el gest se’m menja mitja vida // i en cada mot vull que s’hi senti el pes // d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. // Pels ull em reconec i em palpo tot // i vaig i vinc per dins l’arquitectura // de mi mateix, en un esforç tenaç // de percaçar la vida i exhaurir-la. // Pels ulls puc sortir enfora i beure llum // i engolir món i estimar les donzelles, // desfermar el vent i aquietar la mar, // colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. // Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Viuré, bo i mort, només en la mirada. // Miquel Martí i Pol