Arxiu per a 'Evangeli' Categories

19 juny 2016


Maria Magdalena, Apòstola dels Apòstols

Al·leluia! Es restitueix a Maria Magdalena el nom d’Apòstola dels apòstols en un Prefaci particular, com els altres apòstols, que s’haurà de llegir en el dia de la seva festivitat (22 de juliol). El nom d’Apòstola dels Apòstols està testimonejat ja en sant Hipòlit de Roma (s. III) i difós , entre altres, per sant Agustí (s.V) i sant Tomàs (s XIII).

En els evangelis M Magdalena apareix seguint a Jesús, a la crucifixió, al sepulcre buit on se li apareix Jesús ressucitat, que l’envia a anunciar-ho a altres apòstols. Destaquen per tant una proximitat a Jesús, que cap altre apòstol pot ostentar, llevat del deixeble estimat, anònim, que surt a l’evangeli de Joan. Només a l’evangeli de Lluc Pere ocupa un lloc semblant, com als evangelis apòcrifs de Pere i Tomàs, en canvi en aquests evangelis M Magdalena perd el rol de testimoni de la resurrecció. Al final de l’evangeli de Tomàs, Pere diu a Jesús que acomiadi M Magdalena, perquè és una dona i no és digna de la vida. Però Jesús li respon que no pateixi que ja la farà mascle. Què vol dir això últim? Senzillament que les dones no podien donar testimoni segons la cultura jueva de l’època. Però per Jesús la norma cultural queda més que qüestionada. Però Lluc exigeix els homes, que vulguin seguir a Jesús, a més de deixar pares,casa, fills i filles, han de deixa la dona, cosa que no diuen els altres evangelis. També sorprèn que als Fets dels Apòstols alhora de substituir Judes, Pere, a més de les dues condicions: haver seguit a Jesús i ser testimoni de la resurrecció, imposi una tercera, la de ser baró. D’on s’ho treu? Devia tenir a la ment que les dones no podien ser testimònies?

Pel que fa als 12 apòstols hi ha dues llistes als sinòptics en què no coincideixen els noms . L’evangeli de Joan només cita una vegada els dotze sense destacar-ne cap funció especial, la resta de vegades parla sempre de deixebles (homes i dones). Als fets dels apòstols l’activitat apostòlica dels 12 queda reduïda a Pere, Jaume i Joan. L’activitat evangelitzadora d’Esteve i Felip sorprèn per ser dos diaques dels set que s’havien elegit per distribuir menjar a les vídues hel·lenistes. Més de la meitat del llibre parla de l’activitat de l’apòstol Pau, que no és un dels 12, i no compleix la condició d’haver seguit a Jesús en vida. A Romans 16, 7 surt la parella Andrònic i Júnia…apòstols eminents, incorporats a Crist abans que ell mateix ( Pau). A la I Carta als Corints, 15,6… Jesús ressucitat s’aparegué a més de 500 germans (en genèric, segurament que hi havia germanes!)

I la successió apostòlica com es va fer? Crec que la van anar fent l’Esperit bufant per tot arreu, testimoniant-lo homes i dones no sense conflictes com ho testimonien l’activitat dels diaques i de l’apostol Pau, contraposada a l’Església de Jerusalem, de la qual els dotze van desaparèixer ben aviat quedant com a dirigent Jaume, l’anomenat germà del Senyor, que volia sotmetre a la seva comunitat l’activitat dels apòstols Pere i Pau, la qual cosa no va aconseguir malgrat els decrets pactats. I havia jerarquia? Res més lluny de la realitat! El nom no apareix fins al s V. Jerarquia vol dir poder sagrat i Jesús ja va deixar clar que s’havia acabat: el temple i els sacerdots, els pares i els mestres, només quedava el servei els uns als altres. Això no vol dir que les comunitats no s’haguessin d’enllaçar i estar en comunió

I Maria Magdalena mentrestant què feia? Als Fets dels Apòstols no se’n diu res, però no és estrany si el mateix autor en l’evangeli de Lluc la va deixar sense testimoniatge, cosa que no vol dir que no estigués ben activa, si tenim en compte els evangelis de Mateu, Marc i Joan i altres apòcrifs:Tomàs, Felip i el que porta el seu nom Maria.

