carda rispa! 22, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
bufandes, fred, gebre, neu, rispa, castanyes…
Carda rispa
L’home del temps ha dit fred
– i quant ell ho diu fa fred.
– Aquest matí m’he llevat
– i he vist un burro gelat
– i un pardal arronsat
– i un llagostí congelat
– i un corball més frec que mai
– i un gos petit fredorós
– i una vaca de llet fresca
– i una vaca de carn crua
– i un caganiu ben geliu
– i un ocell de pas tot glaç
– i un pas de zebra gebrat
– i un ninot de neu nevat
– i un poll no gens revifat
– i un cap-gros amb un barret
– i un camell amb un capell
– i un ós polar refredat
– i un altre ós panda amb bufanda
– i dos capons en mitjons
– i quatre marrans amb guants
– i un centpeus picant de peus.
– L’home del temps ha dit fred- i quan ell ho diu fa fred.- Josep Maria Pascual, presència del 28 de gener al 3 de febrer del 2005
– dissabte, 29 / gener / 2 mil 5-
–10:10:10 J R R és jrof–
Apunts: llegint aquest poema i també per el temps fred que se’ns acosta han fet recordar-me què; aquests freds eren habituals a l’època de la meva infància corrien els 50’s. A les hores no feien falta cadenes, perquè no hi havia cotxes, però sí feia fred, per lo tant, els aturalls per la neu o gel a les carreteres eren impensables. Ara queden atrapats en grans masses, malgrat les recomanacions fetes per aquests dies de previsió de nevades i d’abstenir-se’n de circular.-
De petits nosaltres anàvem al col·legit a peu. Els camins eren per la gebre blancs, els canelobres de gel penjaven dels arbres o de qualsevol raconada ombria, per abrigall un abric del pare o avi escurçat, completava l’abrigall una bufanda o pràctic i mitjons fets de ganxet o mitja per l’avia, així anàvem abrigadets cap a l’escola. Allà teníem per entrar en calor una estufa de esclofa (ametlles, pinyons i avellanes barrejades), els dies d’intens fred anava a tot drap fins i tot és posava roja. Un nen s’encarregava cada dia, de què no faltés l’esclofa al seu costat. Eren temps diferents i de molt més fred i cap medi
Ha! me’n descuidava, de cotxes als carrers no n’hi havien, però de burros glaçats un munt. ¡¡¡ Ui !!! Si n’hi havien per tot arreu n’estava ple… ara “no pas glaçats” encara niàn…
“Catalans! aquest setembre esquena recta, pit enfora i amb el cap ben enlaire mirant sempre endavant, sortim a lluitar!” Manel Bargalló des de l’Exili