se’ns acaba l’agost 2004 que hi farem! 26, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
Se’ns acaba l’agost… que hi farem!
Dons sí, se’ns acaba el més d’agost del 2004, amb aquest ja en son seixanta-un els passats per mi, que no és moco de pavo, ni pelo de viruta, ni gorro de recluta, quantes coses viscudes durant tots aquestos anys al mesos d’agost, mirant-t’ho des d’ara penso que seria bo poder tenir-lo escrit, en llegir-lo quedaríem parats de les similituds repetitives, any rera any, es clar la vida en si ja ho és de repetitiva, els humans som animals de costums és difícil canviar-nos radicalment perquè sempre tendim a fer el mateix, fins i tot ensopeguem amb la mateixa pedra moltes vegades, ve ho deixarem perquè ens embolicaríem massa ala fi i el cap en la nostra memòria no recordem masses coses d’aquest fabulós més, quasi per tothom són vacances. Ai! l’agost treballat, no vull recordar-te, gaudit, viscut, odiat, suat, disputat, treballat, el que es veritat és que són seixanta i una vegades plenament viscudes, cada u de la seva manera, els agostos passats no els vull recordar-los més, sols fer-ne memòria d’aquest any per deixaran constància amb conformo, val! D’un suposat descans, per el menys trànsit generat a casa per els nets, al estar a casa seva pare de vacances, alliberats de néts sobretot per l’avia, és ella qui du el pes del trànsit diari a casa, com que a l’agost ha set més fluït, sense peatges ni retencions, per aquest fet ja ha set un agost diferent per nosaltres, os ho confesso abades els he trobat a faltar? Deu ser per allò que som animals de costums, es que els nets os ho dic una vegada més, es fan estimar! Val! Agost es el més esperat per molts, ple d’il·lusions posades, per trencar les rutines diàries, fer quelcom diferent. Per l’avi i l’avia un agost diferent em passat uns dies a una casa de turisme rural Cal Carreter a la Vall de Mieres La Garrotxa acompanyats de me filla embarassada de la que serà per nosaltres,el cinquè net la Júlia, aquest fou un determinant per triar-ne unes vacances assosegades, pensant que a mi i a l’avia també ens convenien gaudir-les amb total tranquil·litat. Encara que realment gaudírem de pocs dies, ens passaren volant, en trobar-nos familiarment acompanyats de tota la família amb les seves visites a la casa de Mieres. De totes maneres fou bonic experimentar d’una altre manera per gaudir uns dies de descans, en un entorn ple de tranquil·litat, viure sense tele, ni radio, tornant a sentir els cants del galls, els ocells, les campanes marcant la vida del poble, bategant amb precisió els quars, les hores, també anunciant-nos amb els seus batecs, vigiles, naixements, defuncions i altres coses” per nosaltres, és un llenguatge desconegut, els del poble s’han passat de generació en generació el llenguatge de les campanes, com una cosa més sense importància, els tocs perdurant durant segles, conviuen ofegades en la molta comunicació que disposem, acarnissada lluita comunicativa, tocs de campanes per continuar se’n l’atenció i amb el seu ressò parlat fer-se sentir. La Garrotxa Parc Natural de Zona Volcànica, el volcà de Monstsacopa, d’Aiguanegra, de l’Estany, del Puig de l’Ós, de Bellaire, de les Bisaroques, de Montolivet, de les Bisaroques, de la Garrinada, de Pujalós, del Puig de la Garça, del Puig Astrol, del Puig Safont, del Closcat, del Torn, del Puig Martinyá, del Puig Cabrioler, del Racó, del Puig Jordà, del Racó, del Puig de la Costa, del Torrent, de Fontpobra, de Santa Margarida, de la Roca Negra, del Puig Subià, d’en Simó, no en visitem cap però els sentíem al nostre costat, el que sí visitarém al nucli medieval s. XII i XIV de Santa Pau, les il·lusions per dinar a Cal Sastre s’esvaïen per descans setmanal, però allà molt a prop ens esperava el Rest. Cal Fesol després de degustar-ne uns fesolets acompanyades d’altres viandes ens obsequiaren amb un fasolet de la sort junt amb un compte il·lustrat..
Cal Fesol, Restaurante en Santa Pau, Garrotxa – www.Turisme Girona …
Un dia fou dedicat al museu Dalí, al mercat d’Olot, a Banyoles per proveir-nos d’aliments i pareu de comptar, gaudir-ne al màxim del agosarat descans a l’era de Cal Carreter – Turisme rural a Mieres (la Garrotxa) Girona, Mieres, els dinars a Can Met, per cert la menja esplèndida, el servei fou d’allò mes correcte, per recomanar-lo. Vull deixar-ne constància de una cosa quelcom diferent d’aquest més d’agost, també n’hi han agut *caigudes, enregistrades al compte personal, han estat envoltades de molta…¡MOLTA SORT! Sense un considerable mal, tret de donar-li nous ensurts a l’avia, sense respectar-li ni el son de la nit. Cal destacar-ne varies sortides a Ribes – Inici, Setcases, Arenys de Mar, Blanes, gaudint dels diferents entorns i paisatges, en fi un agost diferent al sentin-nos sempre arropats ben acompanyats per el calor dels fills i les seves famílies.
Agost passat, agost volat! Un agost més o un menys” tan li fa com ho vulguem comptar Oi!
dimarts 31 d’agost del 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Caiguda Nº 17 a Mieres Cal Carreter, caminat atenent una trucada de mòbil buscant cobertura desequilibri i a terra: Un fort cop al cap i una ferida al cap per la refregada amb la lliça del tancat.