Tot plegat res a veure amb Dret Canònic actual ni amb el masclisme imperant “de facto”

Comentaris tancats a Maria Magdalena, Apòstola dels Apòstols

26 jul. 2015


La multiplicació dels pans i dels peixos en l’Evangeli de Joan

Classificat com a Evangeli,General

Una de prèvia: no ens podem quedar mai en la literalitat dels textos bíblics. En el mateix Evangeli de Joan, Jesús recrimina els jueus que llegeixin les escriptures buscant la vida eterna, ja que les escriptures donen testimoni d’Ell (Jo 5,39). En el text que ens ocupa(Jo 6,1-16), tant els jueus “malalts” ( ja que el busquen perquè els curi) com els deixebles més pròxims: Felip i Andreu – que voldrien que Jesús se’ls tragués de sobre- no donen testimoni. El qui s’acosta al testimoniatge de Jesús és aquell noi “anònim” que porta 5 pans i dos peixos a Jesús i Ell fa que tothom en pugui menjar i atipar-se. Renoi, quina providència, la d’aquest xicot! El gest de generositat del noi anònim sembla absurd: no n’hi ha per res, diu Andreu. El gest de generositat del noi arriba a tothom gràcies a Jesús, qui l’expandeix, i ho fa donant testimoni, fent la voluntat del Pare.

Els seguidors es queden en la materialitat de l’acte: és el Mesias, perquè fa grans signes! Doncs,no! Jesús se’ls escapa i s’amaga. El Déu que revela Jesús és el Déu de la generositat, moltes vegades anònima. Sembla propi de la condició humana creure en els grans signes de poder alliberador, però després ens adonem que poc hem avançat. Fins i tot en l’àmbit eclesial no es creu massa en la generositat anònima, ja que es vol explícita i fins i tot mediàtica. El poble menut i savi s’ho mira d’una altra manera i si fa un gest i el busquen també s’amaga. Un altra cosa és l’àmbit de la racionalitat política que hauria d’arribar a l’últim racó del món i que tots hauríem d’exigir, tanmateix sense l’altre àmbit, el del cor, el del noi o noia anònims, seríem uns insuportables.

De l’altre text de la carta de Pau als d’Efes (Ef 4,1-6) en destacaria aquest fragment:” Afanyeu-vos a mantenir la unitat de l’Esperit ben estreta amb el lligam de la pau”. La unitat – en aquest cas eclesial- es fa forta amb el lligam de la pau. Sense la pau no és possible la unitat. Qui no ho sap això? Humilitat i respecte en són les bases. Tots hi tenim feina!

Publicat a regio 7 el dia 25 de juliol, a la pàgina opinió

Comentaris tancats a La multiplicació dels pans i dels peixos en l’Evangeli de Joan

04 febr. 2013


LA CARTA DE NADAL, Josep M Ballarín Publicacions Abadia de Montserrat, 2012

Classificat com a Evangeli

Josep M Ballarín no és modernista, ni  pre ni post

Sempre connectat a la Xarza, sense Internet:

d’Aristòtil a la tia Conxa, sense oblidar els més menuts.

I, per sobre de tot, és un bon veí benaurat a Gòsol,

on ensenya amb mà la estesa el pessebre vivent

entonant el Magnificat, perquè cada dia és un Nadal.

Vegem alguns textos:

LES BENAURANCES

………………..

La benaurança és posar-se cap per avall, com fèiem de vailets,ficant el cap entre les cames per veure el món talment és (Chesterton). Els núvols com muntanyes, les estrelles com flors i tots els homes capgirats, penjant de la misericòrdia de Déu.

(p.39)

Ara vegeu la darrera estrofa de la benaurança  que més ha grinyolat:

ELS POBRES EN L’ESPERIT

……………………

Amor vol pobresa,

fins en els amors més menuts.

M’estimo aquests pollancres

Que veig des de la finestra,

els dono el bon dia.

No són meus

Si en fos l’amo

en sabria el preu

i malament rai .

(p. 41)

MAGNIFICAT A PENTECOSTA

La meva ànima s’arbora cremant,

i el meu esperit és tramuntanada

de Déu foc i vent

perquè ha vingut a tempesta

en la pau obaga de la seva verge.

…………………………………………… (p 65)

CARTA DE NADAL

Cada dia em desvetllo en un Nadal de Déu, que és el pessebre d’Ell a la vall de Gòsol ….. (p.11)

Comentaris tancats a LA CARTA DE NADAL, Josep M Ballarín Publicacions Abadia de Montserrat, 2012