Arxiu per a 'FOCS FORESTALS' Categories

24 jul. 2012


Maleïdes burilles (focs a la Jonquera i Portbou)

Classificat com a FOCS FORESTALS

Els focs de l’Empordà: Una altra vegada les maleïdes burilles!
Incivisme,sí. Tanmateix de l’incivisme no tan sols en són responsable els qui el practiquen. El 2005 en un petit aparcament després del Pont de Malagarriga (Cardona) es va iniciar un gran incendi que va cremar tot Valldeperes, part de Serrateix i Gargallà. El 2007 se’n va iniciar un altre a Km més avall al voral de la carretera, que va cremar l’Obaga de Malagarriga. En aquest blog en la categoria Focs Forestals trobareu més detalls i reflexions. Avui com aleshores em torno a preguntar, si han trobat tantes burilles com és que no les trobessin abans? No tenim i paguem tot un conjunt de vigilans (forestals, guaites…) per prevenir els focs? Tant costa d’esbrinar-ho abans i donar l’alerta a la ciutadania? Els aparcament salvatges i alguns vorals (no tots) de les carreteres són punts calents de grans incendis com ho són els revolts i la reducció de carrils per als accidents de trànsit. Compte! Tots hi podem fer alguna cosa, si més no dir-ho.

No hi ha resposta

14 ag. 2009


Focs,territori i persones: per una xarxa de consens

Classificat com a FOCS FORESTALS

 

Abans d’entrar en la discussió dialèctica, deixeu-me exposar la meva convicció que tot i ser contingent  com qualsevol altr e(Rorty, filòsof), s’ha gestat al llarg  de quaranta anys al bellmig de les dramàtiques experiències dels principals focs ocorreguts en la zona del Bages. Penso que  de vegades se’ns vol fer oblidar que els homes i dones som territori: “Només els ciutadans tenen drets, els territoris no, i tots els ciutadans són iguals”. Us sona la música? Ens cal  també ser conscients que les noves tecnologies de la informació ens apropen el que està lluny i simultàniament ens allunyen  del que està a prop (Sebastià Serrano, lingüista i comunicòleg: “Quantes de converses són interrompudes pel mòbil?”). Així doncs, la referència a la territorialitat és obligada si no volem allunyar-nos de nosaltres mateixos i de la nostra casa comuna. Les persones i els pobles – dues realitats inseparables-  han gestat els territoris. Els territoris purs o neutres no existeixen: són vida , cultura i interpretació. Ningú , ni l’estat, ni cap institució religiosa o no, en pot tenir el domini absolut. Existeixen uns usos i abusos , unes jurisdiccions pactades, apropiades o imposades; privades, públiques o comunes dels territoris, que els interpreten i que són la base de precomprensions de la realitat, espècie d’horitzons en els quals construïm els nostres móns(Heidegger, filòsof). Sense una consciència de territori de les persones, la política ecològica fracassarà! Estem fets en un territori vivent  que muda i ens muda gràcies al temps cíclic i lineal, i ,per descomptat, la nostra llibertat.

Bé , entro ja en la discussió dels contrafocs des de l’òptica de la persona que hi viu, feta de territori i tradició,acostumada al consens, i no des d’una raó econòmica o política  d’estat. Si se’ns fa ciutadans és per fer-nos persones i no al revés. En nom de la defensa universal dels ciutadans s’han trepitjat molts ulls de poll de persones  – No oblideu que en les constitucions africanes de faiçó europea es prohibeix a les autoritats tradicionals fer de mediació entre els individus(ciutadans) i l’Estat. En nom de la modernitat es volia reciclar els africans i fer-los ciutadans francesos, anglesos…El que van aconseguir fou molta violència i destrucció. Tanmateix alguns estats han canviat la legislació  i altres n’estan prescindint per tenir les autoritats tradicionals en compte .Els resultats són  molt bons, ja que s’estan reduint les guerres i la violència segons Ferran Iniesta, especialista reconegut en estudis africans, a la Universitat Catalana d’Estiu, Prada 2007.Quan es crema un territori hi ha esglai i malestar, ja que hi ha una xarxa de relacions  que en queden malmeses. Els serveis d’estat: autoritats, bombers, policia n’han de ser conscients i se’ls ha de preparar per actuar amb intel·ligència i mà esquerra. Fa poc un pagès que fes un tallafocs podia ser engarjolat, ara si va a apagar foc ha de vigilar, a més del foc, que no li facin un tallafocs i el cremin ( en l’últim foc de Santpedor aquest estiu, un pagès amb un Patrol li va venir just per escapar-se). Sembla que la millor manera d’apagar el foc sigui amb foc, a qualsevol lloc i a qualsevol  hora  i en qualsevol tipus de temps( El foc de l’Horta de Sant Joan en podria ser un exemple) : al mig del bosc, a les tres de la tarda i amb un bon vent i sense aigua per dalt ni per baix. Qualsevol pagès quan sent això se li posa la pell de gallina i, a més a més, s’enutja quan sent a dir que si els professionals s’han cremat, què li hauria passat al pagès! No puc opinar sobre si va ser correcte o no el fet  de no deixar –los anar a pagar foc, tot i que ho trobo força estrany que se’n prescindís totalment  fins i tot com a coneixedors del territori, ja que els GPS al mig del bosc et poden fer una mala passada! Tanmateix estic en contra de la  informació simplista, genèrica i parcial que s’ha donat, fins i tot en el Parlament: “S’ha aplicat el protocol i hem donat la informació amb una rapidesa que no havia succeït mai”. No tant cofoisme i més humilitat! Molta de la informació que s’ha donat aquests dies a través dels mitjans d’informació sobre el tràgic darrer foc m’ha semblat un ressò d’aquella frase- per mi, profètica- del filòsof cristià Paul Ricoeur:” La retòrica de dominació dels líders religiosos i polítics demostra la seva incapacitat de comunicació”. El resultat es fa cada vegada més evident: abstenció creixent.

