Des del Bages

No es tracta de presentar una societat cooperativa com l’Artium de la Nostra Comarca, sinó de presentar un petit celler d’un emprenedor que s’ha arriscat en la recuperació d’ una antiga vinya de sumoll de Castelladral, la vinya de Maçaners. Tot i així hi ha algunes semblances, la cooperativa d’Artés va surgir de l’abús dels grans a principis del s XX, l’emprenedoria de l’Antoni Carbó, com moltes d’altres, surten avui també com a reacció a la gran indústria del vi, que els fa donar el raïm a uns preus no sostenibles per viure amb dignitat.

Abans de passar a la història, voldria deixar clar que jo he passat tota una vida bevent vi sumoll, els meus germans i un nostre tiet Miquel fins als 90 anys, també.

Historia de la vinya

La van plantar la Familia Marsinyach, més concretament l’avi Joan de l’actual nét, Josep Marsinyach Obradors, que aleshores vivien a Taurons, masia de Sant Cugat de Salou, propietat de Ramon Juncadella i Comasolives, als anys trenta del segle XX. De fet, cap a finals de la dècada dels quaranta aquella família se’n va anar a viure a la Casa Martorell de Cabrianes. Durant uns dos o tres anys van continuar menant-la des de Martorell i portaven el raïm a la tina de la Caseta de Castelladral. Després la va menar directament en Josep Beringues, propietari de Taurons, oncle de Montserrat Beringuers, actual propietària. La treballava a sou el Noi, masover de Maçaners. A partir del 1952 fins al 2001 la va cultivar la família de la Caseta: Ton Obradors,pare, i Pere Obradors,fill. De l’any 2002 al 2010 se n’encarregà en Ramon Comellas de cal Xic. El 2011 la va podar la família propietària, Montserrat Beringues, cosa que va fer possible que l’any següent es pogués encara recuperar, gràcies a l’interès que hi ha posat l’Antoni Carbó.

La forma de la vinya

Una raconada amb dues ales , un pla i un rost, rasses obliqües que escupen cap enfora, esquivant l’aigua de la raconada; dos biots per reservar aigua de la pluja per ensulfatar, un a cada cap del segon pla, i una grossa barraca per poder aixoplugar homes i animals en cas de pluja i tempesta. En aquest moments s’ha deixat de cultivar la part dreta i el rost de sobre la barraca i també un tros de ponent sobre el biot. Com és que és que es cultivés aquell rost? Segons va explicar Domingo Marsinyach al meu pare Ton ho feien perquè la seva intenció era plantar el planell de sobre. De fet, pel cantó ponent ja hi van fer pujar dues rases. Probablement la guerra ho va frustrar?

Les varietats: el percentatge més elevat se l’emporta el sumoll, com a la majoria de les vinyes de Castelladral, ja que era la varietat que produïa més i tenia més aguant en els anys de secada. Hi havia la varietat bartold o trepat en les passades de sobre les parets en la part més de ponent i altres de dispersos per la zona del pla. El bartol suavitzava l’acidesa del sumoll. Després hi havia les varietats de malvasia, picapoll, carrega-rucs, disperses per tota la vinya i algunes altres de més testimonials. No hi havia casa a Castelladral que no tingués dues, tres o més vinyes plantades de sumoll als anys 1950. Ara només en queden de velles un parell o tres com a màxim:Cal Cupons, Maçaners i Comaposada(?)

L’any 1985 es van arrencar la meitat de rabasses per poder-la llaurar amb tractor. Tenim un reportatge en super 8, convertit en vídeo (1980), produït per la Carme Santeulària i Armengou de Casserres, en el qual encara es poden veure les rengleres naturals i la barraca dreta.

El nombre de peus s’aproximaria als tres mil. Ara, comptant els bords n’hi ha uns 1.200, no arriba a la meitat perquè s’ha escurçar per totes les vores i sobretot per tota la zona nord on era més rost. En el 2014 s’ha tornat a llaurar amb cavall , s’han refet les rases i adobat els ceps amb fems de cavall per evitar la contaminació dels adobs químics i s’utilitzen productes fitosanitaris ecològics. 

Preguntes que ens podem fer: com és que uns masovers de Taurons vinguessin a plantar una vinya a Maçaners? Feia poc que l’amo de Taurons, Ramon Juncadella havia comprat Maçaners (2014). Era normal menar vinyes lluny de casa. Una altra pregunta seria com es va finançar? Quin contracte es va fer ? No ho sabem.

Ara potser ja és l’hora de presentar l’Antoni Carbó.

Primer de tot he de dir que l’Antoni és un bon amic, sorgit d’una oportunitat.

Ell pertany a una tradició familiar de vinyaters:avi,mosso; pare que anava comprant vinyes velles en terres àrides, i ell que continua innovant amb la seva herència. És soci fundador del celler Mas Candi i creador del celler la Salada- Vins Naturals. I sobretot és un bon catador de vins. Participa cada any amb el seu soci Ramon Jané al concurs de 120 parelles de Vila Viniteca. I en dues ocasions han quedat segons.

Castelladral, 19 de novembre de 2015

Llegiu l’article de Toni Massanés a http://www.vilaniteca.es

.