Arxivar per novembre de 2016

11 nov. 2016


Notes sobre xerrada : La felicitat als afores per Josep Mª Esquirol

Classificat com a General

Als afores es contraposa al Centre, Al centre hi hauria la plenitud, i, en canvi, als afores la intempèrie, allà on fa fred i amb mal temps. Al centre seria el Paradís, però el paradís no existeix, només existeixen els afores, d’aquí que parlem dels afores sense centre. De fet, fins fa ben poc jo no parlava de felicitat, perquè la felicitat com estat no existeix i , a més a més, no li agradava l’ús que es feia de la felicitat, principalment en el llibres d’autoajuda, on es pauta la felicitat amb 10 o més frases: la frustració està garantida. Els afores són la condició humana. El Paradís és impossible tant en el passat com en el futur. No hem de pensar la nostra situació com una situació de caiguda. El mite del Paradís pot tenir altres substituïdors com la Natura en Rousseau. Per Rousseau l’home ha estat expulsat de la Natura.
Tot són afores, no hi ha plenitud. La Idea de perfecció esdevé inhòspita : o s’estavella o no s’hi pot viure. Els afores tot essent enigmàtics, també són sorprenents, hi ha també l’infinit, no en el sentit clàssic de indeterminat, sinó en el sentit que no ho pots acabar de tancar, no és només una qüestió de mancança.

El sentit no està donat. L’important és el gest de l’empara, de casar, d’unir els elements. És una sort poder casar. No tothom opina el mateix. Hi ha qui creu que el més humà és el conflicte, però jo penso que és una degeneració. Violar vol dir saltar-se tota distància. Indiferència és igual a distància absoluta. El casar és anar cap a l’altre guardant la distància. Les paraules també poden violar les distàncies: l’insult. L’insult és també una forma de violació. La violència és molt radical, però l’empara encara ho és més. El bé,l’amor és més radical perquè va més a l’arrel, pesa més, va més al fons que la violència o el mal.

Viure és una cosa bona. Concepte biològic de viure: són les característiques dels éssers vius; en canvi el concepte filosòfic de vida consisteix en vida viscuda, la vida és la vida que és viu, nosaltres sentim que vivim. Aquesta definició contrasta amb les definicions lògiques, però és que no tot és lògic. Sentir-se viu és plaent, és un goig. És una experiència subjectiva i universal.

El goig de viure pot quedar afectat. Actuar bé és el mateix que ser feliç. L’expressió “vas bé” vol dir estàs ben orientat, una acció ben orientada; és gratificant sentir-la a dir. Una expressió:”això està molt bé” seria equivalent l’expressió grega “poietica” (en grec) , que vol dir allò que emergeix. En grec també hi ha l’expressió eudaimonia per dir la felicitat: allò bo en relació als déus, allò ben orientat que fa proper el diví. Va reivindicar el nom propi Felix per indicar la felicitat, ja que Fèlix vol dir aquell que és fecund, aquell que genera ( Fent referència al còmic de Felix el Gato, va dir que Felix treu de la maleta allò que ajuda els altres. La felicitat és una acció que generant dóna
La generositat, ser generós, fer accions que generen. L’empara també genera. El pagès ho sap molt bé, ampara les plantes petites perquè es facin grans. Els pares també protegeixen els fills perquè es facin grans

La violència accentua la intempèrie. Tot allò que es genera és pot degenerar . Si hi ha esperança és perquè el bé pesa més que el mal. Tal acció portarà la felicitat no és correcta, si no és ja feliç. A preguntes del públic sobre la normalitat del conflicte o del creixement a través del conflicte va respondre que a la intempèrie el que sí hi ha és tensió

10 de novembre a 20 hores a la sala del CASINO,Manresa

Una resposta fins a ara

03 nov. 2016


HOMENATGE A ISIDRE SOLER A CASTELLADRAL

Classificat com a General

Isidre Soler, el “Filaborres”, (1918-2008), va passar més de 50 anys de la seva vida a Castelladral, on se’l reconeix encara avui com un bosquerol de soca arrel, “un home de paraula”, que coneixia a fons l’ofici de pagès, escriptor autodidacta, amant de la natura i expert en donar raó de tots i cadascun dels indrets del territori castelladrenc. Vuit anys després de la seva mort, l’AAVV de Castelladral l’ha recordat en un acte Íntim, emotiu i ple de memòria viscuda.
Els seus amics Ton Obradors, Susanna Ribera, Jaume Obradors, i Maria Estruch, van oficiar un acte de reconeixement, diumenge a la tarda, que va aplegar unes 80 persones, amics i veïns de Castelladral, familiars i gent que havia conegut l’Isidre Soler. Entre els familiars hi havia la seva germana Aurora.
El llegat d’aquest singular personatge queda recollit en 23 llibretes manuscrites, que la família va donar a l’AAVV i Amics de Castelladral, per tal de custodiar, d’inventariar el material i estudiar el seu contingut que s’expressa través d’un llenguatge genuí i ric.
Els ponents van traçar el perfil d’un personatge amb carisma, amable, just de lletra però d’una basta cultura, transmissor de saber, de llegendes i vocabulari, mestre d’oficis perduts com el tallar i pelar pins, carboner, caçador i pagès, dels que en sabia «tots els trucs», va concloure Ton Obradors. La memòria de la seva vida està plena d’episodis molt dramàtics, com les vivències de guerra civil i una malaltia que va castigar-lo durant 9 anys, la mort de dos germans petits i la mare prematurament.
Nou anys abans de la seva mort, Isidre Soler va escriure el seu testament espiritual i va demanar un taüt senzill cobert amb dues rames de pi, quatre sarments de cep, un manyoc d’espigues de blat i dos rams de boix grèvol lligat amb fil blanc del nº 14, «que és més fort». Amb aquests elements i l’emoció a flor de pell, els promotors de l’homenatge van fer una creu, davant d’una imatge d’Isidre Soler.
Els allà presents es van conjurar per plantar un teix en algun indret de Castelladral en record perenne del «Filaborres», i salvaguardar un dels últims precs que va fer en vida, quan va demanar trasplantar uns teixos que tenia a l’hort i que les excavadores finalment van trinxar per aixecar un gran edifici a Navàs.
Web de l’Ajuntament de Navàs

No hi ha resposta