Els GRAF són  percebuts  com a molt segurs de si mateixos i amb molta  autoritat com si no depenguessin de ningú més que d’ells mateixos, gràcies a la formació que han rebut de fora; són un referent europeu, es diu; i tot envoltat d’una mica de misteri! En honor a la veritat també s’ha de dir que en alguns focs han actuat ben coordinats amb les ADF – pagesos i voluntaris- i la resta de bombers: el foc de Cornet(Balsareny) estiu del 2007. I a tots ens ha dolgut molt la mort de 5 dels seus membres i un dels motius, si escric aquest article, és perquè no torni a passar un fet semblant i perquè  les ADF – els pagesos i voluntaris- se sentin també coparticipants en l’extinció, i no us destorb que els podria portar a claudicar amb un “ja s’ho faran”.Cal que la premsa se’n faci més ressò. Segons a on  s’origini el foc , segur que per terra hi arriben abans que els bombers, i si es donés una situació  de diversos focs alhora escampats per al país, les ADF esdevindrien la clau per apagar-ne alguns. Per tant convé tenir-los ben presents, tractar-los amb respecte i escoltar les seves propostes i fer un front comú contra el foc. Si tenim una tradició sàvia d’anar contra el foc no la menyspreem. Tornem al principi: fomentem la consciència de territori, que ens ajudarà a no ser tan violents i més feliços.

Jaume Obradors

Aquest article no es va publicar a cap revista, ja que vaig preferir mantenir-lo en privat per respecte als bombers morts. Ara, en haver-se acabat el debat al Parlament i en publicar-se aquest bloc, he decidit fer-lo sortir a la llum.

No hi ha resposta

15 jul. 2007


ESTALVIEM TAMBÉ EL FOC !

Classificat com a FOCS FORESTALS

Millor prevenció i més bona coordinació en l’atac 

Des dels focs del 1994-98 al Bages alguna cosa s’ha mogut en la lluita contra el foc forestal. Infraestructures com les pistes forestals, bombarders,helicòpters i la construcció de dipòsits d’aigua connectats a les xarxes generals, equipaments de les ADFs per actuar com a bombers fan que el foc només tingui vida en el front que és empès pel fort vent si la vegetació és salvatge i contínua . Tanmateix sembla que això tan senzill que acabo de dir no es tingui encara prou en compte.

Per explicitar-ho em referiré els dos darrers focs importants per la seva extensió del nord del Bages: el foc de Valldeperes (2005), que va afectar els municipis de Navàs,Cardona, Pinós i Serrateix, i el de l’Obaga de Malagarriga (juliol 2007), de Navàs i Pinós. Tant l’un com l’altre es van iniciar a la carretera de Cardona , entre Palà i Cardona a només un Km. de distància . El primer va començar en un paratge de vora la carretera, anomenat “àrea de lleure”, on van trobar-hi una gran quantitat de burilles. Em pregunto com és que no s’hi havien trobat abans i no s’havia fet netejar? I el d’aquest any s’inicia també a la vorera de la carretera a 1 Km més avall. Per què no estava neta? La resposta pot ser senzilla: com és possible netejar totes les vores de la carretera! No fugim d’estudi. Qui va que hi ha punts calents a les carreteres on els accidents de trànsit són freqüents? Qui va que se n’ha planificat la correcció?

