Navegació

vivències d’en Josep, l’avi! 27, novembre de 2008

Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar

bici.jpg        2857140771_661bb0273f_t.jpg        sinttulo1dy2.jpg 

… …. Els nussos de la vida. La fi d’uns pantalons estrets!

Vivències d’en Josep, l’avi                         

-Estar sense oïda, és insuportable. L’altre dia a la nit ho vaig sentir. Fou horrorós. 

-El moviment constant, el soroll, el desordre, per mi és inaguantable. Cada dos per tres, totes aquestes circumstàncies a més d’altres fan què. Una agosarada angoixa s’apoderi de mi. 

-Molts cops trobar un lloc a casa per estar còmode m’és difícil, tot hi, estar rodejat de comoditats, però amb elles no hi trobo consol. Un cansat cos, no m’ho permet… 

-La soledat deu ser inaguantable. Avui l’he sentit lleugerament. He fet l’esforç per aconseguir distreure-la…  

-Mirar el rellotge, tornar-lo a mirar, donant la sensació que no avança? Una situació incòmode. Avui durant la nit m’ha passat, sempre eren les quatre. Perquè volia que avancés l’hora?. De veritat és que no ho sé… 

-Somnio que corro, que vaig amb bicicleta, faig travesses de muntanya o simplement penjo un quadre. En despertar m’adono, que rés d’això puc fer. I que, mai més ho podré fer-ho… 

-Admirant els últims models de cotxes, motos, bicicletes, o simplement l’últim model de sabatilles. Pensar què. A mi, no amb serveixen per rés?… 

-El sabater nià dos parells de sabates. És riuen de mi. Amb duraran tota la vida. Mai les veuré gastades… 

-Un vas d’aigua fresca, que bona que és? He perdut el plaer de veure de gust, un got ple collejant, a raig d’ampolla a galet. Compta. En cada gota, pul·lula un ennuec imminent.  -Quin gust de paladar quant mengem? Una sopa o simplement un tros de pa amb sal oli i vinagre, un titiu de vi del porró. Vigila amb tot això, és molt perillós. Ho tinc totalment prohibit…   

-Alguns plaers d’antuvi, desprès d’un lleuger dinar, encara que sense postres, però amb el plaer d’encendre un havà. Amb durava de Vielha a Lleida. La fumarada està sols en el meu record i difuminada…  

-Per tot he set un home traçut. Un manetes. No parant mai de fer coses, sempre trastejant. Ara, no soc capaç de fer anar la segadora sol, hi pentinar la gespa. Quin plaer? Ho somnio. La realitat és que això, no ho podré fer més… 

-A casa: ens cauen les rajoles, els quadres reposen a terra esperant ser penjats, la gespa està per segar, el parquet per abrillantar, el traster per endreçar, les bicicletes per netejar, la PapiOna per ordenar i acomodar, la bufadora sense aigua està. Que i farem? Sols per buscar uns mitjons nets, un ja està esgotat… 

-Un agosarat desgast. Que voleu que us digui, la vida, per si sola ja n’és un de desgast? Sort nià, que les coses ens venen sense avisar”. Soc un avi mig estropellat, però tinc la sort d’estar familiarment arropat! L’avia al seu costat! Dels Fills! Dels Néts! Ho! Néts! Sàvia nova, que puja al nostre costat. Ells són, els que es mereixent la lluita diària de vida, sols així aconseguirem veure’ls créixer i fer-se’n grans. Mentes tan, gaudim d’ells!.

-Acompanyats…

-Que si no! Ja amb direu?

-Perquè lluitar?  O acumular

-aniversaris, cada any. 

-dissabte, 16 / abril / 2005

-08:42:32       JRR  és jrof

avui és el dia del meu 62 cumpleanys.

Amb aquest escrit, vull donar-vos un tret homenatge per… ¡el vostre caliu familiar! El noto dia a dia. Sense ell no seria el que soc. També vull recordar-vos que ens els meus desgastats seixanta-dos anys, l’avi sempre troba l’aixopluc necessari al vostre costat. Que per molts anys i panys… pugui donar-vos molta gatzara, encara que estigui mig estropellat… (porto 1.437 dies d’elàtic ELA esclerosis lateral amiotròfica)  

Comentaris»

1. Pep - 27 novembre 2008

En el somni que corries, anaves amb nosaltres…

El millor desig per tu i la teva família de part d’un admirador com jo en el dia del teu aniversari.

2. jaumepubill - 27 novembre 2008

Josep: Llegeixo això teu i ho connecto amb el post que acabo d’escriure al meu blog.

Tots som més o menys discapacitats. Tu més que jo en molts aspectes. Però jo segurament més que tu en altres. Per tant, empat. Com el Barça de diumenge passat!
Una abraçada.

3. OLIVA - 28 novembre 2008

DE DESCAPACITATS,TOTS HU SOM.TU D’ UNA MANERA,JO D’UN ALTRE,PERO LO IMPORTANT ES TINDRA L’ANIMA SANA, EL CORT CALENT, I EL CERVELL OBERT A TOT,SER…..COM TU

4. Mari Pau - 29 novembre 2008

Hola Josep,
he sabut de tú a través de la web mossenaire, que dir del que expliques, si jo quan per malaltia haig d’estar a casa em sento engaviada, perooo, perooo tenim una gran sort els que somiem i es que podem somiar, veien una pelicula, llegint o mirant fotos o a través de les històries d’altres.
Crec que la familia i els amics es el millor d’aquest mon i tenir-ne es la millor de les sorts.
Quan vulguis venir a Mossen homs,només cal que ho diguis, que ja m’encarrego de fer-te una passejada, hi han molts camins transitables.

5. Jordi - 29 novembre 2008

He volat amb les teves paraules, Josep, m’han transportat cap a un esperit mes viu que el meu mateix, el teu. T’he vist clavant un clau, arreglant la gespa, ordenant el traster, fent un volt amb bicicleta, o d’excursió per la muntanya. Tot per les teves paraules, tot en el teu blog.
Jo faig un blog ple de mala llet i conya, i de sobte trobo unes paraules de veritat, escrites amb la sinceritat que dona el patiment. T’adones que son paraules plenes del que fas i del que ets, tot es veritat. Potser ningú ho veu, però claves claus, arregles la gespa, ordenes el traster, vas a fer un volt amb bicicleta, i tantes coses més…malgrat ni els que son al teu costat ho veuen! per això és tant important que ho escriguis, per que és molt més difícil fer-ho com tu ho fas, nosaltres que podem moure les dues potes sense ni pensar-hi, no tenim cap mèrit. Segueix corrent i saltant pel blog. Gràcies Josep. Un lector.
Jordi


*