Des del Bages

Abans d’entrar en la discussió dialèctica, deixeu-me exposar la meva convicció que tot i ser contingent  com qualsevol altr e(Rorty, filòsof), s’ha gestat al llarg  de quaranta anys al bellmig de les dramàtiques experiències dels principals focs ocorreguts en la zona del Bages. Penso que  de vegades se’ns vol fer oblidar que els homes i dones som territori: “Només els ciutadans tenen drets, els territoris no, i tots els ciutadans són iguals”. Us sona la música? Ens cal  també ser conscients que les noves tecnologies de la informació ens apropen el que està lluny i simultàniament ens allunyen  del que està a prop (Sebastià Serrano, lingüista i comunicòleg: “Quantes de converses són interrompudes pel mòbil?”). Així doncs, la referència a la territorialitat és obligada si no volem allunyar-nos de nosaltres mateixos i de la nostra casa comuna. Les persones i els pobles – dues realitats inseparables-  han gestat els territoris. Els territoris purs o neutres no existeixen: són vida , cultura i interpretació. Ningú , ni l’estat, ni cap institució religiosa o no, en pot tenir el domini absolut. Existeixen uns usos i abusos , unes jurisdiccions pactades, apropiades o imposades; privades, públiques o comunes dels territoris, que els interpreten i que són la base de precomprensions de la realitat, espècie d’horitzons en els quals construïm els nostres móns(Heidegger, filòsof). Sense una consciència de territori de les persones, la política ecològica fracassarà! Estem fets en un territori vivent  que muda i ens muda gràcies al temps cíclic i lineal, i ,per descomptat, la nostra llibertat.

Bé , entro ja en la discussió dels contrafocs des de l’òptica de la persona que hi viu, feta de territori i tradició,acostumada al consens, i no des d’una raó econòmica o política  d’estat. Si se’ns fa ciutadans és per fer-nos persones i no al revés. En nom de la defensa universal dels ciutadans s’han trepitjat molts ulls de poll de persones  – No oblideu que en les constitucions africanes de faiçó europea es prohibeix a les autoritats tradicionals fer de mediació entre els individus(ciutadans) i l’Estat. En nom de la modernitat es volia reciclar els africans i fer-los ciutadans francesos, anglesos…El que van aconseguir fou molta violència i destrucció. Tanmateix alguns estats han canviat la legislació  i altres n’estan prescindint per tenir les autoritats tradicionals en compte .Els resultats són  molt bons, ja que s’estan reduint les guerres i la violència segons Ferran Iniesta, especialista reconegut en estudis africans, a la Universitat Catalana d’Estiu, Prada 2007.Quan es crema un territori hi ha esglai i malestar, ja que hi ha una xarxa de relacions  que en queden malmeses. Els serveis d’estat: autoritats, bombers, policia n’han de ser conscients i se’ls ha de preparar per actuar amb intel·ligència i mà esquerra. Fa poc un pagès que fes un tallafocs podia ser engarjolat, ara si va a apagar foc ha de vigilar, a més del foc, que no li facin un tallafocs i el cremin ( en l’últim foc de Santpedor aquest estiu, un pagès amb un Patrol li va venir just per escapar-se). Sembla que la millor manera d’apagar el foc sigui amb foc, a qualsevol lloc i a qualsevol  hora  i en qualsevol tipus de temps( El foc de l’Horta de Sant Joan en podria ser un exemple) : al mig del bosc, a les tres de la tarda i amb un bon vent i sense aigua per dalt ni per baix. Qualsevol pagès quan sent això se li posa la pell de gallina i, a més a més, s’enutja quan sent a dir que si els professionals s’han cremat, què li hauria passat al pagès! No puc opinar sobre si va ser correcte o no el fet  de no deixar –los anar a pagar foc, tot i que ho trobo força estrany que se’n prescindís totalment  fins i tot com a coneixedors del territori, ja que els GPS al mig del bosc et poden fer una mala passada! Tanmateix estic en contra de la  informació simplista, genèrica i parcial que s’ha donat, fins i tot en el Parlament: “S’ha aplicat el protocol i hem donat la informació amb una rapidesa que no havia succeït mai”. No tant cofoisme i més humilitat! Molta de la informació que s’ha donat aquests dies a través dels mitjans d’informació sobre el tràgic darrer foc m’ha semblat un ressò d’aquella frase- per mi, profètica- del filòsof cristià Paul Ricoeur:” La retòrica de dominació dels líders religiosos i polítics demostra la seva incapacitat de comunicació”. El resultat es fa cada vegada més evident: abstenció creixent.

Els GRAF són  percebuts  com a molt segurs de si mateixos i amb molta  autoritat com si no depenguessin de ningú més que d’ells mateixos, gràcies a la formació que han rebut de fora; són un referent europeu, es diu; i tot envoltat d’una mica de misteri! En honor a la veritat també s’ha de dir que en alguns focs han actuat ben coordinats amb les ADF – pagesos i voluntaris- i la resta de bombers: el foc de Cornet(Balsareny) estiu del 2007. I a tots ens ha dolgut molt la mort de 5 dels seus membres i un dels motius, si escric aquest article, és perquè no torni a passar un fet semblant i perquè  les ADF – els pagesos i voluntaris- se sentin també coparticipants en l’extinció, i no us destorb que els podria portar a claudicar amb un “ja s’ho faran”.Cal que la premsa se’n faci més ressò. Segons a on  s’origini el foc , segur que per terra hi arriben abans que els bombers, i si es donés una situació  de diversos focs alhora escampats per al país, les ADF esdevindrien la clau per apagar-ne alguns. Per tant convé tenir-los ben presents, tractar-los amb respecte i escoltar les seves propostes i fer un front comú contra el foc. Si tenim una tradició sàvia d’anar contra el foc no la menyspreem. Tornem al principi: fomentem la consciència de territori, que ens ajudarà a no ser tan violents i més feliços.

Jaume Obradors

Aquest article no es va publicar a cap revista, ja que vaig preferir mantenir-lo en privat per respecte als bombers morts. Ara, en haver-se acabat el debat al Parlament i en publicar-se aquest bloc, he decidit fer-lo sortir a la llum.

Tags: ADF, bombers, contrafocs, Focs, GRAF, persones, territori