Etiqueta arxiu 'Corredor'

21 oct. 2011


El Corredor Mediterrani apropa Catalunya i València?

Classificat com a Som una nació

Recordo que el primer any que vaig assistir a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent –devia ser l’any 69 o 70 de la centúria passada- un grup de professors d’economia de les universitats de València i Barcelona, entre els quals hi havia Ernest LLuch, mostraven viable una unitat dels Països Catalans des del punt de vista econòmic. Han hagut de passar 40 anys perquè poguéssim veure en una foto junts els Presidents de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana i el de la Comunitat de Múrcia, demanant com a estructura prioritària el Corredor Ferroviari Mediterrani. Dient això no faig altra cosa que ratificar la importància del fet, ressaltat per en Vicent Partal en el diari AVUI/EL PUNT d’ahir en la secció d’Opinió (20/10/2011).

Aquest corredor pot fer caure un mur: l’hostilitat entre dos pobles germans. Ara bé, si la unitat només es fa sobre uns interessos econòmics, pot tambalejar molt fàcilment. Ens cal una conscienciació de la nostra situació cultural i lingüística. El diagnòstic no és altre que el de fragmentació i marginació en el conjunt d’Espanya i d’Europa.

No podem cisellar una unitat a base d’eslògans ideològics. Ens cal assumir la situació en què ens trobem i trobar acords per anar consolidant un nou país amb la seva pròpia llengua i cultura. Les variants són molts fortes, però les necessitats d’unitat i de treballar junts poden resultar molt atractives.

No oblidem que hem perdut dues guerres, les conseqüències de les quals estan encara en actiu. Com deia Raimon Panikkar les guerres es guanyen o es perden i no porten mai la pau, sinó el domini d’uns envers els altres. Les guerres no s’han de guanyar ni perdre, simplement no s’han de fer. Si els catalans haguessin fet pinya en no voler la guerra, probablement n’hauria sortir un força moral molt més forta i potser invencible. Hem d’anar per aquí: portar racionalitat i diàleg als mites que s’han creat d’una forma esbiaixada per tal de crear-ne uns altres de més inclusius i oberts. Els mites són necessaris, sense símbols i mites no hi ha cosmovisió, no hi ha memòria del passat ni esperança del futur. Que tinguem sort!

Una resposta fins a ara