pensaments! 2, octubre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
Pensaments d’en josep… just començat el 2005
-Per conèixer les nostres amistats fem-nos la següents preguntes.
-Qui dels nostres coneguts ens vindria a veure assíduament a l’hospital, després d’una llarga malaltia?
-Al carrer, completament nus desposseïts de tot, sols mantenint la dignitat com persones. Desprès d’una pèrdua de treball, de la família, la casa, i tots els estatus que fins ara ens arropaven? Deixat tot, al trobant-nos desposseïts. Qui s’interessaria per nosaltres?
-Per viure la vida, cal fer-nos la següents reflexions.
-S’ha de viure, escollint les amistats, enfortint-les, o no! No és essencial abades un, en la seva soledat o silenci, pot ser prou reconfortant per viure i trobar-hi la pau interior. Mai ser esclaus del treball, de la societat que ens envolta, una societat falsa, que ens te atrapats, sempre amb i per la necessitat de consumir. Viure humilment sense afanà o posseir, deixant totes o moltes de les coses que sols són materials, abades o quasi sempre innecessàries. Fen aquestes simples reflexions ens adonarem que; em poques coses, però ben escollides podríem viure plenament. Sols així gaudirem satisfactòriament de les petites coses que ara, atrapats per l’afany no hi raparem.
-Tots devem tenir un agosarat interès que dia a dia, sense adonar-nos anem avançant cap a la mort.
-El temps de la nostra vida, no és finit… La mort sempre ens vents…
-Pensant-hi, vivim millor la vida, no hi ha riquesa més gran que la vida, així que viviu-la plenament, gaudiu-la a cada instant. Deixeu llast i os sentireu millor en vosaltres mateixos.
-Ens passem mitja vida acaparant, afanant per posseir. L’altre mitja o ens uns instants, ho deixarem tot. Al final marxarem sense res, tal com un dia arribarem, sense res…
dilluns, 10 / gener / 2005
11:23:51 JRR és jrof
L’alè torna a ser un núvol blanc pel fred.
Em tranquil·litza.
Vol dir que encara tinc ànima.