26 maig 2018

 LA TRINITAT, FESTA DE LA COMUNITAT

Publicat en 21:45 sota Textos per refundar l'Església

 

La fórmula  trinitària amb el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit San és una síntesi elaborada del gran misteri cristià, que tot i trobar-se ja en els evangelis no tindrà una definició dogmàtica fins al s. IV, i una Festa dedicada fins a l’any 1000. Compte amb les formes elaborades, ja que se’ns poden tornar buides! Per als cristians i , també, per als qui no se’n consideren, el que compta és l’experiència de la vida, la de Jesús i la de qualsevol, cristià o no. Diumenge passat celebràvem la Pentecosta, l’acció de l’Esperit, no aliena a la vida de Jesús des del seu Baptisme a la seva Resurrecció com tampoc ho és a la vida de qualsevol home, cristià o no.  I Jesús no fa altra cosa que confiar-se a Déu (Pare) i fer la seva voluntat .Qui mana aquí? sembla que ningú, perquè formen una sola comunitat o comunió plena. No hi té sentit la jerarquia ni la subordinació, només hi té sentit la coordinació, en la igualtat i la diferència. La implicació de les tres persones és màxima. Allà on es troba Jesús hi ha el Gran Misteri. I ja sabem quan ens hi aproximem o el tenim proper: quan ens reunim amb el seu nom,  quan tenim cura dels més necessitats i ens els estimem. És a dir, sempre ens acompanya malgrat a voltes l’esquivem. Aquesta transcendència tan propera i tan condescendent no ens mana, no ens fa submisos , sinó lliures si li diem Sí, si l’acollim. En les comunitats de fe, en les mateixes famílies o allà on ens trobem ens hem d’acompanyar uns als altres , no esperant ordres, més aviat disposem-nos a escoltar invitacions. Aleshores qui ens vegi o qui se’ns acosti dirà: ”Oh quina meravella d’homes i de dones, de família o de comunitat!”

Sant Basili (s IV) va anar a estudiar filosofia neoplatònica a Atenes. La trinitat neoplatònica: L’U>el Demiug> l’Ànima del Món, sí que es caracteritzava  per una jerarquia i una gradació d’éssers majors a inferiors. Però quan va tornar cap a casa seva, a la Capadòcia, es va trobar amb una família transformada en comunitat, on els esclaus eren homes lliures, i la seva germana, Santa Macrina, pastava el pa com un esclau. Sant Basili, encara no batejat, es va fer batejar, es va fer monjo, va arribar a bisbe i va ser dels primers teòlegs que va defensar la igualtat en la diferència i la coordinació de les persones trinitàries. ¿No serà perquè va veure el canvi d’una família patriarcal convertida en una comunitat d’iguals, tot i ser molt diferents, conforme al que deien els evangelis? I quines festes que devien celebrar!

Jaume obradors Suades

Publicat avui a regió 7

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*