19 set. 2014

Tradició i Llibertat (II)

Publicat en 23:28 sota Som una nació

Tradició i llibertat és un llibre  agosarat que reivindica el món simbòlic i mític com a expressió del relligament de tot home amb la comunitat, amb la natura,el  cosmos i Déu. Les grans manifestacions festives,que han tingut lloc a Catalunya ens darrers anys no poden ser com una simple reacció a la crisi econòmica com ho fou la concentració dels Indignats a la Plaça de Catalunya . Aquestes manifestacions, segons els autors  vénen d’un despertar de l’Esperit. Sóc providencials perquè  fan sorgir la part més interior de l’home, sentir-se poble (comunitat) i nació ( que la vol plena, en llibertat sense imposicions). Sense les arrels tradicionals d’una terra( terrer, diuen ells, per accentuar-ne la simbiosi), l’assemblea (comunitat on s’enraonen les coses : Pau i Treva,s XI; Consell de Cent, Generalitat(s XV) . Guerra dels Remences(sXV), Guerra dels Segadors(XVII) , i la Guerra de resistència contra Felip V (XVIII) i  sense uns homes savis com Llull, Balmes, Verdaguer, Gaudí, Xirinacs i Panikkar, tots  amarats de trascendència,  la Via Catalana  i la V  no haurien tingut lloc.

Insisteixen molt amb el tret del sagrat i la espiritualitat fins a dedicar-hi l’ultim capítol, que per a ells és el primer, el fonamental, tot i que, des del meu punt de vista, se centri massa en l’arquitectura. L’espiritualitat catalana no es basa en la creu, el sofriment, sinó  en la bondat de la Creació -Pantocràtor de Taüll i Tapìs de la Catedral de Girona i el portal de la Glòria en la  porta central de la Sagrada Família. En la mateixa línia  va el Cant Espiritual de Joan Maragall.  L’espiritualitat és el llevat de la política. Si es perd aquesta dimensió vénen els monismes secularitzats, l’estat del benestar que ha de fer feliç a tothom, tanmateix per arribar-hi se sacrifiquen tots els pluralismes. El resultat és, doncs, ideologic: la mort del llevat.

La descripció de Catalunya com a poble i nació (c III) potser és de les millors que he llegit per la seva claredat. Sentir-se part d’un poble és imprescindible per sentir-se nació, és a dir, subjecte polític. Aquesta tesi explicaria el cosmopolitisme de les grans ciutats com Barcelona, que poden ser molt il·lustrades i alhora individualistes, ja que  fins i tot l’espai verd està racionalitzat. Perden el contacte amb la terra i el del veïnat.

Un defecte del llibre: massa retòric, principalment el primer capítol que tracta de l’economia i l’ultim que tracta de l’espiritualitat i la sacralitat. Tot i que mencioni el llenguatge simbòlic com l’adequat per expressar l’espiritualitat no en fan una presentació amena; llàstima ! En el debat va sorgir la pregunta ” Com han pogut les nostres mares durant segles, enmig de l’infortuni i l’adversitat, transmetre’ns l’amor a la terra, la dignitat i el coratge de ser?” En Lluís Calderer, savi local, la va respondre: ho han fet gràcies a la llengua. I aleshores es va posar un exemple: nosaltres diem a la quitxalla  “fes bondat”; en canvi, en castellà diuen:” compórtate”. Noteu la diferència?

Bon llibre

 

 

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*