Des del Bages

Als anys seixanta havia collit raïms durant un mes –de mig setembre a mig octubre-. Començàvem en unes vinyes que confrontaven els municipis de Callús i Santpedor , i acabàvem la temporada en vinyes de Castelladral i Sant Cugat del Racó. La varietat dominant era el sumoll negre. Havia veremat algunes vinyes de macabeu, pansa i malvasia. Altres varietats eren testimonials . de fet unes i altres moltes vegades acabaven al mateix cubell i a la mateixa bóta barrejats amb el sumoll

En l’actualitat resten quatre vinyes de sumoll cultivades per gent de la tercera edat al costat d’algunes de varietats modernes –cabernet, savignon, merlot…-plantades per joves pagesos. Al Penedès les vinyes velles de sumoll foren foragitades de la denominació d’origen i en l’actualitat són testimonials, tot i que ja hi ha agricultors joves que comencen elaborar vins sumoll o negres amb la varietat sumoll. Em deia un viticultor jove del Pla del Penedès que per ell el sumoll era dels millors vins. A casa meva, el meu germà ,en deixar de menar la vinya, conjuntament amb el seu oncle compraven  el vi (varietat moderna) a un veí seu. Uns anys després vaig proposar al meu germà de restaurar una vinya de sumoll abandonada. En les primeres collites el nostre oncle encara encarregava vi modern, però en tastar el nostre va dir: el trobo millor! I va deixar de beure vi modern.

Què ha passat,doncs? Que hi ha hagut un mimetisme per allò que ve de fora. En l’arribada de les noves varietats, varen entrar també les noves tècniques de vinificació, tanmateix no es feien servir per al sumoll, ja que era un vi pària o vulgar. Tot i així  viticultors grans continuaven amb la seva vinya de sumoll fins que es morien. Aleshores la vinya era substituïda per una altre de varietat moderna o abandonada o substituïda per la producció de cereals. D’aquí que alguns les hagin anomenat vinyes de la mort.

A la dècada dels noranta un pagès de la Terra Baixa va plantar una vinya de varietats modernes en una zona del nord del Bages i es ventava de ser un gran entès  en viticultura i es mofava no solament dels qui cultivaven sumoll per al seu consum, sinó dels viticultors de més renom del Bages. Tot això ja és passat. La valoració de l’entorn, la proximitat i les varietats autòctones han fet renèixer  les varietats tradicionals, una de les quals és el nostre sumoll, que ja és servit per bons restauradors de la Catalunya Vinícula.

Aquest any hi ha vinyes de sumoll que l’única activitat que han rebut per part de l’home ha estat la poda. Encara som a temps a salvar-les! A veure si entre tots ho evitem i aconseguim un bon vi autócton.

Tags: el sumoll, vi de restaurant