En quaranta anys de col·laborar com a voluntari en l’extinció dels focs al Nord del Bages, no he vist cap  foc que anés del Llobregat cap al Cardener, ni de Castelladral cap a Súria. Tots els focs importants han vingut de l’oest(Cardener) o sud (carretera de Súria a Balsareny o més lluny) cap a l’est o nord. Regularment han fet una L, empesos primer pel vent de ponent i després per la marinada (del sud cap al nord). Tampoc és fàcil que se n’encengui un en una vorera de carretera on hi hagi un  impressionant tall vertical del terreny sense cap mena de vegetació. Amb només 1 Km de neteja de la banda dreta de la carretera probablement aquests dos focs s’haurien evitat.

 Desenvolupament de l’atac.

En parlaré com a testimoni que n’he estat des del flanc sud (oest-est). Amb l’arribada dels helicòpters, el desplegament de les ADFs amb voluntaris per terra i amb el suport d’alguns camions de bombers els focs eren vençuts arran de les pistes forestals transversals: del Pont de Malagarriga – Colldenguineu- Serrateix, pel que  fa al primer; Trujols- Camp de les Bruixes, quant al segon. Unes 10 unitats d’ADF pel cap baix, distribuïdes segons la proximitat del foc i el consens en una línia de 5 a 8 Km alimentades per cisternes arrastrades per tractors de particulars, algunes de 12.000 l, remataven el foc.

En el flanc nord, el primer foc va fer de les seves, en canvi el segon va morir de gana ja que va trobar terra cremada del foc anterior.

  

Alguns ensurts: Mentre apagàvem el primer foc (2005) vaig veure com un voluntari de l’ADF plegava mànegues i ens deixava el foc, perquè l’havien avisat que en una propietat seva a la quinta forca d’allà hi havia foc. Sorpresa: hi havia els GRAF que n’hi ficaven, quan el vent ja l’havia girat en direcció nord. Hi va haver una batussa, va guanyar l’ADF. També a nosaltres ens va sortir un foc al nostre davant al costat d’una pista. Sospita: deu haver passat un grup del GRAF!

En el foc d’aquest any, l’ensurt el va tenir un històric de l’ADF que  abans d’arribar a la Serra del Camp de les Bruixes, ja hi estaven ficant foc en direcció més al sud  per la vessant solell que la pista que pujava des del Cardener per la vessant obaga (oest), controlada per 5 ADF i algun camió de bombers. Hi va tornar haver batussa. Va guanyar l’ADF, però amb un regust agre, davant la sentència del cap dels GRAF: “ Només veniu a fer nosa!”. Sóc testimoni d’un malestar generalitzat per aquestes actuacions irracionals dels GRAF i també pel silenci del mitjans de comunicació davant de les actuacions eficaces de les ADF, i no s’hi val a dir:”Els únics que legalment poden apagar el foc són els bombers”. En aquest mateix foc em comentava un grup d’extinció de l’ADF que si no hagués estat per ells, una unitat de bombers amb voluntaris probablement s’haurien cremat.

 A tall de conclusió

Jo en aquestes batusses he vist com els pagesos quedaven deslocalitzats (en el sentit utilitzat pel sociòleg Zygmunt Bauman: “sense decisió,fugint la terra dels seus peus”, en aquest cas el bosc), frustrats i desil·lusionats. Pels locals, salvar unes hectàrees en un cap de serra, forma part de la seva vida com el mateix bosc i el poble els agraeix la proesa; pels globalitzadors ,  fer un tallafocs és mostrar l’eficàcia encara que no sigui necessari, ja que només la seva versió serà escoltada. Sóc conscient que sóc subjectiu en aquestes afirmacions, però actuar al marge de la saviesa popular i dels experts locals (els tallafocs es feien amb el consens dels expert locals) és imitar les conseqüències nefastes  que la globalització desencadena en la deslocalització dels habitants de la Selva amazònica o sudafricana. Sabeu què és veure al vespre i fent fred una munió de gent  i una flota de tractors de gran cilindrada amb cisternes plenes d’aigua( uns 100.000 litres) ,parats en un gran camp d’un cap de serra , i alhora veure com uns altres anaven ficant foc? Només demano racionalitat, coordinació i respecte per les estructures simbòliques de la bona gent. Estalviem també el foc, tinguem molta cura  amb els punts calents si volem més sostenibilitat  en els nostres boscos. I fem costat als damnificats de les zones afectades.

                            Jaume Obradors

                                   Cofundador del grup d’extinció Defensors del Bosc

                                   Exregidor de Món Rural de l’Ajuntament de Navàs

No hi ha resposta