forces tel-lúriques! 24, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
Forces tel·lúriques
Santuari de la Mare de Déu del Mont
Text de la revista DESCOBRIR Catalunya. Núm. 79
Per alguna estranya raó, la Mare de Déu del Mont, just a la frontera de la Garrotxa i l’Empordà, és l’epicentre d’un seguit de fenòmens curiosos; s’hi ha aplegat, a més, de tot de personatges peculiars. Per algun fenomen sobrenatural de la meteorologia, al santuari del Mont, la pluja plou cap a munt, posant en dubte la magnifica tornada d’una de les cançons mes personals de Fiti Pàez, “La lluvia nunca vuelve hacia arriba”. Aquest clar desafiament a les lleis de la naturalesa fa pensar que, més enllà de l’estranya fascinació que sempre exerceixen les grans muntanyes Guerau de Liost i el Montseny, Picasso i Santa Bàrbara, Verdaguer i el Canigó, el Mont emana una força indescriptible; tan indescriptible que ni el mossèn Cinto més grandiloqüent, més shakespearià, va copsar del tot. Aquells que, com el rector Enric Sala, coneixien les llegendes i la rumorologia que envolta el santuari parlen de la influencia de la Mare de Déu del Mont, fins i tot en els fenòmens atmosfèrics. Es conta que vers el 1870, l’eshores bisbe de Girona va fer una visita al santuari i, disgustat per l’excessiu barroquisme de la vestimenta de la verge, va decidir despullar-la. Després d’aquesta ofensa, la Mare de Déu va propiciar una pluja endimoniada que va acompanyar el bisbe en el seu camí de tornada. El prelat ja no es va recuperar mai de la solemne pulmonia que va contraure. Una anècdota que, sigui dit de passada, connecta més amb la Llei del Talió de l’Antic Testament, que no pas amb la moral evangèlica d’oferir l’altre galta. Que també va haver de fer front a les inclemències meteorològiques i els forts cops de vent d’aquesta talaia, va ser l’equip del científic francès Pierre Méchain, copare del sistema mètric decimal, quan a finals del segle XVIII, va convertir el Mont en centre d’operacions d’unes triangulacions entre Barcelona i Dunkerque, que havien de servir per formalitzar l’acta de naixement del metre. Seguint amb els triangles, mossèn Sala ens explica que, per alguna rara conjunció de condicions climàtiques. hi ha una planta de gran interès botànic, la Peucedanum schottii, que només es troba aen tres punts del mon: al Mont, en una zona d’Itàlia i a Eslovènia. I un tercer triangle supranacional va ser el que va realitzar l’actual president del Brasil, Lula da Silva, un any abans de les eleccions al seu país, i que al va dur de Rio de Janeiro a Barcelona i al santuari garrotxi empordanès del Mont. Es desconeix si la seva intenció era contagiar-se de les forces tel-lúriques de l’indret, presumiblement superiors a les del Cristo del Corcovado i del Pao de Açucar carioques, o només pretenia pujar al mirador més representatiu de la Catalunya Vella. El que és segur és que, ara, el carismàtic líder del Partit dels Treballadors no podria fer una peregrinació d’aquest tipus sense aixecar un gran rebombori mediàtic. La segona pàtria poètica (de Verdaguer) El Verdaguer eufòric de L’Atlántida va arribar al Mont un segle desprès del científic francès, uns anys desprès de l’homicidi del bisbe perpetrat per la Verge, i un segle abans que Lula. Va fer el camí amb un matxo i acompanyat del farmacèutic Pere Alcius. El len trajecte li va permetre fer una encertada descripció de la serra __aquell “enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al golf de Roses, vora avall del Fluvià, que amb el cim del gep sosté el santuari, i al cim del cap del castell de Falgars”__ ; i les sis setmanes d’estada a l’hostatgeria el van ajudar a encetar nombroses “enraonades” amb el Canigó__ unes converses que, en forma de vers, incorporaria en la seva obra més coneguda. Fa un parell d’anys i coincidint amb el centenari de la mort de Verdaguer, es va inaugurar la rehabilitació de l’habitació on s’havia allotjat; una rehabilitació que no va restituir el sant de la capçalera del llit, que segons la rumorologia popular va profanar el comunista Enric Líster en la seva retirada cap a França. L’ermita del santuari, d’un romàntic tardà molt ben conservat, té un gran atractiu si no ens fixem en els innombrables exvots. Les cames , mans i braços ortopèdics que pengen de les parets del temple, semblen propiciar més aviat un ritual de vudú que una celebració eucarística. I parlant de màgia negra o més aviat d’una ma negra mossèn Sala ens explica que, mes rere mes, desapareixen misteriosament de la sala de lectura els exemplars del DESCOBRIR Catalunya que ell compra. Es clar que, comparat amb l’homicidi perpetrat per la Mare de Déu, això ni tan sols arribaria a la categoria de pecat venial.
“L’estada a l’hostatgeria va ajudar a Verdaguer a encetar nombroses enraonades amb el Canigó, converses que incorporaria a la seva obra”
El Santuari del Mont va ser aixecat per l’abat de Sant Llorens de Sous durant els anys 1311 i 1318. L’església està situada al cim de la serra del Mont. La panoràmica des de ponent ens mostra el Pedraforca, Sant Amanç i la serra Cavallera. CLÀUDIA PUJOL Olot, 1976. Llicenciada en Periodisme, és redactora de Descobrir Cuina. Puge sovint al santuari del Mont per contagiar-se de les forces tel·lúriques de l’indret (això sí: hi pugem a peu o amb cotxe, no amb matxo com Verdaguer).
***
Us explico: MATEO i els seus BOYS Una vegada a l’any una colla d’amics de C.C.G. també pugen al Santuari del Mont pedalejant amb les seves bicis des de Granollers, serà per apropiar-se de les forces tel·lúriques? Serà aquest el seu secret per anar tant forts amb les seves bicicletes? Ai! Amics que amagat ho teniu, però us he descobert, trapelles més que trapelles. M’agradaria ara que conec el vostre secret poder pujar al Mont, igual també carregaria les piles per les forces tel·lúriques” per la vostre tranquil·litat no ho explicaré a ningú, us ho garanteixo, paraula d’en Josep Val! Un *ex ciclista. Ai! Ara que se el vostre secret, ja os podeu anar preparant-vos que la guerra os vull declarar, amb les vicis pedalejant esta clar.
dimarts, 31 d’agost del 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Soc un *ex ciclista. Doncs si. Una malaltia m’ho impedeix l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotrófica) Els he acompanyat de fotògraf i sopor amb la meva furgona VW la “PapiOna” tres anys 01,02,03. Ara però també l’ELA m’ho ha impedit, el 04,05,06 vaig conduir poc i petits trajectes. Fa quasi dos anys que no condueixo. No conduiré mai més. Ara les meves forces les gasto en posar-me els mitjons. Esforçats ciclistes ja ho veieu vestirem és o potser tan costerut com pujar a la Mare de Déu del Mont. Amics bones paladejades!
saltar presentació ] Santuari de la Mare de Déu del Mont Mare de Déu del Mont – Viquipèdia